I és quan somrius, que la lluna inunda la meva cambra. Un seguit de sentits s'ajunten, olor, sabor, tacte...
I ara sols queda esperar, que els somriures siguin més, el plaer perduri, la tendresa ens acompanyi...
Sols així podem saber si el futur és amb nosaltres. Ni que ben pensat... futur?, gaudim el present!
Dedicat a tu, que encara et sorprens, em beses i em somrius.
Ni que sovint no ho entenguis.
I descobrir sota aquesta pell fosca, aquest cos alt i fort, una tendresa increïble, una emoció desconeguda, mentre sona aquesta cançó. Em vares deixar ben descol·locada...
Sènia de petits vicis
M'has untat amb oli el cor
i cap pólvora de talc
no pot llevar-n'hi la taca.
(Encarna Sant-Celoni)
3 comentaris:
Tu ho has dit molt bé, gaudim el present.....que demà qui sap
Aprofitar el moment, viure el present i deixar-nos de romanços :9
Bon cap de setmana Joana wapa!!!
Present i molta il·lusió pel futur que queda...
Aixxxx, la tendresa, que bonica!!!
Un petó ben fort
Publica un comentari a l'entrada