diumenge, 13 de novembre del 2011

Diumenge...



Despertador, mandra, una estoneta més, que avui pots...
Café amb llet, correu i premsa, sense cap pressa.
Llevar en Martí, petons i abraçades, ell fa l'esmorzar, que per més que ho intenti val bastant més que un miserable €.
Després d'una reconfortant dutxa, esmorzar tot xerrant, avui volem parlar amb Adelaida, d'on arriben aquests vídeos magnífics de postes de sol impressionants, fer un xic de jardineria i descansar...
Després de treure l'Elmer, Skype, llarg, avui no hi ha pressa, en una setmana passen moltes coses i ell vol parlar amb el seu germà gran.
Cuinem, fem bromes, organitzem una mica els menús de la setmana, la darrera de campanya i sempre una mica desorganitzada. Vinc, o no, a dinar i cal estar organitzats.
Preparem pollastre al forn amb patates, puré de carbassó, bacallà també al forn amb ceba i fem paella per dinar. Fins dimarts ja ho tenim arreglat que al vespre qualsevol cosa ens va bé.
Després una estona de "free time", així ho denomina ell, i després una peli, junts, cada un al seu sofà. Les crispetes les posa ell.
Després soparet, una estona la tele, i a dormir.
És diumenge, hem compartit tant.... però per més esforç que hi poso, 6€ no alimenten un noi de 14 anys. Les misèries humanes poden ser infinites.
El dia 21 s'apropa, i estic preparada, les misèries les apliquen d'altres. I no parlo de perdre eleccions, que jo encara confio remuntar, parlo d'exhibicions impròpies, les que el dia 21 s'han de resoldre, o no, que tinc clar que la "vendetta" durarà molts anys. I aquí estic, defensat els drets del meu fill petit, com sempre.
És diumenge, ha plogut, he gaudit i soc feliç. El sol sortirà, també aquí, malgrat tot.

6 comentaris:

gatot ha dit...

jo no sabria estar a la teva pell, Joana. Segurament les circumstàncies més properes i les conviccions més profundes m'ho farien entendre. I sentir-ho.

Tinc molts dubtes de si votaré. Els que podien haver fet no han fet i dels altres no cal esperar. De les comparses passo de parlar-ne.

Els meus nois, de 13 i de 12, es conformen però no en fan prou. O jo penso que no els hi dono prou.

Res canviarà el 21. O així ho veig. Els canvis de bo, volen molts anys. Potser en Martí en serà protagonista. Tant de bo.

Garbí24 ha dit...

el sol sempre sortirà....potser ens escalfarà més o menys...però sempre ho farà.
Bona setmana

Anònim ha dit...

M'ha agradat aquest post perquè malgrat tot, és en positiu. El dia 21, sortirà el Sol, ja ho veuràs! Bona setmana d'esprint, Joana.

Anònim ha dit...

La gent que tant rondina de que si no votarà o que sempre és el mateix, el que haurien de fer si de veritat volen que les coses canviïn és analitzar la multitud d'alternatives que hi han i votar-ne alguna. El que no pot ser és seguir en aquest plan de rondinar i no fer res, les coses es canvien a les urnes no amb 4 banderes a Plaça Catalunya anant de progre. En això consisteix la democràcia.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Las cosas se cambian en los partidos y debatiendo las ideas de todos, después de escucharlas.
Desgraciadamente todos los partidos tienen las mismas organizaciones y organigramas, se han vuelto igual de sordos y excluyen e incluso de una manera velada persiguen a los que no les siguen la cuerda, el resultado es el que es, por mucho de que algunos estéis cargados de buenas intenciones. Para muestra un botón "Joana" y la incomprensión de los dirigentes de su partido, por denunciar actitudes de los que se sienten amos del partido y poseedores de la única verdad existente en política.

Joana ha dit...

Aquests moments de felñicita junts no us els pot robar ningú...ni el lladre més agosarat.
Felicitats Joana. No els deixarem un món gaire atractiu però mentrestant donem-los-hi aquesta escalforeta que tant bé els va.
Diumenge aniré a votar plogui o nevi :)