dimarts, 30 de juny de 2009

Què va fallar?



Durant tans anys com hem crescut a l'hora. Total, tenies 3 anys més que jo, però els meus records, en moltes coses, van lligats als teus.
Per mi has estat sempre un gran músic, has estat solidàri i mai sabrem què et va dur a acabar d'aquesta manera.
Ara, tot.hom que pugui, farà dines sobre el teu cadaver, treuràn, com tantes vegades, brossa i més brossa, faràn, també, llenya de les teves memòries, però algunes, com jo, seguirem pensant que vares ser un gran infeliç...
Gràcies per totes les cançons, per els balls que he fet amb la teva companyia, per tants i tants instants.
Adèu Michael.

2 comentaris:

Glòria ha dit...

Una pena tot plegat.
Hola, Joana!

Maite ha dit...

Si, jo també he crescut amb ell, i estic segura què mai no estarà sol, perquè dins el nostre cor viura eternament.
Quina vida, pobret.