Ahir al vespre varem tenir festa familiar de les grans, d'aquelles que primer penses... uffff però un cop allà, gaudeixes de la companyia, de les bromes, del menjar i fins i tot, d'alguna emoció.
La "iaia Ramoni", la meva mare, va fer 80 anys, varem aconsseguir ser.hi gaire bé el 100% de la família, crec que qui no hi va ser, va ser perquè no va voler, així de senzill.
Però les absències, mínimes, no es van notar gens, varem gaudir d'una organització estupenda, en Quim això d'organitzar "eventos" ho sap fer i la Carme va donar.se una pallissa retallant, enganxant, lligant i pensant detalls per tot.hom..
En Jaume va cuidar el tema restaurant, un sopar bonissím, (apart ens va fer un regal molt maco i personal a tots els germans i germanes), la Amparo i la Teresa varen fer un album de fotos magnífic, amb passat, present i futur de la família, la Mª Àngels, la Dolors varen vetllar per el regal de les arrecades, el gran de la família, l'Eduard, feia molta "patxoca" de cap de taula, jo vaig donar una molt, però molt petita mà amb el regal dels nets i besnets, (la meva situació personal ara mateix m'inpedeix gaire més, tinc una altre guerra que guanyar), en Mingo i la Rosa varen fer fotos amunt i avall....
Va ser molt divertit què quan va arribar, ella no sabia res, tots teniem davant de la cara una màscara de Manolo Escobar, la seva passió de fa almenys 50 anys!, vaja... com lo meu amb en Bosé...
En un costat de la taula hi haviem els germans i germanes, a l'altre, tots els nets i netes, besnetes...
Sovint, tindriem que mirar aquesta estampa i deixar tonteries vàries.
Estic encantada d'haver.hi anat, i crec que a tots i totes, ens agradarà, de tant en tant, repassar les imatges d'aquest sopar on per cert, vaig descobrir fotos antigues que no havia vist mai.
Ja posaré alguna imatge més, son a la càmera d'en Martí doncs encara dorm, que varem acabar a les 2!
La "iaia Ramoni", la meva mare, va fer 80 anys, varem aconsseguir ser.hi gaire bé el 100% de la família, crec que qui no hi va ser, va ser perquè no va voler, així de senzill.
Però les absències, mínimes, no es van notar gens, varem gaudir d'una organització estupenda, en Quim això d'organitzar "eventos" ho sap fer i la Carme va donar.se una pallissa retallant, enganxant, lligant i pensant detalls per tot.hom..
En Jaume va cuidar el tema restaurant, un sopar bonissím, (apart ens va fer un regal molt maco i personal a tots els germans i germanes), la Amparo i la Teresa varen fer un album de fotos magnífic, amb passat, present i futur de la família, la Mª Àngels, la Dolors varen vetllar per el regal de les arrecades, el gran de la família, l'Eduard, feia molta "patxoca" de cap de taula, jo vaig donar una molt, però molt petita mà amb el regal dels nets i besnets, (la meva situació personal ara mateix m'inpedeix gaire més, tinc una altre guerra que guanyar), en Mingo i la Rosa varen fer fotos amunt i avall....
Va ser molt divertit què quan va arribar, ella no sabia res, tots teniem davant de la cara una màscara de Manolo Escobar, la seva passió de fa almenys 50 anys!, vaja... com lo meu amb en Bosé...
En un costat de la taula hi haviem els germans i germanes, a l'altre, tots els nets i netes, besnetes...
Sovint, tindriem que mirar aquesta estampa i deixar tonteries vàries.
Estic encantada d'haver.hi anat, i crec que a tots i totes, ens agradarà, de tant en tant, repassar les imatges d'aquest sopar on per cert, vaig descobrir fotos antigues que no havia vist mai.
Ja posaré alguna imatge més, son a la càmera d'en Martí doncs encara dorm, que varem acabar a les 2!
4 comentaris:
Entranyable!! Que sort una família així, i que sort poder arribar a esta edat per poder-la gaudir!
Un petó molt fort a la iaia Ramoni!!
Quin goig de família...Aprofita i gaudeix el que puguis mentre puguis.
Per a mi, el juny és un mes dolent.
Un petó, Joana. Fes-li un altre a la teva mare de part meva; de part teva fins a fartar-te!
Me n'alegro molt que passessiu una bona nit i una inoblidable celebració. Per molts anys!
Molt bonic, tots reunits per cel.lebrar el 80 de iaia, saps la meva familia tambe excepta el meu pare que era jove totes les seves 4 germanas s'acostaren als 100 i donant una guerra impressionant, trobo a faltar aquestas reunions a vegades penso que soc la mes vella del mon
Publica un comentari a l'entrada