Això, que pot semblar normal, a casa sols passa, de mitjana, un cop l'any, per tant, quan passa, festa grossa i felicitat de la mammma!, jo mateixa.
Estic tan orgullosa d'aquesta família meva, de l'harmonia entre tots i totes, d'esgarrapar instants per veure el Daniel, que ve de lluny, de la preocupació d'uns per als altres...
En Daniel ha fet estada a casa, com sempre que no ve amb el seu marit, hem compartit hores i hores, converses, dinars i sopars, un "apagón" que ens va fer treure els jocs de taula gaire bé oblidats en un calaix...
No sé quan tornarem a ser-hi tots i totes, jo, ja espero impacient.
La vida, i les emocions, totes al seu lloc, m'estan tractant prou bé després d'un grapat d'incidències mèdiques que van pel bon camí.
Gaudim l'avui, cada dia ho tinc més present.
El meu fill gran, en Carles, va programar una excursió per Queralbs, coneixedor com és de la felicitat i la pau que m'aporta aquest indret de Catalunya. Bonic és poc.
Ni la pluja, que ens va respectar gaire bé totes les estones a l'aire lliure, ni la pedregada de tornada, ens van espatllar un dia feliç, els grans i els petits, que això d'anar a riu no ho viuen sovint.
En Daniel ha fet estada a casa, com sempre que no ve amb el seu marit, hem compartit hores i hores, converses, dinars i sopars, un "apagón" que ens va fer treure els jocs de taula gaire bé oblidats en un calaix...
No sé quan tornarem a ser-hi tots i totes, jo, ja espero impacient.
La vida, i les emocions, totes al seu lloc, m'estan tractant prou bé després d'un grapat d'incidències mèdiques que van pel bon camí.
Gaudim l'avui, cada dia ho tinc més present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada