dissabte, 3 de maig del 2008

No son diamants....


Ni falta que em fan els mateixos.
Mai he aspirat a regals cars, prefereixo mil vegades la tendressa, el caliu, l'afecte, el fet que hi pensin, quatre lletres...
Se que moltes persones ho troben una tonteria, i ja vaig escriure sobre això, però per mi no ho es. Diràn que és un dia comercial més, per gastar i fer gastar, però digueu.... no és bonic veure entar per la porta de casa això de la foto?, un magnífic surtit de fruites, el meu menjar preferit, i pensar que la idèia, que no la financiació, l'ha tingut un noi d'onze anys?.
Demà és el meu dia, entre moltes d'altres, ho se, jo hi soc 365 dies a l'any i demano poquet a canvi, alguna trucada i alguns petons.
Ho faig i els vaig tenir perquè vaig voler, però quan ells em dediquen un dia, una estona, uns minuts.... les babes rajen que és un content!.
Demà, a les 6, xocolatada!.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Feliç dia!
A veure qui se'n recorda de mi?

Montse ha dit...

És maco si els surt de dins...
si els ho has de recordar no val la pena.

Feliç dia de la mare, Joana. Un petonet (efectivament, has fet tard, però així no t'has cansat, hehehe)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Bon dia de la mare, ahir, avui, demà i cada dia....,

Striper ha dit...

No son diamants pero es amb molt de carinyo que es millor.

querida_enemiga ha dit...

És un bon regal i molt original. Moltes felicitats!!

pepi ha dit...

Moltes felicitats per tenir un fill així.