Una Catalunya on la sanitat ja no és important. Esteu deixant per terra una Sanitat que sols pot aixecar la cara pels grans professionals que hi treballen. 6 mesos i 14 dies he d’esperar per tenir una visita al traumatòleg. 8 dies he tingut que esperar visita al meu cap. Indigne d’un país que veneu com idíl·lic.
Una Catalunya on els nens i nenes encara estan en barracons, estudiant, on tanqueu línies de p3, apiloneu la nostra canalla com si fossin xaiets, retalleu en Educació, una població amb bona educació no us convé gens. Sort, també en aquest cas, que molts mestres són grans amants del que fan i mantenen el llistó ben alt.
Una Catalunya on obtenir una beca de menjador, és gairebé un impossible. Un cop més, no hi ha més gana gràcies a entitats sense ànim de lucre i voluntaris i voluntàries que posen temps i diners per ajudar.
Una Catalunya on és més important tenir oficines fantasma a l'estranger, on col·locar amiguets vostres i fer veure el molt internacionals que som, abans que mirar pel bé dels ciutadans i ciutadanes que hi vivim.
Una Catalunya on el President nomena alcaldes a dit, que han de plegar a corre cuita doncs sols volen un sou estratosfèric.
Una Catalunya on pensar diferent fa que et mirin malament, que siguis menys catalana que la resta per no ser independentista.
He dit, sovint, que estic a favor del referèndum, opinar, mai pot ser dolent.
Però estic del tot en contra d’aquest país que veneu, del que sols parleu del mateix i no dels problemes reals que ens afecten, un cop més, asseguts als vostres trons amb les magnífiques nòmines que cobreu, no esteu a l'altura de la responsabilitat per la qual vau ser escollits.
La “culpa” és de Madrid?, vinga home, no fotem!. Aquesta excusa ja està massa mastegada, no passa ni amb mel.
Deixeu-vos de beneiteries, parlem de la pobresa que cada dia empaita més famílies, més properes, més gent “normal”, parlem d’aquesta sanitat que us esteu carregant, privatitzant i destrossant per tal que puguem, o no, hàgem de pagar mútues dels vostres amiguets per poder estar sans. Parlem d’educació!
La Catalunya que jo vull, és la de les persones, la del dia a dia, la que pugui tocar i sentir. Però vosaltres no escolteu, les torres d'ivori tenen aquestes coses...
Independència?, a fer punyetes inútils!
Sí, estic ben emprenyada.
5 comentaris:
quan veus que la única cosa que funciona és la corrupció ja pots ben pensar que el país no va gaire a l'hora. Som molts els que estem farts de tot, sabem que hi han solucions, però no els dóna la gana de fer res més que vetllar per la seva pròpia cartera
Educació, sanitat, ajudes socials, etc. Tot això no es gratis, necessita finançament, i mentre no tinguem el control dels nostres imposts no podrem finançar res de tot això. Els sous dels polítics poden semblar estratosfèrics (i alguns ho són) però comparat amb l’espoli fiscal es calderilla.
Penso com el Pons, és complicat mantenir els serveis públics si se'ns queden els diners propis i ens retallen la possibilitat de recaptar. Per no parlar de la fal.l'era que tenen a atacar-nos la llengua... Com tu crec que s'haurien de canviar moltes coses i no m'agrada el partit que ens governa però -malauradament- sinó ens independitzem no podrem solucionar res. També coincidim a desitjar un referèndum seriós però sempre que ho intentem toparem amb el mur de la sagrada CE i, sobretot, els polítics que s'escuden al darrere.
Penso com el Pons, és complicat mantenir els serveis públics si se'ns queden els diners propis i ens retallen la possibilitat de recaptar. Per no parlar de la fal.l'era que tenen a atacar-nos la llengua... Com tu crec que s'haurien de canviar moltes coses i no m'agrada el partit que ens governa però -malauradament- sinó ens independitzem no podrem solucionar res. També coincidim a desitjar un referèndum seriós però sempre que ho intentem toparem amb el mur de la sagrada CE i, sobretot, els polítics que s'escuden al darrere.
Jo també penso igual que la Loreto i en Pons. I de debò que poques coses més es pot afeixi. També coincidim a desitjar un referèndum seriós, però com si res...
Publica un comentari a l'entrada