dissabte, 25 de juliol del 2009

Nits a la vora del mar....




Ahir al vespre, la Secretaria de la Dona del PSC, un any més, va fer el denominat "Sopar de Santes".
Jo. malgrat formar part de l'organització, mai és feina d'una sola persona, moltes ens impliquem, aquest ha estat el primer any que he pogut assistir al mateix.
Pensava que no podria per un motiu de salut, però si he pogut anar a treballar... puc anar de soparet no?.
Quan vaig arribar la "jefa" estava un xic nerviosa, alguna persona s'havia esborrat feia cinc minuts, cosa que trobo del tot impresentable, per pur caprici. Però a la vegada, va venir alguna persona imprevista, no varem anyorar gens ni mica els que no varen fer acte de presència. D'altres.... varen venir una hora tard!... en fí.. allò del saber estar...
Total, el sopar bó, ni que al Cambados simpàtics NO son, la companyia, inmillorable, la "meva zona" magnífica. Riures, bromes i picardies tot el sopar.


Vaig marxar sense fer sobre taula, i em va costar arribar a casa, ahir vaig forçar la màquina, però n'estic del tot..... encantada!
Quan la Conchi em passi les seves fotos, també les posaré.

Per cert, l'Evarist va ser un gran col.laborador, que d'homes també en volem eehhh.
Aquestes son de la Conchi, una dona encantadora.
Sortim, la Glòria, la Conchi, la Adela i jo.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Uala!!! Te les robo!!! Em deixes?
Amb les preses em vaig oblidar la càmera... Sort que no em vaig oblidar la capsa dels regalets...
Un petó i mil gràcies!!!

TERESA ha dit...

Benvinguda a el Sopar de Santes, ja veus s'ha fet una tradicio es el que passa a vegades le cosses mes sencillas son les que mes resultan

Conchi arcos ha dit...

Joana maca: Ahir per primera vegada has vingut al sopar de dones i espero que això continuï els següents anys. Jo m' ho vaig passar mol bé amb les amigues que estimo. El detall de l'espelma m'agrada t, però molt més la tarja amb les paraules de la Glòria.

pepi ha dit...

Joana jo no vaig torbar a faltar ningú. Aquell trocet de taula va ser un amor!

Tercera Edad ha dit...

Hola Joana que te ha pasado me has dado un susto verte con collarín
Un saludo Encarnacerso

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Tens raó amb això de la simpatia de can Cambados.

Jo sóc més de can Margarit. Potser és més "cutre" però és més autèntic. Ah, i el nou logo "margaritense" és disseny d'un servidor...

Salut!