dimarts, 29 d’abril del 2008

Espe.....això si que no!

sanidad

Capellans als comitès ètics dels hospitals?, i amb vot?, em nego en rodó!!
On s'ha de signar?, ni vull pensar en les barbaritas que poden cometre contra les persones, contra la dignitat en la mort, ja prou difícil ens ho posen als que estem a favor del Testament vital, els que no volem allargar la vida de manera innecesària perquè ara aqests, que estàn en contra de casi tot, no oblidem que encara tenen un llibre de capçalera de fa dos mil anys, ens compliquin més la vida. Aquests han de decidir per mi?, no no i NO, que ho faci el metge i la família, ells saben el que jo vull. Com diu Zerolo, inadmisible!.
Si això fos per llei, per quin motiu no d'altres religions?, exigeixo un Lama, un Imam i un Rabí a tots els comitès. Ningú creu ja que som en un Estat aconfessional?, doncs què cony feia una creu al costat de la Constitució el dia que varen pendre possesió els ministres?.
Defenso tot el que eviti dolor, patiment descontrolat, si podem ajudar a algú a morir de manera decent, per quin motiu cada cop fan coses més bèsties?, la Espe, sense cap dubte ha perdut el poc senderi que tenia. I mira que com es pot pensar, aquests dies que ha fet merder a can pp, he rigut, tanta dictadura als partits no és, ni pot ser, bona, però també he pensat en el Refranero Español, Cuando las barbas de tu vecino veas pelar.....
I és que no oblidem, qui mou fitxa no surt a la foto i dels que manen... ben poquets les mouen!.
Qué pais señor... qué pais nos ha tocado sufrir!!.

dissabte, 26 d’abril del 2008

Aaaaaaaaaaixí es fingeix un orgasme.....



Amb aquest títol tan suggestiu?, aquest estudi parla sobre el fingiment d'orgasmes en la parella. El curiós d'aquest estudi és que per fi parlen del fingiment dels homes, que fins ara semblava que mai ho feien, les grans "mentideres" al llit érem les dones.
Doncs un 13% d'homes fingeix, i dels que ho fan, un 20% ho fan per presumir de potència sexual...
I les dones?, ja que un 75% de dones hem fingit alguna vegada i per quin motiu ho fem?, doncs per no ferir l'amor propi d'aquests...
L'estudi dóna alguns "secrets" per descobrir si les dones fingim, d'ells no diu res, però és clar, si després s'adormen... com s'han d'adonar compte?, impossible!
A l'estudi he vist un enllaç del.... frikkie?, Facettes de la petite mort, una pàgina amb fotos de persones en el moment de l'orgasme, la gràcia està a descobrir si fingeixen o no, i les han enviat ells mateixos..... en fi, potser no que no ens ho passem massa bé al llit si mentrestant fem fotos i no estem pendents de la parella!
Acabarem totes amb unes xines a la bossa?
Total, moltes insatisfetes, com sempre i això que som les del mal de cap....

(La imatge d'aquí)

dijous, 24 d’abril del 2008

No és per presumir....


Doncs res, he rebut una gran, però molt gran alegría, d'aquelles que primer quedes parada, després obres molt els ulls i per fi, doncs plores.
Si tot va bé, espero que sigui aixi, al desembre seré iaia..... just acabats de fer els 47 anys....
Estic, no, perdò.... estem del tot emocionats, contents i alegres, com xinxols.
Vaig ser mare amb 18 anys acabats de fer, d'aquest nen que veieu en aquesta foto, un nen que va omplir la meva vida i em va ensenyar què era la responsabilitat i l'amor incondicional, ara, just amb 29, ell serà pare, i encara em costa de creure que el meu "nen", que medeix un parell de pams més que jo, hagi de ser pare.
Creieu que val la pena tot per una notícia com aquesta. Des de que ho vaig saber tinc un deliciós somriure als llavis....

Gota a gota....



Ja sabeu, la gota Malaia o d'on volgueu, si insistim, si cada cop som més, i de més pes, ho dic per ell, és clar, per quin motiu encara no som escoltats com cal?.
Doncs senzill, mentre tinguem ministres ministrables, que abans d'entrar ja diuen amèn, no anirem enlloc. Tornem a la falta de sensibilitat cap els que cada vegada més, SÍ, volem un Grup Parlamentari català, reivindicatiu i que no amagui el puny!.
Gràcies Ernest, moltes gràcies!, però ves amb compte, mira on és en Pascual. Ja som un més. Ja ho vaig dir fa temps, no estic sola, encara que els que manen miren cap un altre costat...
Mica a mica s'omple la pica....

dimarts, 22 d’abril del 2008

Viatge interior....


T'escolto sovint, potser més del convenient, però sempre ho he fet, confio en tu i gaire bé mai m'has fallat.
En els bons moments, dolcet i tranquil m'aconselles. En els que no ho son tant, acceleres i m'avises amb un so contundent i ràpid, però no sempre et faig cas.
Et visito gaire bé sempre en aquesta època, ens posem d'acord, o no, però aqui estem, un any més, tu estàs tranquilet i no acceleres, jo t'escolto, un cop més, i ens diem adèu, fins la propera.
Viatge al meu cor, als sentiments, és Sant Jordi, un any més, un dels dies més macos de l'any, sembla que el temps acompanyarà i faré la volteta acostumada, val la pena, l'ambient, les flors, el solet....
Lo més segur és que sols compri un llibre per en Martí, el que jo vull comprar per mi, pot esperar, "Trena de cendra", de Carme Guasch, miraré si el trobo, però més endavant, aquest dia sempre hi ha massa gent.
Gaudiu Sant Jordi, regaleu i sobre tot això, escolteu, a vosaltres mateixos....
Pd: Avui, el Punt, ve super emotiu, apart de recomanar un munt de llibres, jo, he defensat sovint com van de bè els petons i les abraçades, una plataforma, del tot desconeguda per mi ho practica, el seu nom: La pell del llavi...., però quin nom més bonic!, el seu objectiu, que ningú es quedi sense un petò..... dieun: «Volem incentivar la tendresa i la poesia entre les coses més quotidianes.»... dec estar romàntica, deu ser això.

dissabte, 19 d’abril del 2008

I han dit que sí !!

Avui he anat de casament, un casament molt maco i emotiu.
S'han casat la Isabel, la meva consogre, i en Jordi, després de 6 anys de viure junts. Els han acompanyat les filles d'ella i la petita Claudia, que és dels dos.
No erem massa gent, però ha estat molt maco.
Un casament "diferent", per lo senzill i acollidor, han fugit de convits convencionals, apart de carisims, i han fet l'àpat en una casa particular, al jardí, entre glicines i lliris, tot proper, l'ambien molt distès i bones converses. I bona teca, no creieu pas que no!.
El ram, per la meva filla Elisabet, aqui en teniu la foto, al braç de la nùvia, molt original no?.
Per cert, demà no aneu a la platja a buscar sol, està tot, però tot, al meu escot :)




dijous, 17 d’abril del 2008

Abril....


L'Abril, mes tendre i emotiu per excelència, dolcet, plujós, com avui i m'agrada tant...
És un mes complicat, per mi, massa records, massa emocions, no miro el calendari per no recordar, però ja sabeu, la ment, almenys la meva, va per liure.
He llegit una frase avui, que he trobat molt maca, El so dels poemes, forma part dels actes de Sant Jordi a Mataró, a partir d'aqui..... ja no he fet res bò avui.
Deu ser la Primavera i mira que m'agrada.... i les roses que no arriben...


DEL CEL, EL NÚVOL...

del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l’escuma.
dels carrers, la pluja.
de l’amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l’amor, la paraula i la mar,
el cel, l’aigua. de l’amor, l’espai
obert que a dintre s’arbra
i ens fa paraula.


dimarts, 15 d’abril del 2008

Estàn emprenyats, i molt!



Això vol dir que anem bé, com sempre, si ells criden, l'esquerra va bé, ho fa bé.
I varen impugnar la Llei d'Igualtat, segons ells no feia falta....
I ara, que per primera vegada més dones que homes son ministres, aqui es veu que la igualtat no existeix, si no, per quin motiu criden, insulten i menyspreen les noves ministres?.
Des de el "señorito andaluz", Antonio Burgos, señorito de títol, que de senyor en te molt poc. A dit que accepta Carme Chacon com "animal de companya", aqui teniu lo ben educat que es.
Fins a les crítiques, bèsties i desagradables, com sempre, és clar, del "desatado" Losantos, on ataca amb visceralitat i molta mala llet la nova ministra d'Iigualtat, Bibiana Aído, fins la falta total de respecte. Amb la nova llei això serà delicte.
Fins els militars, ainnsss aquests si que com a mascles autèntics estàn del tot rebelats!, una dona, catalana i prenyada!!! Però en quin país vivim?, diuen que la Carme no dona la imatge de Generala..... faltaría més!.
I és que per més que diguin, no existeix, encara, la igualtat real, la de veritat, si no fos per llei, i fos per aquests masclistes malparits, encara seriem a casa fent "calceta" i cuinant, fregat i tenint fills, llavors sí, estarien contents.
La normalitat passa per tenir una ministra de defensa i un ministre d'Igualtat, que tot arriba.

dilluns, 14 d’abril del 2008

De concert.....


Divendres al vespre vaig anar de concert, amb part de "les divines". Concert solidari i maco, mol maco.
Bona música, molts coneguts i conegudes, cançons per recordar. Joves promeses amb un futur segur que molt brillant. Alguna anècdota, algun retrobament i tal com explica avui el meu estimat Martí, la gran protagonista, Gwen Perry, canta que és un gust. Varem gaudir de la màgia, de la Mònica Green, potent i divertida, de veus novedoses com en Dylan, i d'un munt d'actuacions distretes.
Les pegues, poca gent, molt poca per una ciutat com Mataró, era a benefici de la Fundació Hospital i jo em pregunto, aquesta n'ha fet difussió?, els cartells es varen penjar el mateix dia al matí. A la web de l'Ajuntament, Cultura en concret, no vaig veure l'acte. Sols el vaig veure al caprgròs el mateix divendres.
Em sap greu, crec que es podia haver omplert. L'Emili Suriñach, com sempre, gran amfitrió. Atent amb tot.hom i afectuós, sempre fà que et sentis, com una reina.

diumenge, 13 d’abril del 2008

A governar!


Ja tenim nou govern, per primer cop i com molt bé explica la Glòria al seu bloc, més dones que homes, no tindria que ser notícia, ho se, però forma part d'aquesta igualtat que portem reclamant tants i tans anys. Per treballar amb ells, no contra ells.
He defensat sovint que les dones fan política d'una altre manera, les que en fan, és clar, les de "foto i escote" no compten., que també ni han.
La mirada de les dones, és evident, és diferent.
També he dit i escrit que si manesin les dones, no hi haurien guerres, a molt alt nivell, ho se. El sol fet de pensar en perdre els nostres estimats, fills, parelles o famílies, hauria de servir per negociar i dialogar.
No se, encara, si estic, o no, contenta amb el govern. Veurem cap on camina i com ho fa. Dels dos ministres catalans, m'encanta, però molt, una dona a defensa, crec que ho farà molt bé. De l'altre, jo, chissst.
Com sempre, don depresión, ha sortit dient que és un govern "continuista"... perdò?, ha llegit els noms i vist les cares?, segur que no, la cosa és ser negatiu.
M'agrada la cartera d'Igualtat, una dona molt jove i reivindicativa, ara que faci cumplir la llei al 100%.
Alguns no hauria d'haver seguit.. la Magdalena.. uffff, aquesta no que no.
Espero que Gaspar Llamazares s'equivoqui, opina que és un govern que decanta cap a la dreta....
Ara, sols espero una cosa, que les Secretaries i sub secretaries, també tinguin paritat, no sols el que veu la "galeria", que això, aqui a la Generalitat ho varen fer.... fatal!.

dimecres, 9 d’abril del 2008

De com poden canviar les coses....



De com podem passar d'un dia de sol, magnífic i esplèndid, als núvols més foscos i tristos.
És conegut que jo, per viure, prefereixo dies com els de la foto que he demanat a RB, un xic emboirats, però els hi trobo tot l'encant.
Parlo de núvols al cor, a l'ànima, de com arribar a la feina i en 20 minuts pot donar un gir, desgarrador i trist, la vida d'un company, estimat i apreciat.
De com primer no ho acceptes, però passen les hores, les trucades i les notícies confirmen el fet, i tu, jo en aquest cas, sols esperes poder donar consol, ni que no saps com, ni quina és la millor manera, quin consol pots donar a uns pares que perden sobtadament un fill de 37 anys?....
I em poso en el seu lloc, com a mare, i els entenc i se que poc puc fer apart d'una forta abraçada i intentar no plorar, ni que potser aquesta guerra, no la guanyo....
A can PSC, el personal, els amics i amigues, estem, del tot, aclaparades.
Va per tu Ramon....

LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
(Salvador Espriu).

diumenge, 6 d’abril del 2008

Avui sí, em mossego la llengua.....


Perque de vegades, son tan grosses les coses que diria, que més val callar.
No volen ara instal·lar una gran senyera a la Plaça Santa Anna?, per?, no saben en què gastar el pressupost municipal?, els hi puc dir uns quants carrers amb les voreres fetes malbé, però és clar... no van a peu.
Encara recordo el repelús que em va causar la gran senyera espanyola que varen posar a Madrid, repelús i una mica de fàstic tant de patriotisme estúpid. És qüestió de mides?.....
Serem més i millors catalanets i catalanetes per això?, voleu creure que és de les poques, per no dir úniques, coses que s'han votat per majoria al ple?, és clar, si no ho fem serem mals patriotes!.
Us recomano l'escrit d'en Sergi Bonamusa, Capgrossades, és magnífic, amb un tò subtil i finet, Sergi total, ho deixa clar.
I després parlem d'integrar i treure fronteres...
Per cert, tindrem que saludar, fer una genuflexión o algo similiar en passar per allà?, la vigilarà un mosso?..... quin ridicul siusplau.... ara ja se per quin motiu ens diuen capgrossos...
(la foto de l'Ajuntament de Mataró, virtual, això sí).

divendres, 4 d’abril del 2008

Una altre Joana....


Us pareu a pensar mai què hauria estat la vostra vida si en començar la mateixa, dels 15 als 24, més o menys, haguessiu prés un altre camí?.
Jo, de tant en tant, hi penso, no pas per estar penedida del que vaig pendre, si no per imaginar quines diferències podien haver passat.
Quan tenia 15 anys, una nena però molt madura, volia ser misionera, però vaja, no sols per ajudar els pobres que de vegades veiem a la tele, morts de gana i gaire bé despullats, més que rés per canviar aquest Mon que tan sovint em desagrada.
Donat lo decidida que ja era llavors, recordem que amb 15 anys ja militaba a les JCC, la pregunta és per quin motiu no vaig pendre aquest camí. Senzill, llavors només ho podies fer com a monja, això de Metges sense fronteres etc no s'estilaba com ara. Tenia clar que si em feia monja, per descreguda i carnal, ho deixaria en poc temps, apart, una amiga em va dir..... Joana i no tindràs fills amb lo molt que t'agraden els nens?.... va ser lo definitiu, vaig optar per una vida més o menys "normal", que segur va fer més feliç el meu pare que el dia que em vaig casar per primer cop va dir molt seriós i decidit al nùvi.... noi, a veure si tu la poses en "vereda", jo no he pogut!.
Com és evident, ningú m'hi ha posat i ara... ja és tard!.
Em pregunto com m'hauria anat per aquests mons de dèu.... això sí, segueixo intentant canviar coses....

dimecres, 2 d’abril del 2008

Ahir em va fallar....

Ca La Joana a Castellar de n'Hug
Vaig voler descriure un somni, poder votar NO a Bono com a President del Congrés de diputats, vaig intentar descriure la situació com jo crec que la viuria, però m'ha fallat, segons sembla i per les respostes rebudes, m'ha fallat, la paraula.
Alguns han interpretat que soc diputada, uffff no pas, d'altres que soc valenta, home, una mica "tirá palante" si, fins i tot, un anònim, com no, diu que publico el meu vot per fer mal al psoe.... vaja, quin poder tinc no?. Em compara amb la Rosa Díaz... je je, el que fa escriure sense conèixer les persones, comparar aquesta "tipeja" amb mi....
Si volgués fer mal al psoe, no hauria fet una campanya com la de fa tants pocs dies, casi sense horari, que m'ha deixat esgotada, que encara ningú ha dit gràcies, per més que sigui la meva feina és de "bién nacido ser agradecido", una campanya on he posat, com sempre TOT, però no acostumo a penjar medalles del meu pit, com d'altres, que s'apropies de la feina de la "plebe", el meu canalilllo no li calen guarniments, mai faria mal al psoe, si ho fes, per "coletilla", ho faria als meus, el PSC.
Per cert, soc molt més respectuosa que no pas el "senyor" Bono, respecto la seva elecció, encara que seria sense el meu vot, ho sento, pertanyo a les minories i sabeu?, no em sento pas malament!.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Disciplina de partit.......



Nou del matí, comença la sessió, va passant l'estona amb un càntic ritual i gaire bé aburrit, noms i més noms i de cop, el meu..... Joana Torres, un NO contundent i clar surt de la meva boca, tant alt i contundent que mitja càmara s'ha girat a mirar en veure de quines files sortia el no. Alt i clar he repetit, NO, i he tornat a seure tant tranquileta mentre un murmuri insistent i desaprovador s'eixecava entre les meves pròpies files...

He quedat tant satisfeta en votar NO al nomanament de Bono com a President del Congrés de diputats i diputades, no amb el meu vot, que he seguit dormint tant feliç. Com puc donar suport a un home que viu al segle XIX i que a més ha manifestat el poc "talante" democràtic i la falta de sensibilitat amb la resta d'Autonomies d'aquest país?.

Aquesta coneguda frase, i gens respectada per mi, disciplina de partit, m'ha provocat un mal somni, però no per això menys real, no puc votar contra el meu cor i el poc senderi que tinc, per aquest motiu mai serè política.

Recordeu, una pedreta a la sabata també pot tocar allò que "no" sona.