dijous, 31 de desembre del 2009

Mirar enrera....



Avui he volgut mirar què vaig escriure fa un any, la nit de Cap d'Any. No acostumo a rellegir els escrits, quan escric ho faig de cor i tal com ho sento, ni que sovint callo coses, les dic com les veig i sento.
Fa un any vaig escriure Ara, en aquest moment...., escrit tendret i una mica emocionat on ja deixava entreveure que aquest 2009 no seria pas un bon any. No ho ha estat i espero impacient el seu final ni que tinc que asumir que tinc un gra al cul, bueno, dos, que no m'ho posen pas fàcil, els penso ignorar tant com pugui, si no és possible, doncs farem el cor fort.
Jo he de valorar que tinc molta sort amb moltes coses.
Tinc una família estupenda, uns fills... bueno.. de lo millor, unes bones amigues i bons amics.
Tinc feina, pis per viure, estic envoltada de bones vibracions i vull seguir així, vull viure tranquila, no crec que sigui demanar massa.
Així que fent servir tot el que tingueu a mà, mireu de ser feliços, sense fer mal a ningú, doneu, un cop més, molts petons i abraçades, no us feu mala sang, si podeu, passeu de llarc dels mals rotllos, i si no podeu, doncs a fer punyetes amb ells!.
Sempre ens pot quedar fer això, o això.... :)
Bon any!, nosaltres seurem al voltant d'aquesta magnífica taula.

dimecres, 30 de desembre del 2009

Cuina i música...


Avui he tingut un dia esgotador, però estic encantada.
Aquest matí en Martí i jo hem fet un bon grapat de compres, la Reina d'aquesta família va justeta però compleix tant com pot.
Per sort hem trobat gaire bé tot el que buscavem i després de comprar el sopar per demà, a mi em toca el plat fort, ell s'ha relaxat, jo he començat a cuinar a les 3 i encara estic "en ello".
Farem el sopar a casa del meu fill Daniel i serem 11 persones. Com en Martí serà fora una setmana, ell i jo farem avui un soparet especial de comiat d'any. Ara ha marxat amb el seu germà a fer les darreres compres.
Demà toca entrants, super entrants fets per en Daniel i jo estic fent Pollastre de Pagés amb prunes, panses, pinyons i una picadeta...
També cuino un plat nou, veurem què passa!, "Caldereta de cordero", espero que surti bona, tendreta etc... amb tot el que porta ja pot!, lo més divertit ha estat trobar vi de "Pitarra", la recepta es cuina amb aquest vi i jo no l'havia sentit nomenar mai, cada dia aprenc algo nou.
Ja miraré de posar alguna foto si hi penso.
I per tota aquesta feinada què millor que una bona música.... ara mateix escolto Sau, i és que el foc, no ha de ser només als fogons!
p.d. feina feta.

dilluns, 28 de desembre del 2009

Efectes "post" Nadal.....


Després de l'ànec, per cert, bonissim, Sant Esteve va tocar dinar de "Torres", aquest any només va fallar un germà, per cert, el que mai ho fa, i alguns nebots, dos fills meus, per feina i una neboda per ser de viatge. No se segur quants erem, uns 37 crec. Va estar bé, feia molta patxoca la filera de cotxets amb la nova generació dormideta malgrat el merder i el soroll, els nens i nenes de la nostra família s'acostumen aviat a aquestes trobades.
Ahir, encara cansats, en Martí i jo varem agafar camí de Barcelona i varem anar a veure " Cazando Gamusinos", al "Sat", varem pasar una tarda estupenda, al principi una mica fluixet, però després varem riure de valent. No vaig poder evitar, més d'una vegada, recordar en Rubianes, i és que el millor monologuista del Món era ell.
Avui, ni que tinc vacances, he de còrrer un xic, encara no he anat a buscar reis, he de cuidar el nèt a la tarda i amb en Martí hem de fer un treball de l'Institut sobre el meu poble de "jubilació", Queralbs!

divendres, 25 de desembre del 2009

Un munt de voltes!!!


Em sembla increible tot el que m'ha passat per trobar el menú de Nadal, ha valgut la pena, és clar, però voler cuinar una cosa tan senzilla, però tant bona, és clar....
Dimarts vaig anar al Mercadona, no, em diu una dependenta, aqui no te sortida això...
Vaig cap el Condis, només tenen Gall d'Indi i Pollastre de pagés, la noia, tota amable intenta fer-me canviar d'opinió, però he de cuinar això per "aclamació familiar"!
Després a l'Àrea de Gisona, tampoc, m'ho volen vendre cuinat, gelatinós i d'un marró gens natural... aagggg.
Marxo a tota pastilla cap el Consum, tampoc.... la nevera de carn és més aviat bastant pobre.
Probo en una carniceria del barri, tampoc, diu que no s'en fa servir per aqui...
Ja mig histèrica truco a la meva cunyada Rosa i ella em diu que ho preguntarà a la seva carniceria.
Ja em veig pujant al Alcampo amb la gentada que hi deu haver...
A l'endemà em truca i... èxit!!!
Ahir el vaig recollir i a la tarda el vaig cuinar, un bon rostit ha de tenir un dia. Ànec a la taronja, verssió "Joana", això sí, no direu que no fa bona pinta...
Si sou servits, dinarem a les 2. De primer escudella, és clar.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Un cop més, un any més....



Arriben aquests dies que sense saber el motiu, estem més tendres, més.... no se com dir-ho...
I gaudiré de la companya de fills, filla i joves, del nèt i d'alguns germans, la mare..... a la fí, per això serveix també el Nadal, per retrobar la gent estimada.
Aquest any l'hem fet un xic... sicodèlica, la Nadala, ara ens queda un petit ritual per allunyar els "mals esperits", ja està en marxa.
Gaudiu molt, descanseu i prengueu força per estrenar el 2010, ens farà falta!
Jo intentaré gaudir d'aquest "enano" que ens te el cor robat a tots i totes, no direu que no és guapo en Dídac eehh :)

Petons grans.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Dura poc l'alegría a casa dels pobres....


La meva mare te raó.
Ho he dit sovint, mai podria tenir un càrrec perque trencaria sovin la denominada "disciplina de partit".
Jo, tota feliç perque els deixaven votar de manera "lliure" sobre les "corridas", és a dir, sobre el maltractament públic d'animals, i ara van i canvien, han tingut una sorpresa, agradable per molta gent, que no som pas quatre que volem acabar amb això, i ara van i llegeixo aixó a El País:

El PSC pide suavizar la abolición de los toros en Cataluña.
Los Socialistas retiran a sus diputados la libertad de voto sobre la prohibición.

De veritat, una alegría i per poca estona va ser. Em pregunto si algú s'atrevirà a votar a "consciència". Molt em temo que no.

Doncs sí.....




Ni que sigui tan difícil!
Genial Borges, com sempre...

diumenge, 20 de desembre del 2009

No ho vaig poder evitar....


Ho dic molt de veres.
Divendres al migdía vaig plegar a les 2, fem horari intensiu i mentre esperava el bus, tota tranquila, va arribar un matrimoni i la germana d'ella, els conec d'aqui, del barri, em varen dir hola, els vaig respondre i vaig seguir fullejant el Tot Mataró, estava entretinguda amb el tema de Mataroní de l'any i les candidatures.
En un moment donat una de les dones es va adreçar a mi i em va dir, enfadada, "ha visto?, menuda vegüenza!", jo no sabía de què parlava i em va senyalar dues noies, assegudes a la porta del "Fet d'Ara", " cómo se puede consentir eso?, si fuera su madre les daba dos guantazos".
Jo no entenia res, què havien fet les noies?, quan les vaig mirar bé.... vaig començar a entendre, però no m'ho volia creure... anaven agafades de la mà i es miraven amb una tendressa absoluta.
Què li molesta?, vaig preguntar jo, ella respón, en veu ben alta: "se están besando, en la boca!, aqui, sin vergüenza alguna"!!
Les noies ho varen escoltar, diguem que la senyora no parlava pas baixet, volía ser escoltada.
Mentre les dues noies es posaven dretes jo li vaig dir, " qué le da vergüenza?, que dos personas se amen?, se quieran y lo demuestren?, acaso usted nunca ha estado enamorada?".
La dona es va posar vermella com un perdigot, el marit i la cunyada em varen començar que si "eso deben hacerlo a escondidas, que no es normal, que si...."
Aggggg, les dues noies eren al meu costat del tot emprenyades i jo, mira tu... no vaig poder, li vaig dir, alt i clar a la "senyora": "Veamos, señora, demostrar amor es una cosa bonita, nunca debe esconderse, nunca puede ser feo, le molesta que dos chicas se besen y agarren sus manos por una cosa, cuanto hace que su marido no se lo demustra en público?, cuanto hace que no le dice que la ama?, usted es una fustrada coño!, el amor, entre dos persona adultas, siempre es bonito"
Òstia, que descansada que vaig quedar. La vaig deixar sense paraules, ho sento, el marit em va clavar una mirada "destroyer" i per sort, va arribar el bus 2.
Les dues noies em varen dir gràcies i jo sols els vaig somriure, "per molts anys" els vaig respondre. No podia evitar pensar que aqelles dues noies podien haver sigut les "meves nenes".
Dins el bus ells varen seguir taca taca taca taca amb el tema, jo vaig seure al davant i em vaig posar música, pasant!.
Ahir vaig anar a veure les "meves nenes" i no podia deixar de pensar.... queda molt de camí per fer....
Avui, quan he anat a comprar el diari els he vist, no m'han saludat, jo tampoc.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Quin plaer....


Un plaer gran, deliciós, que espero setmana darrera setmana, sola, o en companyia, tant és.
I potser és una tontería, potser si, però mentre preparo l'esdeveniment, cap un costat, cap a l'altre, li dono la volta, alliso, decoro, fins i tot planxo, ja gaudeixo per endavant de l'instant nocturn que en pugui gaudir.
Els dissabtes poden tenir a casa meva moltes mirades, molts colors, poden venir ben plens d'esdeveniments, com esmorzar amb la meva mare i els germans que "caiguin" per allà, com poden ser tranquils i solitaris. Poden omplir el nostre petit menjador de visites, de joguines del nèt o de persones fent l'aperitiu, però cap instant és comparable al plaer del vespre, quan obro els llençols i entro al llit.
No se què tenen, però el dia que els canvío, i això que ho faig sovint, sempre experiemnto un gran plaer quan m'hi poso.
Ja se, una tontería d'escrit, però em fa sentir bé...

divendres, 18 de desembre del 2009

Jo ho tinc clar....



Comença un debat, al Parlament de Catalunya, amb el que jo m'apassionaria ben segur, seria de les impulsores i com és evident, votaria de cor.
S'han de prohibir els toros a Catalunya?, la pregunta hauria de ser diferent. S'han de prohibir el maltractament, la sangonera, i fer negoci amb aquestes pobres bèsties?, doncs un SÍ rotund.
Diuen que els partits han donat "llibertat de vot" als seus diputats/des, però ja se quin serà el resultat, no seràn valents i la denominada "fiesta nacional" seguirà esquitxant de sang el nostre país.
Els informatius de les televissions "d'allà" estàn esberats, però crec que d'això, si tindriem que fer un referèndum!
Ho sento, amb aquest tema soc radical i aquesta mal dita "festa", no te res a veure amb nosaltres.
Prohibeixen els circs amb animals i no l'escarni i assasinat en públic?...
En fí...

Els sis punts que desmunten la "defensa de las corridas".

(P.D. i si fos possible?.....)

dimecres, 16 de desembre del 2009

Bústia...



A la bústia de casa hi puc trobar moltes coses, la majoría de vegades propaganda, ara, aquests dies, algunes postals dels que encara no fan servir les electròniques o bé, els agrada el format paper, sempre és més personal.
Ja no hi rebo cartes de la caixa, ho faig via internet, tampoc del mòbil, tinc factura electrònica, també en puc trobar del PSC, per cert, a partir del dia 1 canvio d'Agrupació, després de més de 20 anys a la mateixa!.
De tant en tant hi puc trobar un avís per recollir alguna cosa a correus...
En fí, podem trobar moltes coses, el que mai pensava trobar-hi era un panflet racista.
Fa un parell de dies, barrejat entre un munt de propaganda de televisors i ordenadors, vaig trobar un fulletó d'un "tipejo" que es diu Josep Anglada i que representa a una "cosa" que porta per nom "Plataforma per Catalunya".
Vaig quedar del tot "espatarrada" de les barbaritats que s'hi poden llegir en aquest "fulletó", racista, xenòfob i asquerós.
Primer el pensava escanejar i posar el mateix aqui, però només falta que els faci propaganda!.
Sols posaré un petit apunt del mateix, diu:

"Sense seguretat no hi ha llibertat. El 80% dels delictes els cometen els inmigrants"

La resta és encara molt més fastigós.
No és un delicte això?, jo crec que sí.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Quin valor!


La "Espe" que perd el cap, fent acusacions sense cap base, la cosa és criticar i sembrar merda.
I és que sempre és més senzill acusar d'altres, que admentre els fallos propis.
Aquest "senyor" ha dit autèntiques barbaritats, el Garn Wyoming només en va fer burla, "chascarrillos" en diuen per allà, però ja sabem que ells poden dir de tot, i la resta, a callar!.
No cal dir que estic en contra de qualsevol violència, ho dic sovint. Però també en contra dels mentiders compulsius i els que expliquen la "película" sense ser veritat. O segons la "seva", que no ha de ser sempre la real.
La imatge, un cop més, del blog "Los Calvitos"

dissabte, 12 de desembre del 2009

Acció....


Heu estripat mai una foto?.
Tots i totes estem ben tips d'estripar documents que ja no serveixen, rebuts antics, cartes que ja no ens diuen res, postals que varem rebre i encara no sabem per quin motiu varem desar en un calaix...
A la vida s'ha de renovar, s'han de llençar coses, (menys aquests del diógenes. és clar), si no, a les cases, no s'hi cabría.
Però, estripar una foto, o dues, o tot un àlbum.... ho heu fet?, i com us heu sentit?, tant pot ser una lliberació, de ràbia o impotència, en els dos casos pot alliberar l'esperit, o pot ser també un càrrec per l'ànima, de pensar tot el què vares viure, on cony ha quedat.
No m'ha agradat mai estripar fotos, tinc una amiga que les cremai diu que dsprés se sent lliure... de moment no m'ha donat per el foc, ja soc lliure jo, més aviat li tinc certa por al foc, però estripar, a base de pràctica, s'em dona molt bé i ho faig amb una enorme rapidesa, sense mirar, sense sentir res, també això és posible.
I vosaltes, heu estripat fotos?.

divendres, 11 de desembre del 2009

I ens varem estrenar...



I ha passat un any.
Que varem ser pare, mare, àvia, tiet, tieta.... tots títols nous de "trinca", tots contents i junts, que també és important.
Fa un any, i és, com no, part de les millors coses que m'envolten, que no son poques!, encara que sovint m'ho he de recordar jo mateixa.

dimarts, 8 de desembre del 2009

El difícil camí per fer-se gran....




Aquests dies no paro, per motius aliens a la meva persona m'he vist obligada a "rondar" més del que m'agradaria, a patir, també més del que qualsevol pot aguantar, però crec que he fet el correcte, he respectat, sols aixó...
No és mai senzill pendre algunes decisions, et quedes del tot fora de joc quan penses què és, i què no, correcte fer, però si escoltes, si veus patir, no et queda una altre cosa que animar, ajudar, abraçar molt i sobre tot, no defallir, que alguns instant, massa, una agafaria lo que la meva mare en diu "el portante" i començaria a fer barbaritats, via trucada i fins i tot via personal. Però aquestes barbaritats ja les fan d'altres.
Per sort, he estat ben acompanyada, cada dia, i crec que ben aconsellada i aqui estem, en un dels pitjors ponts de la història de la meva vida i dels que més m'han fet patir.
Veure la seva cara ja era un "poema", escoltar les seves voltes al llit quan no podia dormir... un patiment. I lo pitjor, ell, preocupat per mi...
Però no s'ha trobat sol, pendre les primeres decisions dures, a la vida, mai és senzill, ni'hi queden moltes per pendre, diguem que aquest cap de setmana, ha pogut patir en la "seva persona" decisions i actituds del tot equivocades, per part d'altres persones, amb apuntadora" inclosa".
Però la vida és així, un dia, o un altre, ha d'apendre a caminar sol, jo tan sols intento que si cau, no prengui massa mal.
Algunes actituds son del tot incomprensibles, respectar és senzill, però imposar, per d'altres, ho és molt més.
I creieu que callo moltes coses, fins i tot massa callada m'estic.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Em punxen i no sagno....


Aquest cap de setmana estic tenint un munt de conversses, he estat, hem estat, "d'ocupes" i tothom ha fet el possible per distreure els nostres caps, les nostres cabòries i patiments.
En una d'aquestes conversses el meu fill Daniel ens parlava d'una mena de "plaga" que ara mateix causa "furor" als Estats Units i que espero no importem cap aqui, és massa denigrant!
Porta per nom " Mujeres obedientes", crec que el nom ja ho diu tot i casi segur que més d'un "mascle" ja s'hi veu, però per mi és del tot espantós.
Ha costat segles que les dones puguin decidir per elles mateixes, i aquesta iniciativa és del tot denigrant. Mireu el mateix fins el final, val la pena...
Quan el meu fill ens ho comentava a la meva cunyada Rosa i a mi, la nostra cara era un poema, veure el vídeo... encara és pitjor!. Sort que no vaig veure el programa, ja dormo massa poc darrerament.

dissabte, 5 de desembre del 2009

El significat de les cançons....



No se el motiu, de veritat, però ahir em vaig adormir pensant en aquesta cançó. Tancaba els ulls i allà la tenia, la sintonia, de fons, a les fosques...
No he dormit a casa i com és normal estranyaba el meu llit, soc així de delicada, però no crec que tingués res a veure.
La cosa és que després d'una nit d'insomni i neguit, a les 7 estaba desperta amb la sintonia dins el meu caparró mataroní...
Fa anys que no l'escoltaba, i encara m'emociona. Per tant, he decidit deixar volar la música...