diumenge, 17 de juliol del 2011

Massa connectats?....


Més d'un/a dels que em llegiu haureu pensat alguna vegada en si depenem massa d'estar, o no, connectats, que si xarxes socials, que si correu, que si el bloc, que si.....
Un altre tema son els nostres fills, no és senzill fer entendre a un adolescent que no pots estar 5, 6 o 7 hores davant un ordinador, per tant no queda una altre que mirar de limitar aquest temps, però és clar, si treballes tampoc és senzill estar tan pendent d'això.
Jo tinc un pacte amb en Martí sobre el temps d'ordinador, crec que l'anem respectant amb alguna excepció els caps de setmana, però és clar, si va a d'altres cases ja no ho puc controlar, és més, si allà es troba sol o bé avorrit, ho entenc. També tinc activat el control parental, i ell ho sap, per tant, anem fent tot el possible.
Però ara em demana un mòbil amb un sistema de missatges gratuït, ell m'ho ven així és clar, però on es pot accedir de manera il·limitada a facebook i internet. Lo primer que m'ha dit, el molt llest, ha estat: Mama no et preocupis, per 10€ al mes tinc Wasap Android i ja no faré trucades, a més et surt gratis amb els punts Vodafone! (He tingut que buscar què cony era això).
Total, els germans estan tots a favor, i és clar, lluitar contra 4 és massa per mi. :)
Segueixo pensant que estem massa connectats, massa...
Quan varem anar a Ribes de Fresser volia dur el portàtil, em vaig posar tossuda que no, que res. Ara, si marxem de vacances, ho tornarà a demanar, però és clar, si abans te el mòbil.... ja no caldrà.
Son llestos noi!

6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

son llestos...i ens donen mil voltes amb les noves tecnologies, però son els riscos d'aquesta època, en la nostre eren uns altres. El mon canvia i ens toca pujar-li al damunt

Francesc Puigcarbó ha dit...

jop no estic al feisbuc ni al tuister, però la meva filla gran moltes coses de la seva germana petita, les sap pel feisbuc. Són nous temps i noves maneres de comunicar-se i no podem caure en l'error dels nostres predecesors que censuraven les nostres.

Bon dia!

Víctor Cerveto ha dit...

El cas és que ens hem fet dependents sense ni tan sols anodar-nos i és clar, les noves generacions ho tenen ja interioritzat, si nosaltres no podriem viure ja sense aquestes eines, imagineu-vos ells que han nascut i crescut amb elles

Anònim ha dit...

De vegades jo també ho penso, Joana. I saps què és el pitjot de tot? La informació que estàs donant teva... N'hi ha que en donen molt poca o gens, ara.... saben tot de tu (et podria dir exemples i anècdotes que em passen al fer-ho bilingüe). Aquest tema és el què de vegades em fa reflexionar sobre el bloc, el FB, el...

Anònim ha dit...

Jo el que penso es que si no fos per totes aquestes facilitats de comunicació no m'hauria animat a aquesta aventura laboral a Austràlia. És alucinant fer Skype a pantalla completa, això fa 12 anys sonaba a algo futurista i avui en dia per una estona es com tenir-vos aqui, encara que no sigui el mateix, però dona molts ànims. Bona nit!

zel ha dit...

Doncs mira què diu en Daniel...
Sí, ens donen mil voltes, que és el que toca, és el seu món, dona!