Que no et fa un tallat, tal com t'agrada, amb un núvol de llet i sense sucre.
Quant fa que no et va a buscar l'esmorzar?
Quant fa que no t'acarona?
Quant fa que no té un gest afectuós, tendre, emotiu?
Quant fa que no se li neguen els ulls tot escoltant aquella cançó?
Quant fa que no aneu a passejar tot agafats de la mà? Amb tot el que transmet el pell a pell...
Quant fa que no et fa l'amor com cal, amb els seus preliminars, amb la juguesca, amb el joc de mirades, amb la passió i el desig escrits a la cara...
Quant fa que no et treu a ballar, al menjador mateix, i et xiuxiueja paraules afectuoses a cau d'orella?
Tot això, tan simple, amb tants detalls petits, que no costen un esforç, si estimes, és clar, si sents, si ets on vols ser, i amb qui vols ser...
Pot semblar que demano molt, el tema, és que ofereixo molt més que tot això.
Una barreja de tendresa, passió, desig, pell i carícies, amb una bona barreja d'abraçades, confidències i passeigs al cap vespre, agafats de la mà, amb caiguda d'ulls o sense, costa pocs diners i dona molt de plaer.
Doncs si això no passa, cap d'aquestes situacions, què fas al costat d'aquesta persona?
I no em vinguis amb la famosa frase, "portem molts anys junts"... No, això ha de ser un al·licient, no al revés.
Viu la vida, vivim la vida, i no deixem passar cap oportunitat de ser feliços i sentir. Ni una!
