Vicis, tal qual…..

Sortint d’un sopar amb amigues, en el que vam fer bromes sobre els nostres, de vicis, vaig rumiar mentre no agafava el son.

Quins són els meus?, són confessables?, jo crec que sí….

Els llibres, sí, sí!, ja ho podeu ben creure, potser no és vici passar pel Fnac, jurar fermament que no en comprarè cap, amagar la visa al fons de la bossa i un cop a dins oblidar les promeses amb qualsevol excusa?. Que si fa temps que vull llegir aquest, que si tinc descompte, que sí… la cosa és que sempre surto, com a mínim, amb dos llibres. Estic per demanar que em prohibeixin l’entrada, com si fos binguera!

Les colònies… ohhhh…. Bones... puc sortir de casa amb espardenyes, sense pentinar, sense cordar les sabates, de fet tot això m’ha passat… però sense anar ben perfumada?, això MAI!!

El cafè. Aquest vici és brutal, diuen que és perjudicial, segur que sí, però a mi els meus tres cafès diaris no me'ls treu ni Déu!. Que el dia que tinc analítiques estic de mala llet des de la tarda anterior pensant que sortiré de casa sense!.

Els petons i abraçades. Oi tu… sóc molt petonera, molt!, m’encanta fer petons, que m’abracin, abraçar, tocar, sentir humanitat al meu voltant. Gaudeixo molt fent petons i a més, sóc tant “meva” que sols li faig a qui em ve de gust. Pocs exclosos, cert.

Als seus llavis… aquests són uns altres petons, que ja no rebo perquè no vull, cert, però el veig, a ell o la seva imatge i no puc deixar de pensar, quins petons dóna el malparit!

Però això… ja és una altra història.

Aquí, la Joana, es va adormir amb un somriure......