Pot semblar un títol un xic avorrit, però, creieu, no ho és gens.
Tenim multitud de pomes, vas al mercat, de dia o de nit, i costa decidir-se, la varietat, de per si ben ample, fa dubtar entre el gust i el color, no és pas senzill.
Tenim les típiques pomes "de casa", de Girona, de Lleida, fins i tot de Tarragona. Són les pomes conegudes, les que sabem quan aguanten, si són, o no, gustoses, fins i tot si són dolcetes.
Tenim les pomes més "castizas", diguem més espanyoles, acostumen a ser saboroses però no acaben de combinar bé amb els pastissos, amb el dolç, ni que potser, per al saladet... si fan.
Tenim les pomes, diguem... de països més càlids, pomes potser no tan temptadores a primera vista, però que un cop dónes la primera queixalada, descobreixes sabors, i olors, ben desconeguts. Les mossegues i tanques els ulls, de tan intens com és el seu sabor...
Tenim pomes asiàtiques, aquestes amb noms més complicats, de raça més petita, però, per un mos, ja van bé!
Després les nòrdiques, aquestes, de gust un xic pansit, a mi, personal-ment, no m'atrauen gaire, les trobo bastant "saborías".
Per acabar, tenim les pomes sud-Americanes, aquestes, acostumen a ser farinoses, de pell més fosca, de sabor més intens i sobretot, piquen i molt.
Com podeu veure, el tema de les pomes, el mercat, a taula, al llit, al taulell de la cuina... he dit al llit?, parlàvem de pomes?, segur?
Crec que vaig al mercat....
Crec que vaig al mercat....
4 comentaris:
Si Joana, les pomes son, o podríem dir, son com la humanitat, com les persones , algunes boniques amb pell fina i olorosa y de gust insípid, altres com las boscanes que son dures de pell i de gust fort, entre àcid i un xic amargant, complauen per guisar, tan i don si són per fer samfaina, carns o acompanyaments de peixos, les seves compotes i melmelades deixen un bon gust de boca.
En tots els nuclis urbans es poden cercar, i per una poma vàrem perdé el paradís. Això diuen.
Ves per on, tanta varietat, i jo em conformo amb una, i és ben de casa. No em cal provar-les totes.
No em cansaria mai de provar pomes.....les del mercat.
Hola Joana, pràcticament m’agraden tota mena de pomes, però al meu poble hi havia una classe en particular que no l’he menjat mai mes en cap lloc, però la seva olor i saborós m’acompanyen sempre no s’oblida i això que fa més de cinquanta anys.
Petons
Publica un comentari a l'entrada