dijous, 19 de juny del 2008

De premsa i realitat...


Ahir vaig llegir un escrit de Beatriz Gimeno que trobo magnífic, no, maravellós, estupendo. M'agradaria haver escrit el mateix jo, és tal com ho penso, com ho veig i com ho he viscut.
Les feministes, dialogants, és clar, tan mal vistes per alguns sectors, i que tant han, hem, aconseguit millorar les coses. Aquestes que hem lluitat per la igualtat real, encara no aconseguida.... i em fa pena dir.ho. Les que provoquem "pupes" a alguns homes.
Si podeu el llegiu, val la pena, deixo un petit apunt que ja diu molt.
Per cert, algún mascle "sensible" i "resentit" que passa per aqui, millor el deixa, però les nenes i els homes "alliberats", tots l'heu de llegir.
Val la pena.
Esta ha sido la semana de la misoginia y del antifeminismo militante, de las resistencias al cambio, de la rabia contra la igualdad. El periódico El País lleva un tiempo dando la tabarra con los hombres que reivindican la custodia compartida, esa que no compartían cuando la tenían y que se les ocurre pedir cuando su mujer les deja. Esa con la que chantajean a las madres para pagar menos pensión, dejarlas sin el piso, etc. Contaré aquí algo muy personal: a cambio de la custodia de mi hijo, que mi compañero pedía, le entregué todo: el piso (que era de ambos) la pensión, el coche, y hasta mis cosas. Entonces, la custodia le importó mucho menos.