dijous, 20 d’abril del 2006

Pasqual... no...


Pasqual, no anem pas bé..., i perdona però com a companya, avui, et penso tutejar.

Els canvis de govern em semblen bé, ningú te la feina asegurada i ells/es tampoc, no penso valorar la qualitat dels canvis, ja ho faràn d'altres més llestos que jo.
El que no em sembla bé, i gens, és que amb la quantitat de dones vàlides que te el PSC, i son moltes, ara facis un canvi de govern i després de "presumir" de paritat, a la primera de canvi treguis una dona i no en posis una altre.

Se que moltes persones, properes a mi, estàn en contra de la Paritat, pero noi, jo se molt bé que si no fos per les quotes que hem reivindicat i les secretaries de la Dona que tenim a moltes agrupacions, no tindríem aquesta tan desitjada "igualtat", entre cometes, que encara NO és real. No puc evitar preguntar-me perqué no he sentit les veus de la Manuela, ni la Chacón ni la Tura han "chistat", ni una queixa...

No entenc, ni ho faré mai que punyetes!, que sempre que algú ha d'avançar en una llista, aquest algú sempre és un home, siguin municipals, generals, autonòmiques, aquest avenç sigui a costa d'una dona, les sacrificades sempre som nosaltres, les dones, i això que per sort, soc i seré, una dona sense aspiracións a CAP càrrec, els rebutjo i no en vull ni sentir parlar, m'agrada la meva feina a "l'ombre", però em nego a seguir veient coses com aquestes i no dir rés.

Parlem de fer compatible la vida familiar i laboral, però un cop més, els homes avançen un lloc, nosaltres fem tres passes enrera, però no ho deixarem així, estem preparades, en tenim ganes i estem capacitades, volem la paritat i la conseguirem.

Mira senyor Presi, tenía una setmana tranquileta i romanticona, avui tenía intenció de parlar dels presoners de Guantánamo, però has aconsseguit que em possi les piles i començi a vetllar per les dones que properament han de pendre lloc a llistes municipals, i eleccions que seguiran... no ho posarem tant fàcil.

Respectuosament... jo mateixa.