divendres, 5 de desembre del 2008

De contundències i suavitats....


T'he observat llarga estona.
A primera vista ja t'he trobat del tot seductora, dreta, contundent, amb la suavitat desitjada, la turgència, les formes...
La pell que t'envolta és suau, el tacte delicat, però despréns fermesa, la mida..... tal i com he desitjat tant de temps, ni massa gran, ni petita, ha de passar just per el forat i aquest no és ni estret, ni massa donat...
Quan t'he tingut a les meves mans, el tacte m'ha acabat de convèncer, t'he posat a dins, m'he mogut, a la dreta, a l'esquerra, endavant i has seguit bé el meu ritme....
Ets perfecte, has pasat suau per el forat i no apretes, però tampo passa l'aire....
La teva duresa, resistència i capacitat d'acció està per veure, però confío que duris més que la darrera que vaig tenir..... petita i estreta, decepcionant....
T'he acostat a la meva cara i ets delicada, cuidaràs bé la part del meu cos que et tinc reservada, sensa cap dubte.
Avui m'he comprat unes botes de pell, passen just per el forat dels texans estrets i cenyts...

9 comentaris:

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Ai, picarona!!!!!!

Montse ha dit...

Sempre m'enganxes!!! ;)

Anònim ha dit...

I jo que em posava vermella per moments... "jodía niña"!!!!

Anònim ha dit...

Que siguin unes bones botes per caminar, com aquella que cantava ja no ser qui, (Ets molt bona escribint amb doble sentit)

Anònim ha dit...

Doncs si arriva atractar-se d'una xiruca!!!

El Criticon ha dit...

El doble sentido nos da sentido a una unica vida.
Me recuerdas a mi, cuando yo sea como tu.
Sigue escribiendo, no pares.

Albanta ha dit...

M'encanta aquesta forma de jugar amb les paraules que tens!!
Sensual, trapella, divertida...
Un beset

Toni Soler ha dit...

Fantàstic, fantàstic. Ara em sonrio de mi mateix, després d'imaginar de quin es tractava.

Petons

Maite ha dit...

Es que ets genial, Joana, mai he aconseguit adivinar quin serà el final.