divendres, 26 d’agost del 2016

Museus, per perdre el senderi....


Fer sola aquesta escapada a Bilbao, aquest any, ha tingut una cosa bona, bé, més d'una, però la principal ha estat que he fet sobre la marxa i per tant, he decidit veure exposicions, tantes com em van semblar que m'agradarien, sense haver de "negociar", i he encertat l'elecció, ja us ho ben asseguro.
A Bilbao, com no!, el Guggenheim, principalment, ho reconec, per veure l'obra de Andy Warhol, Ombres, no em va decebre gens ni mica!, quines tonalitats, quina immensitat... vaig poder gaudir d'una molt bona estona. 102 teles formen aquest mar de colors.
També em cridava "Les cel·les" de Louise Bourgeois, una mica angoixant, per mi és clar.
La resta gens malament, reconec que ha estat una visita que em va omplir molt, sense entendre gens d'art, gens ni mica, se què m'agrada i què no. L'edifici en sí, per mi, ja val la visita.









Una altra exposició que vaig veure va ser la del museu De Belles Arts de Bilbao, una exposició en concret va cridar la meva atenció, Escultura Hiperrealista, impressionant, del tot! Els gestos, les cares, les postures...






L'obra que més em va impactar és "Arrinconada" de Marc Sijan,  que reflecteix, de manera crua i real, la pobresa, la misèria, l'abandonament...
De les exposicions permanents destaco una de Sorolla i una de Gabriel Ramos, les dues em van agradar molt.
Ni puc, ni he de valorar la qualitat, no estic pas capacitada, sóc aficionada a mirar, veure i sentir les obres, se què sí i què no, però creieu que he disfrutat, i molt, de les visites.



En un altre escrit parlo del museu Artium de Vitòria i de la ciutat, del tot, encantadora.

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Anar per el mon al teu aire és una avantatge que te'n porta moltes altres.
Ole tu.....

Garbí24 ha dit...

Anar per el mon al teu aire és una avantatge que te'n porta moltes altres.
Ole tu.....