diumenge, 31 d’agost del 2008

Poesia oblidada...

Dies i dies sense penjar cap poesia, aquestes lletres que tant m'emocionen i m'agraden, les que posen els pèls enxerinats i endolcen tants moments asseguda al meu sofà, amb un bon café, amb els sentits a flor de pell... gaire bé tant com aquesta canço...



Me desordeno, amor, me desordeno
cuando voy en tu boca, demorada;
y casi sin porqué, casi por nada,
te toco con la punta de mi seno.

Te toco con la punta de mi seno
y con mi soledad desamparada;
y acaso sin estar enamorada;
me desordeno, amor, me desordeno.

Y mi suerte de fruta respetada
arde en tu mano lúbrica y turbada
como una mal promesa de veneno;
y aunque quiero besarte arrodillada,
cuando voy en tu boca, demorada,
me desordeno, amor, me desordeno.

Carilda O. Labra

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Impressionant poesia: "esta fruta que arde en tu mano..."
Bon dia Joana.
Un petó.

Anònim ha dit...

Semble que per Mataro corre un aire que ja ja,me desordeno,me desordeno,puel ala ha desordenarse totes i tots je,jo m'apunto que total son dos dias.PD.Les dues sou molt romantiques;Jo no he set mai i les meves poesies tampoc, pero potser que en tingui alguna per posar el pels,ja me entens

Striper ha dit...

M'has donat un xic d'alegria gracies.

Maite ha dit...

Noia, quin plaer aquest video de'n Michael Jackson.
M'encanta tota la seva núsica, per mi musicalment parlant és: REY DE REYES.