Fa uns dies vaig anar a un acte organitzat per un grup d'entitats que sota el nom "Volem Acollir" es va organitzar a Mataró, la meva ciutat.
Primer de tot diré com n'estic d'orgullosa de la solidaritat i de la resposta de tantes i tantes persones que van omplir el Foment Mataroní, em consta que no hi va poder entrar tothom.
L'acte va comptar amb parts diferenciades, música, reivindicació, activisme, i alguns moments, més d'un i de dos, em va emocionar, em va fer patir i em va indignar. No sabria dir per quin ordre va passar tot això.
Com és possible que Europa, la vella Europa!, permetis tot això?, com podem viure tranquils sabent que milers de persones dormen en tendes velles, envoltats de neu per tot arreu, menjant un cop al dia, menjar fred! Canalla, persones adultes, ancians...
Els vídeos van ser colpidors, les imatges acostumen a ser-ho. Persones que no veuen futur, que volen tornar a casa seva però no poden, la guerra, la violència, els interessos internacionals!, maleïts tots!
Diversos artistes ens varen amenitzar la vetllada, entre ells Marina Rossell, super emotiva, directe, punyent, indignada!
El dia 18 hi ha una manifestació a Barcelona, jo, que hi penso assistir, que escric aquestes lletres i quan les llegiu ja haurà passat la mateixa, espero que sigui un èxit rotund, de moltes i moltes persones que no entenem, ni ho volem fer, com podem permetre això a ple segle XXI?
A l'acte de Mataró, que era el central de la comarca del Maresme, va parlar un noi, molt jove, sirià, que viu a Mataró fa uns mesos i sabeu.... cap institució li ha donat un cop de mà. CAP. Ho han fet entitats ciutadanes, persones anònimes, sensibles, que veuen el seu desempar, la seva solitud.
De fet, jo espero, de veritat, estar equivocada, no vaig veure en aquest acte cap representant institucional. CAP, del govern de la meva ciutat. Això, fa mal.
Volem acollir, ja n'hi ha prou d'excuses, tots i totes hem de participar de la campanya "Casa nostra és casa vostra". Prou excuses, acollim ara. Volem que les autoritats, a TOTS els àmbits, s'impliquin, reaccionin i actuïn. La societat civil ja ho estem fent!
El govern espanyol es va comprometre a acollir un nombre de persones, bastant baix per cert, de moment, res de res!
Es calcula que l'any passat, és impossible quantificar-ho, van morir més de cinc mil, 5000!, persones al Mediterrani, fugint de les guerres, la fam i la violència a casa seva. Fins quan romandrem impassibles? No podem deixar que el nostre estimat mar…. es converteixi en el “Maremortum”. No posem portes al mar.
JO NO!
3 comentaris:
la societat política s'està convertint des de fa massa temps en un ésser molt egoista, si et fixes bé totes les ajudes solidaries sempre surten del poble.
No s'està fent bé, gens bé.
...PERO BRUSELES ENS HA DIT,QUE ENS I POSEM FULLES...
S'ACOSTAN ELECCIONS,I TU ESTIMADA JA SAPS DE QUE VA LA "COSA",EN AQUESTES CIRCUNSTANCIES,PRIMER ELS VOTS,DESPRES LA HUMANITAT,TOT EN LA BOCA PETITA QUE NO SIA...
Como siempre tus palabras altas y claras Joana. Yo me pregunto ¿que es mejor? ¿Que Europa ofrezca toda la ayuda que necesitan o que se impliquen más para que en esos países no hayan guerras y estas personas no tengan que salir de la tierra que los ha visto nacer? ¿Tanto influyen y tienen poder las empresas de armamento sobre los gobiernos para que no se pueda hacer nada en esa dirección?.
Besos amiga.
Publica un comentari a l'entrada