De com "flipar" sense provar gota de res!!

En Martí i jo compartim un munt de coses, tenim les nostres tradicions, de família monoparental, ell i jo, jo i ell.
Una d'aquestes tradicions és anar a veure els gegants, nans, mumerota, l'àguila, etc... sortir del carrer Pujol i enfilar la Riera el dia 27 de juliol, sota un sol de justícia i un cop passat, anar a fer un gelat.
Avui hem quedat tant parats, indignats, emprenyats, que el mal gust de boca ens ha fet modificar gaire bé tot.
En arribar a l'ajuntament, la porta i l'espai que es deixa lliure per passar les figures era ple de mossos d'esquadra amb armilles anti bales i passamuntanyes que els hi cobrien el rostre. Davant seu, l'enemic eren criatures, super petites, pares i mares amb cara de por, espant diria. Ells, en posició xulesca i amenaçadora, amb unes mirades que feien esgarrifar.
Un bon grup de pares i mares ha optat per tirar avall i veure les figures més lluny que no la tancada habitual.
Com és pot actuar així?, com poden convertir un acte festiu i popular en un acte repressiu que ningú entenia?.
Quan han arribat les autoritats hem comprés part dels motius, en "Puig" s'havia dut els que he escoltat anomenar per allà: "gossos de quadra", la comitiva semblava una desfilada del País Basc en els seus pitjors moments, envoltats de policies i "segurates", en Mora, el nostre flamant nou alcalde duia al seu costat l'insigne conseller.
De qui ha estat la magnífica idea de convidat aquest tipus?, no ha estat una provocació?, quan ens ha costat als i les contribuents aquest acte de xuleria i prepotència?. Potser no ho hem pagat entre tots i totes?.
Al darrera de tot, un grupet d'indignats amb uns petits cartell protestaven per la seva presència. Aquests eren el perill?.
Quina vergonya!! La foto no ha pogut ser millor, el mosso miraba en Martí amb ulls amenaçadors.
Al Facebook he llegit aquest apunt que ho deixa ben clar.

Elles sempre tornen....

I les pots gaudir, o no. Les pots veure passar, i no participar, o pots pujar al carro i amunt i avall, a dreta i a esquerra, anar i venir fins que els peus, o en el meu cas el clatell, dieun... SÍ n'hi ha prou!
Avui s'acaben les Santes de Mataró, festa major d'aquest poble on visc.
Crec que ha estat l'any que he anat a més llocs, i a dormir més tard que mai.
Però quina altre cosa pots fer quan tens a casa un jove que ja va camí dels 13 anys i te una marxeta inagotable??.
Ahir, com qui diu per acabar la nostra participació, ni que em temo que avui hi voldrà anar... varem fer un entrepà a mig camí i molt il.lusionats varem anar a escoltar gospel al Pati de Can Marchal. Doncs escoltar... ho podiem haver fet... de lluny. No se qui va ser l'il·uminat/da que va posar una tanca a tot el voltant del pati de cadires, no oblidem que era un concert gratuït, amb una mena de xarxa verda que va impedir, del tot, que els que no teniem cadira poguessim ni tan sols veure.ho drets. Apart, en un cas d'emergència, era un lloc molt perillòs.
La gent estava del tot indignada, nosaltres ni ens varem molestar, alguns dels organitzadors pensen amb el cul, senzillament varem marxar als Requisits a Santa Anna, cosa, per un altre costat, que ens va permetre tenir cadira per seure.
Allà varem gaudir, com cada any, dels Valsos, Txa-txa-txa les cumbies etc...
La sorpresa més gran, en Martí ballant un vals i coses similars a petició d'ell!.
Vaig haver de demanar "tanda" per poder.hi ballar, estava molt sol.licitat... je je.
Unes Santes diferents, i de lo millor... els focs, asseguts al balcó, tenim el Port al davant ni que sigui lluny, els varem veure magnificament, tranquilets i asseguts.