Estupidesa humana, o com convertir el bo en dolent...

Ahir vaig tenir el gust, plaer, satisfacció... de gaudir 6.30 hores, si... 6.30! de la sala d'urgències de l'hospital de Mataró.

El mal gest del genoll, diumenge, mentre caminava, em fa mal, per tant, carregada amb un llibre ben gruixut i paciència, vaig anar a urgències.

Com sempre el personal molt atent i professional, no sé com no fan una revolució més gran per les condicions laborals que tenen, saturació absoluta.

Sis hores llargues... 4 i escaig per ser visitada, la resta, radiografia i sortir sense diagnòstic. Doncs després d'aquest periple, que fins i tot jo trobo increïble m'agafés tan bé la situació, el llibre que portava va ajudar, em diuen que torni avui a demanar hora per una ressonància magnètica i pel traumatòleg... La prova, URGENT, fins al 6 de setembre, el trauma... ni se sap, ja m'ho diran!

És a dir, amb sort, molta sort, en tres mesos sabré segur si tinc el menisc trencat o no.

Dir que això és tercermundista es queda curt.

Ahir, allà, mentre esperava, sola, asseguda a aquestes cadires dures i incomodes, he pensat que hauria estat bé tenir de companyia d'algun dels i les amics/gues independentistes que tinc, tan sols perquè em donessin una explicació del motiu pel qual la sanitat, aquí, és una enorme merda. Per quin motiu hem passat de ser un exemple a patir la més trista de les situacions mèdiques imaginables.

No en poden culpar a Espanya, les competències són d'aquí, però és clar, entre propaganda, urnes, ambaixades fantasma i actes propagandístics no deu quedar diners per condicionar la sanitat.

El del serrell que té feina a fer pantomimes i el del plasma que és, senzillament, imbècil, tant els hi fa el poble, les persones, prou feina tenen a veure qui la té més llarga, La Moncloa o la Generalitat. Tema a part la sala, amb un munt de mosques i mosquits, com al tercer món, la següent, porto mosquitera.

Llavors urgències de què?

He pogut llegir la satisfacció d'alguns polítics, del fet Mataró sigui la vuitena ciutat de Catalunya, 126.000 habitants, queda clar que no està preparada per ser-ho. 3 setmanes per una visita al cap, no hi ha aparcaments enlloc, sempre estem col·lapsats, i aquesta, la de l'hospital, és una més.

Quedi clar, no m'hi anava la vida, ahir m'hi va anar la mala llet davant d'aquesta merda tan enorme.

D'això no se'n parla.

Ara veig al Caprgròs la notícia que estan superats, ja ho poden ben dir, el seu si és paciència!

La sanitat pública, com diu una dita castellana, "Entre todos la mataron y ella sola se murió"

Colla d'incompetents que ens governen....

El doctor Xose López de vega em passa aquests dos escrits que presenten a polítics i al Consell rector del hospital, no oblidem que la sanitat, és cosa de tots i totes. Gràcies doctor.

LA IMPRESCINDIBLE I INAJORNABLE AMPLIACIO DEL HOSPITAL DE MATARÓ

Que el problema principal del Hospital de Mataró (CSdM) es estructural, es compartit per tots, incloent la Conselleria, però ni es posen solucions ni es fan previsions basades en les necessitats reals i la gerència planteja únicament canvis que no precisin inversions des de Conselleria, però que son un autèntic nyap, ja que al nostre hospital no tenim cap espai per fer ampliacions si no es a costa de altres espais tant necessaris com els que volen ampliar.

El progressiu deteriorament de la sanitat publica i que ja va començar abans de les retallades, es manifesta al Hospital de Mataró amb més duresa que a altres contrades. Quan tocava iniciar la renovació del centre, cap al 2008, arriben les retallades, no es fa res més que retallar també al CSdM i ara portem 18 anys sense inversions ni canvis, en un centre que te molts i variats problemes i al que la obsolescència de aparells, material i estructures, complica molt poder fer l’ atenció sanitària que precisa la població actual del Maresme Central.

L’ Hospital, s’inaugura l’any 1999, amb menys capacitat de la prevista per la població que tenia que atendre, que en aquell moment es calculava de 110.000 habitants (en lloc de 3 plantes i 450 llits, es fan no mes 2 plantes i 300 llits) i ja era petit.
Ara estem amb una població al 2016 de 266.709, més del doble de la del 1999 i s’ha reduït el personal sanitari global en un 20% i els llits de sociosanitari s’han reduït  en casi un 50%.

Aquesta situació provoca importants sobrecarregues del personal sanitari, amb les llistes d’espera en augment a primària en molts casos de mes de 3 setmanes per ser atesos, i el mateix passa a la especialitzada amb varies especialitats amb una espera de més de 6 mesos i quasi totes de més de 3.
Les llistes d’espera per proves o intervencions també augmenten, a pesar de que l’activitat al Hospital esta al màxim, gracies a la bona voluntat  del personal,  amb tots els quiròfans treballant matí i tarda tots els dies de la setmana, i amb la mateixa activitat que al 2010, quan el centre rebia més recursos econòmics per realitzar l’ activitat a la tarda.

Tots aquests problemes de sobrecarrega assistencial per l’augment de la població, es veuen agreujats per l’obsolescència de l’ Hospital i els altres centres dependents del CSdM per la manca d’inversions durant tots els anys d’existència del CSdM.
L’auditoria tècnica d’estructures i aparellatge feta al  maig de 2016 per una empresa externa, identifica i audita una mancança de inversions de 23,7 milions d’€ , dels que 10,5 considera que són urgents per reparacions i reposicions.  I estem parlant nomes de reparacions i reposicions d’aparells, utillatge i instal·lacions
Tenim el 80% dels aparells fora del seu període d’us (no 10 anys, si no 18 anys!) i el 30% que ja estan fora de catàleg i per tant no son reparables per no existir ja peces de substitució. La Generalitat, la principal responsable de aquesta situació de deixadesa encara no ha dit res, ni tan sols ha valorat quins recursos pensa aplicar per solucionar una situació que ja és molt preocupant.
Moltes exploracions diagnòstiques estan retardades per l’estat comatós dels nostres vells aparells, hiperutilitzats per  la sobrecarrega de pacients, amb el que cada dia hi han problemes tècnics, moltes vegades greus, que motiven freqüents reprogramacions i per tant més endarreriments i augment de les llistes d’espera.

Aquest crònica situació, com veiem,  és com una roda que va desenvolupant més alteracions, com la necessitat de desprogramar intervencions o visites no urgents per la manca estructural de quiròfans, aparells o consultes amb la capacitat suficient per atendre a la població actual.

Així doncs ens trobem amb un Hospital vell, que és petit des del principi i ara més, per atendre a la nostre població i per altre lloc, amb una Conselleria que no mou fitxa a pesar de 5 resolucions parlamentaries al Govern, instant-lo a resoldre els problemes de infrafinançament i infradotació del Consorci Sanitari del Maresme, i la única resposta  es que no hi ha diners, i ni es plantegen un termini per pal·liar aquesta situació.

Aquestes necessitats han estat plantejades pel Comitè de Treballadors al Consell Rector, que ens diu estar d’acord en que és un problema estructural, i també en fer un estudi de necessitats per elaborar un Pla Director, tot i que no ens diuen en quins terminis.

És evident i unànime que la causa principal d’aquesta situació es ESTRUCTURAL i que si no entomem el problema com és, no hi farem res amb solucions parcials, com la que ens planteja l’actual gerència de ampliar quiròfans, per altre part molt necessaris, però ho vol fer a costa d’altres espais de l’hospital igualment necessaris, i amb una despesa econòmica i d’hores de feina molt important i que seria millor mirar de evitar i fer la reforma real que cal.
Ampliar nomes quiròfans per fer més intervencions, quan ja estem a més del topall de activitat per metges, infermeres i personal sanitari en general, és molt agosarat si no es planteja incrementar personal i també consultes, dons una intervenció no és el fet de tenir un quiròfan, si no un estudi i proves prèvies per arribar a la indicació de cirurgia i després fer un seguiment de cures i controls mes o menys freqüents i llargs depenent de la complexitat de cada cas, sense parlar de la part administrativa.
Aquesta ampliació de 3 quiròfans, alterarà altres espais dedicats a consultes i a tractaments preoperatoris i postoperatoris, amb el que el desgavell està assegurat, i no te cap futur de solucionar els problemes estructurals que patim fa anys. El Gerent amb la complicitat de la Conselleria recolza un pegat baratet, tot per seguir a la seva cadira quedant bé amb els que el manen, essent conscient , de que com a tots els gerents, el seu lloc de treball canviarà en 2 o 3 anys i adéu, quedant-nos amb els mateixos problemes.

Existeixen solucions de futur, però que a la Conselleria no volen ni plantejar perquè precisa fer unes inversions, que per altre part no han fet mai al nostre centre, i que ja ens tocarien de sobres, si no fos per el poc redit polític que te aquesta població del Maresme Central. Per a ells sempre tindrà més redit de vots invertir a Barcelona i als grans hospitals i quedant nosaltres sempre els últims.

L’Ajuntament de Mataró ha ofert uns terrenys al costat del hospital per equipament sanitari i en el que es podria encabir de sobres el edifici del nou Sociosanitari, ampliant-lo per encabir també serveis en els que l’usuari no precisi passar per l’ hospital, com Consultes externes, Rehabilitació, consultes de Hospital de Dia geriàtric i de Medicina Interna, o inclús uns quiròfans de cirurgia sense ingrés (UCSI)  o per petita cirurgia.

Abans de començar a fer nyaps en el nostre atapeït hospital, caldria endegar ja el estudi de necessitats per elaborar el Pla Director de necessitats sanitàries del Maresme Central tal i com es va fer per el Sociosanitari, del que s’han consensuat fa pocs mesos les necessitats de atenció Sociosanitària a la nostre zona per una comissió participativa amb els representants municipals, els dels treballadors i els dels usuària junt amb els gestors de la nostra àrea, arribant a la conclusió de que es necessiten  un mínim de 163 llits de convalescència, mitja estada, pal·liatius i subaguts i a mes 162 llits de llarga estada. Tot això sempre que s’ampliïn les capacitats de Hospital de dia i Hospitalització a domicili. La única solució per aquestes necessitats és fer un nou edifici sociosanitari que seria al costat del actual Hospital, en els terrenys cedits per l’Ajuntament com equipament sanitari.

-->

Aquesta seria la oportunitat de ampliar el nostre Hospital de Mataró, afegint capacitat a aquesta construcció o a altre annexa, a on encabir serveis que no precisin entrar al recinte de hospitalització com les Consultes Externes, Rehabilitació, Hospital de dia de geriatria i el de Medicina Interna, etc.

L’IMPOSSIBLE REEQUILIBRI DEL CONSORCI

En els últims temps hem estat contemplant com, a base de plans de reequilibri i de reordenació, s’ha intentat tapar o mitigar quins són els problemes reals del CSdM i que aquests no es solucionen, si no és amb inversions per ampliar la capacitat i renovar l’utillatge i instal·lacions a més de una injecció econòmica addicional al nostre pressupost per la imprescindible ampliació del hospita..

L’ Hospital, inaugurat l’any 1999, amb menys capacitat de la prevista per la població que tenia que atendre, que es calculava llavors era de 110.000 habitants (en lloc de 3 plantes i 450 llits, es fan no mes 2 plantes i 300 llits)  ,ja era petit.

Ara estem amb una població al 2016 de 266.709, més del doble de la del 1999,  s’ha reduït el personal sanitari global en un 20% i els llits de sociosanitari han reduït casi un 50%, i així, som totalment incapaços de donar la adequada assistència a la nostre població amb la agilitat desitjada per tots.

Hem vist que les solucions per pal·liar el greu problema estructural que patim ha estat anar encabint nous serveis assistencials de mala manera en espais petits, afinant als pacients  com sardines en llauna i amb conseqüències que passen, des de un augment de les llistes d’espera d’aquests serveis, a la pèrdua de drets com la intimitat i l’acompanyament, sense parlar de la dignitat dels usuaris i treballadors.

Ara, de nou, la nostre gerència, d’acord amb el Consell Rector, diu que la solució es ampliar capacitat assistencial (Quiròfans) en espais que es treuen a serveis tan necessaris com necessari es fer nous quiròfans, pel que vol reordenar allò que ja tenim en noves ubicacions, generant mes despeses i fent reorganitzacions impossibles d’espais, per arribar d’aquí a molt poc temps a la mateixa conclusió, ens falta espai i per més que ordenem els nostres serveis ens seguirà mancant.

Hem passat un procés de tres anys per no arribar a rés i ens volen abocar a un nou pla estratègic que tampoc ens salvarà de rés, però que els servirà per no pagar els deutes que tenen amb els treballadors (11MM €)

Per el fallit Pla de Reequilibri, estem mancats de la possibilitat de poder millorar les condicions laborals de més de 400 treballadors, amb unes condicions precàries de contractació (parlem d’una tercera part dels treballadors del CSdM) i amb unes sobrecarregues provocades per la política de retall de pressupost en personal i retall de llits oberts, mantenint tancades unitats d’hospitalització, amb la conseqüència de tenir una ocupació de la resta de l’hospital que no baixa mai del 95%, pel que els treballadors es troben a una situació límit on la seva salut quedarà tocada. La única proposta és esperar, esperar a que obrin l’aixeta de les contractacions per convocatòria i la de que desapareguin els “límits” de contractació que patim per la nostra “pèrdua d’autonomia de gestió”, motivada per un desequilibri econòmic que no millora ni millorarà si seguim en la mateixa situació.

Podem preguntar-nos  també, perquè un “magnífic Pla de reequilibri” que preveia la recuperació econòmica del desequilibri que va patir el Consorci en 2014, no ha servit per res més que per arribar a un dèficit previst a finals de 2017 de entre 3 i 4 MM € en lloc dels 183.000€ previstos al Pla de Reequilibri ?.

Si no aporten més diners des de la Conselleria, arribarem al 2018 amb un desequilibri superior al que ja teníem i el que és pitjor, la pèrdua de tres valuosíssims anys. La gran excusa del fracàs d’aquest pla que manifesta la nostra Gerència/Direcció es que ha estat conseqüència de la recuperació de drets dels treballadors, que han recuperat pagues sostretes anys enrere, com si mai haguessin contemplat la possibilitat de que allò era nostre, o perquè no han fet el trasllat del Sociosanitari, aturat per la ciutadania, perquè hauria suposat una important retallada més de recursos sanitaris.

Sense aprofundir més, ens trobem en una situació on aquells que manen per sobre de tots no prenen cap mida per solucionar res del nostre problema, només en prendre solucions que no tan sols no ens arreglaran el panorama, sinó que ens faran perdre un preuat temps, que ja no tenim, dons ens han portat a la bora del precipici.

Sense una aportació econòmica addicional no sortirem del pou del desequilibri econòmic, i ens ho demostra l’última previsió pla de reequilibri.
Sense equilibrar comptes no ens tornaran l’autonomia de gestió, per tant, els treballadors no veuran millorades les seves condicions de treball ni avui, ni en un futur.
Sense una inversió valenta i real on s’afrontin els problemes reals del CSdM en qüestió d’espais i capacitat assistencial, no traurem el cap mai del fosc i cada vegada mes profund pou on ens trobem, i seguiran augmentant el temps de espera per visitar-se i les llistes d’espera per fer proves i per intervencions...

Necessitem ja que deixin de marejar la perdiu, que deixin de vendre’ns plans de quatre en quatre anys per no arribar mai a rés, que ens deixin de ignorar i ens prenguin en serio d’una vegada per totes.
Necessitem que algú es prengui amb responsabilitat el nostre problema, que es un problema de tots.

-->