diumenge, 4 de febrer del 2007

Vinga, a manifestar-se !!



Llegeixo a la premsa notícies sobre la manifestació d'hair a la tarda.
Segons quins diaris, com sempre, diuen una cosa i segons quins, una altre.
Si parlem de números, ja flipem amb colors!, com poden dir uns 185.000 i uns altres 1.500.000 persones?, jo no soc de números però vaja... la diferència és abismal.
Podem veure el "señorito" al capdevant de la manifestació, amb el seu sèquit de borreguitosfascistoides, carregats de banderes espanyoles, com si el terrorisme fos una qüestió de ser més o menys espanyol.
Ho sento, per mi no era una manifestació contra el terrorisme, era, clar i català, una manifestació contra Zapatero, contra losmalosespañolesquevotanpsoe, contra el lendakari, contra tot-hom que no pensi com ells.
Vaig poder veure monges i capellans, absents a la mani de després de l'atentat de Barajas, vaig veure moltes banderes preconstitucionals, varen incumplir decrets signats per Aznar, escoltar l'imne d'Espanya en acabar la mani, vaig veure la manipulació de sentiments amb les famílies de persones assasinades, fan servir mares, germanes i el que faci falta per esprémer els cors.

Una gran majoría de persones d'aques país varem sortir al carrer amb la mort de Miguel Ángel Blanco, varem donar suport al Foro de Ermua, ara això ja no és possible, sols és una entitat més al servei del pp.

Només sé, que Eta és deu estar fregant de mans, un cop més, a Espanya, hi han dos bàndols i com no pot ser d'una altre manera, jo estic al costat esquerra, l'únic que de moment està per el dialeg i també és el costat on els seus integrants varen pagar presó i mort per defensar un govern legítim, els de l'altre costat n'han sortit indemnes, no volen ni sentir parlar de la Memòria històrica....

En el meu nom SÍ.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs sí, dos bàndols; i el que és pitjor, l'esquerra molt dividida. Avui he pensat en posar-me al mòbil la sintonia de "La Internacional" com la té el meu fill, almenys en això estem d'acord tots els progresistes!

Anònim ha dit...

En mi nombre, también. Una de las pocas cosas claras que tengo en este mundo, es que las palabras no matan.
¿Que clase de gente es la que criminaliza el dialogo en una democracia?.
Lo que pasa es que, como puede comprobarse, no son demócratas.
Un abrazo.