La meva filla Elisabet, sensible a totes les causes d'injustícia social, sensible al patiment de les persones, em demana que parli del tema "refugiats", sirians, tant es!
Fa dies que em volta pel cap fer-ho, no és senzill enfocar-ho, sí ho és sentir el seu patiment, veure les imatges i esgarrifar-se.
No cal dir que és un tema dur, fugen de la guerra, la fam, la violència extrema, les tortures...
I aquí, ho he vist al Facebook i al Twitter, critiquen que els acollim i els ajudin a tirar endavant....
Com pot ningú criticar la solidaritat en la guerra i la desesperació?, com es pot ser tan insensible?. He vist un escrit en concret, posat per una independentista, on fa servir el lema del Albiol, primer els de casa... Incomprensible i indignant!. Com pot defensar dos missatges tan contradictoris?. Explicar mentides, que si els donen 1200€, que si tot pagat, que sí..... Llegiu aquest artícle i veureu el grapat de mentides que s'expliquen.
Tan lluny queda a la memòria la guerra civil?, els espanyols/es, catalans/es i de totes les comunitats, que van fugir i van ser tancats en camps de refugiats, a la sorra de la platja, com tan bé explica Assumpta Montellà a La Maternitat d'Elna, volem això per aquesta pobra gent?, per aquesta canalla que salta damunt les tanques amb punxes, espantats i plorosos...
Cert que aquest govern no cuida suficient les persones que vivim aquí, la sanitat cada cop pitjor, els ajuts minsos i complicats d'aconseguir...
Espanya no és un país solidari, és dels pitjors de la Unió Europea al respecte. I escampar totes aquestes mentides i falsedats fa que la gent s'hi posi en contra. No és plat de bon gust anar a un país on sí, amb sort tindràs un ajut econòmic, però viuràs en un bloc tots ben apilonats, aïllats, i molta gent et mirarà malament, el racisme és una altra de les "perles" que té el nostre país.
És evident que no pot quedar tot en acollir, la integració és vital, la sensibilitat i implicació de la població és imprescindible, la de les autoritats, cal que els hi exigim!.
Però digueu, per uns minuts, us podeu posar a la seva pell i sentir què deuen sentir ells i elles?, sense casa, sense treball, sense vida! Apàtrides totals... Carn de comerç pels mafiosos que els cobren per anar amunt i avall, carregats amb quatre pertinences...
Si no et pots posar a la seva pell, imaginar com ho viuen, no tens sentiments.
(La imatge de El Mundo)
3 comentaris:
però ningú ha estripat cap contracte de venda d'armes.....la gent els importa molt poc, els diners els fan fer les bestieses que calguin.
Nosaltres anem escoltant les seves mentides, que les creiem o no poc els importa.
Sembla que no tinguem memòria. Jo també he llegit tot el que dius:"Primer els de casa" Quina tristesa més gran. Els republicans no sols passaven cap a França cap a Argelers. Molts d'ells acabaven a algun camp d'extermini, Amics del meu pare entre ells. Montserrat Roig li va regalar el seu llibre (als catalans als camps nazis) quan va veure els seus noms allà. Gràcies per tot el que expliques, y gràcies també en Joan, perquè té tota la raó del món.
Sembla mentira que hi hagi aquest debat, com poden plantejar-se si està bé o no acollir a les persones que fugen de la guerra? Encara no m'he trobat a ningú que defensi el "no", però segur que n'hi ha...
Publica un comentari a l'entrada