I per on començar?

Acabo de viure, tot just va acabar ahir, el millor viatge de la meva vida. Sense comparació possible, sense mitges tintes, ha estat un somni.

Ja fa un temps vaig parlar de tres grans projectes pel 2013. El primer va ser una intervenció que esperava fa ja 9 anys i que m'ha permès baixar, de moment, 25 quilos. La salut davant de tot.

El segon era, ha estat, visitar el meu fill Daniel que viu, fa gaire bé 3 anys, a Melbourne i el darrer, ja pel 2014 era tornar a ser àvia. El que va passar és que el meu nét tenia pressa per conèixer les seves mares i va néixer el dia de Nadal, 25 de desembre, metre la seva àvia era fora.

Els tres projectes han estat un èxit. Diguem que estic més contenta que un xínxoll.

El viatge.... és del que us vull parlar, gaire bé em falten paraules, el podria posar sols en imatges, he conegut, i ho dic des del cor i el que he vist i viscut, ha estat el paradís.

No cal dir que en 14 dies complets allà, més gaire bé 3 de viatge, he vist una part petita d'aquest immens país, ni que el meu fill ha fet una tria de visites perfecte i hem vist coses impressionants.

Hem caminat Melbourne hores i hores, una ciutat neta, endreçada, plana, amb un servei de tramvia ideal, amb una gent educada i amable, amb uns edificis altíssims, hem vist una natura i una fauna del tot desconegudes per nosaltres...

Hem estat, també, cinc dies a Brisbane, regal d'aniversari i reis del meu fill, una ciutat, també, ideal per viure. Això sí, aquí feia una calor....

Hem caminat molts quilometres, vora el riu, vora el mar, i he pogut visitar un espai que mai de la vida hauria pensat que estès al meu abast, son aquests llocs que somies veure però no esperes poder fer-ho, El 12 Apòstols, ni que sols en queden 8 ja, a vista d'helicòpter que gaire bé em provoca un infart, però aquesta imatge sí la tinc guardada per sempre, quina meravella d'espai...

Podria descriure els espais, els tinc ben guardats al cor i a les meves retines, però crec que les imatges són molt millors que les paraules, en aquest cas. I què dir dels focs de cap d'any?, una festa enorme i pública, tothom surt al carrer i gaudeix dels mateixos. Clar que la temperatura, uns 25 graus acompanyen. Un Nadal a 30 graus que convida a d'altres menús.

Austràlia és un país per visitar. Està molt lluny, cert, però ara mateix via Doha, a Qatar, són 24 hores de vol. Arribes esgotat, però us ben asseguro que val la pena. Un país on lo modern i li antic es fusionen en una perfecció que et manté la vista ocupada sols caminant per el carrer i descobrint espais barrejats.

Nosaltres, tant en Martí, company ideal de viatge, com jo, hem pogut fer aquest viatge gràcies a la generositat del meu fill Daniel, ell va regalar el bitllet al seu germà petit i ens va oferir casa seva, que ha estat casa nostra dues setmanes. Nosaltres hem estat dos anys sense anar de vacances per poder fer el viatge i li varem dur un petit obsequi de productes que sabem li agraden molt!

Gràcies Daniel, per tot. Ens has convidat a tornar, no dubtis que ho farem. I en arribar a casa, trobar a l'aeroport el fill gran amb la Xènia i casa les dues mares acabades d'estrenar amb el nét que no has vist encara...

Tot, tot, feliç.