Retalls d'estiu.....

  

Aquest ha estat un estiu molt tranquil, potser massa i tot, aquesta calor tan terrible no m'ha permès sortir tant com hauria volgut, però, així i tot, he gaudit de grans moments en molt bona companyia. Tant familiar, com d'amistats properes.

Un any més acabo vacances havent celebrat un nou aniversari. 3 dies de celebració!, ningú pot dir que no m'agrada fer anys, trobar la gent que m'estimo, bufar espelmes i gaudir d'aquests instants.

Amb algunes escapades properes, molts soparets, cafès i gelats, algun mojito també ha caigut, abraçades i estimació. També amb bones caminades i molta lectura!

Deixo un grapat d'imatges d'aquests instants, d'aquests grans moments, de tant d'amor i complicitat. De donar les gràcies, un cop més, a la gent que em té afecta i el dia del meu aniversari van pensar en mi. No van ser pocs... Quina familia més guapa que tinc!

Ara tinc la ment posada en desembre de l'any que ve, sembla lluny, però a la velocitat que va la vida, i que poc m'agrada perdre el temps, estic ben segura que arribarà volant.

Estiu per recordar, de Santes, fins ahir mateix. S'ha acabat lo bo...

     

                                 

                                                 

Abraçar, acaronar, tocar....

Una de les coses que se'm fa difícil d'entendre són les persones fredes i distants. És evident que no podem ser tots i totes iguals, però a mi, una abraçada, en moments complicats, en moments d'afecte, abraçades d'alegria del retrobament, de proximitat, de tendresa, de consol, d'amor, sí, també hi ha abraçades d'amor, d'aquestes que et posen la pell de gallina i fins i tot et poden fer lluir els ulls.

I acaronar? Que una mà, un dit, llisqui per la teva cara, pel teu braç, per la teva esquena i no, no cal que siguin carícies "sexuals", per molt que m'agradin, poden ser d'afecte, de tendresa, de consol....

I aquí estem, en una societat cada cop més freda, més distant, on aquests petits gestos, no es practiquen gaire bé mai.

Fa pocs dies, vaig sopar amb la meva família, fills, nets, jove, amb motiu de l'aniversari de la Xènia, la meva neta, quan vaig arribar a casa del meu fill gran, abraçades i petons a grans i petits, i tots, em van omplir de vida, d'emoció, de vitalitat, d'energia gens continguda.

Una de les coses que més gaudeixo són les abraçades, els petons, els gestos d'afecte, de proximitat, de qui amb un petó, em diu que m'ha trobat a faltar.

Si em trobeu, no us talleu, abraceu-me, sereu correspostos.

Veig gent, al meu voltant, seriosa, freda, que no transmeten, cert que no conec quins problemes poden tenir, però si practiquessin, si s'acostessin, si es deixen consolar, animar, abraçar, segur, ben segur, que tindrien un somriure, per lleuger que fos.

Abraceu, petonegeu, sigueu propers, sovint, aquestes petites coses, aporten una gran felicitat.

Pintar abraçades

ABRAÇADES

de comiat

el primer dia

de guarderia

d’escola

amb l'angoixa

de deixar

la calor de la llar

que era el món

de no poder

                                                                           ABRAÇAR

en qualsevol moment

als teus pares

que amb gest confiat

et diuen

que entris

després donar-te l'última