La "mediació"...

Ja fa uns dies que penso en aquest tema, la mediació, un servei d'alguns ajuntaments per els problemes de convivència. Normalment, dels "d'aqui" amb els "d'allà".

Crec que ja ha quedat clar en aquest blog meu que no tinc ni un pèl de racisme a la mava sang, però no estic cega i veig el que passa al meu voltant.... de cap manera voldria que aquest escrit, molt raonat, s'entengués malament.

Ara farà un any que vaig aconseguir aquest pis de la bossa de lloguer que l'Ajuntament posa a disposició de joves i dones soles, també de la gent gran, i passat aquest any prenc la decissió de buscar un altre lloc.

Quan vaig venir a viure aqui la majoria de la meva família i també algunes amistats, em varen preguntar si estava segura, jo vaig afirmar i de manera contundent que sí.

Tinc davant de les finestres del menjador i la meva habitació la plaça Colombia, lloc on a tota hora, matí, tarda, vespre i nit, pots trobar gent. Aquest estiu no he pogut dormir amb la finestra oberta ni un sol dia, però ni un!.

A les 2 de la nit corra i crida la canalla, xerren a tota veu les seves mares i "ells" s'estàn arrepenjats a les façanes parlant. Quan els hi demanes silenci, lo millor que et pot passar és que et mirin malament i no es moguin, lo pitjor, que et comencin a picar la finestra i a escupir. Consti que parlo des de l'experiència, no de res que m'hagin explicat. Imagino que és un dels inconvenients de viure en un baix.

Tenim els mossos dia sí i dia també, cada nit, escorcolls, corredisses, en fí.... mai hagués pensat dir això, però és gaire bé impossible de suportar. Potser tan sols és que no estic acostumada, ni m'hi vull acostumar.

Després el tema del veinat d'escala, no els pots fer entendre que el teu pati no és un femer, que el pobre Elmer viu sempre per més que netejo, entre restes de xiclets, esclovies d'ou i fins i tot restes de fruita!. Per no parlar de l'aigua que cau a raig, que no fan el centrifugat a la roba malgrat els hi he demanat de manera molt educada. El president d'escala em va aconsellar que els hi posi una denúncia, "esta gente sólo entiende eso" em va dir.

Total, mediem, que no falti, però una cosa és respectar les seves costums, però i els meus drets qui els defensa?. Per cert, la notícia no parla de l'èxit d'aquesta mediació.
Jo estic a favor de qualsevol iniciativa que serveixi per la convivència, per suposat, però crec que també és important fer entendre als "nouvinguts" que han d'acceptar les normes bàsiques per adaptar-se a les nostres.

Apa Joana!, torna a començar...

Parlem clar....

Cada cop que escolto "plorar" els promotors inmobiliaris, els venedors de pisos, les grans inmobiliaries, doncs m'emprenyo.
Portem un munt de temps, anys, parlant de que no podia durar aquesta "bombolla" i que el dia que això petés cauria molta gent. Però mentre guanyaven milions i milions no patien, mentre abusaven de milers de persones que s'embarcaven en hipotèques impagables, el maleït euroibor, i tants i tants abussos, doncs callats com uns putes.
I ara vinga plorar, vinga demanar ajuts, però on tenen tot aquest diner?.
Tot.hom sap, és conegut, que quan compres un pis et demanen diners en negre, on son?.
Aquests no passen gana, mai, però ara toca despedir treballadors i esperar que passi, que tornin les "alegries", però ells segueixen el seu tren de vida, amb els seus iots, luxes i temes varis.
Ens han de fer pena?, ni una mica!

Mira que si tenen raó....

No hi estic d'acord, almenys, no amb la seva manera d'actuar.
Parlo dels coneguts com "okupes", no puc estar d'acord en pendre a ningú una propietat. I ho diu una que mai podrà accedir a un pis en propietat, estic "condemnada" a viure de lloguer, i bó i així, em sento afortunada, tinc casa.
Molt menys puc estar d'acord en les molèsties que molts d'ells provoquen, brutícia, sorolls etc...
Els pocs que he vist, son de casa bona, de Mataró i rodalies, que després de muntar el sarau tornen a casa dels "papes" a dormir al seu acollidor i pagat llitet.
Però, com tots els moviments, hi ha gent honrada, cabal, cívica i que realment estàn contra la especulació, aquesta que està convertint Mataró, i la resta del país, en una ciutat inmensa i molt cara. Ahir llegía al Caprgros.com , Mataró registra l'increment de preus de la vivenda usada més alt de l'estat, i és clar, com hem d'accedir a una vivenda de propietat, ni que sigui de segona mà, els que estem sols amb fills, els joves, la gent gran...... és impossible.
Un company del PSC, en Quim, sempre diu que la sol.lució és municipalitzar el terreny de la ciutat, potser, aquesta ideia que sona "revolucionària", sigui el remei, però és evident que la llei no la contempla. La llei, mai ampara els menys afavorits...
Total, que passejant un dia d'aquestes vacances amb en Martí, varem fer aquesta foto, no negareu que la frase te molta raó...