Entre dos….

A la vida, sovint, hem d’escollir.

No sempre és senzill i de vegades, no ho volem fer, o bé escollim malament.

I perquè hem d’escollir entre dos? Ara ho he de fer i gairebé, m'hi nego!

El primer em dóna més plaer, més intensitat, més força, fa que totes les meves cèl·lules reaccionin i es posin en marxa. És una abraçada que fa foc intens.

Si tanco els ulls, tot estant amb ell, sento tot d’una altra manera, el plaer es barreja amb la intensitat, produeix desig de seguir, de més, de xarrupar i llepar, de no acabar…

Tinc una debilitat per aquest, és més fort, m’aixeca tot el que ha decaigut, més fosc, la seva procedència ja és plaer assegurat…. 

L’altre, doncs està bé, no és tan passional, ni tan intens, ni em porta als mars del sud, és més clar, més suau, amb certa tendresa, el puc tenir a qualsevol hora, les seves afectacions no tenen hora ni dia, però no encén les meves galtes, ni em dóna ganes de més…

Per una vegada, o dues, estic d’acord, però... 

I la doctora insisteix que el segon, i noi… què voleu!, a mi el que és fosc sempre m’ha cridat més!

Total, descafeïnat no en vull.

Parlava de cafès, no?

Que en sou de malpensats!!