dimecres, 24 d’octubre del 2012

Entre llençols.... confidències....

Ella sempre havia trobat ben curiosa la manera de relacionar-se que tenien, sense perdre mai les ganes i l'emoció del retrobament, hagués passat una setmana o un any.... No li disgustava pas, era una relació diferent, sols això.
Aquella primera entrada directa, al gra, els dos sabien què volien, com i la manera d'aconseguir-ho, poques paraules, unes espelmes, una bachata, un llit ben desembarassat i menys roba, no calia res més.
Una mica ràpid, ben cert, però si coneixes bé el cos desitjat, saps on cercar el plaer....
Després d'aquella primera suada, venien les abraçades, la tendresa, les confidències a cau d'orella, les preguntes, com va tot, què has fet aquest temps, la família, els fills...... Fins i tot sobre menjar, les diferències culturals porten plats diferents i s'explicaven secrets culinaris com qui seu en una tertúlia, sols que era un llit....
Parlen dels darrers esdeveniments, de dinars que s'organitza'n, de cinema.....
L'habitació fa olor de canyella, les bachates omplen les orelles i els sentiments, ell s'aixeca i balla, nu, sols per ella que no li treu els ulls del damunt.
Després, ja poden repetir, amb més calma i dedicació, la primera urgència s'ha calmat, ara queda l'afecte i la tendresa, mai l'obliden.
Entre llençols, i consentit, tot s'hi val....

(la imatge és de Carles Vergés)

diumenge, 21 d’octubre del 2012

De sopars, caminades i solidaritat....


Ahir al vespre va tenir lloc el sopar de les persones que varem participar a l'organització de la Caminada per l'Alzheimer.
El sopar va tenir lloc al hotel Atenea, del Port de Mataró, cada comensal varem pagar 28€, no penseu pas que ens varen convidar, si no, mal negoci!.
Gent variada, diversa, d'àmbits molt diferents, però gaire bé tots i totes, amb ganes de donar una mà amb les aportacions, bé sigui de temps, de mans, d'ànims... tot ajuda.
Aquest any entre caminaires i voluntaris/es varem ser més de 4200 persones i per una vegada i sense que serveixi de referència, sobre tot, vaig estar d'acord amb les paraules de l'alcalde de Mataró, som una ciutat solidària.
La taula que vaig estar, no per decissió si no perquè m'hi varen posar, era del tot... estranya, ni que molt em temo que més estranya li devia semblar al únic regidor del PP que va venir i li va tocar una taula gaire bé plena de socialistes, menys un independentista que duu per nom... Martí! i que per més conyeta el varen seure al costat del regidor aquest.
Consti que hi va haver bon ambient, alguns somriures una mica sorneguers i que ningú el va intentar convèncer de que està al partit equivocat je je...
Quan varen dir que més de 200 persones haviem donat suport el dia de la caminada en àmbits ben diferents, que si repartir entrepans, que si fer els mateixos des de les 4 del matí, que si donar begudes, marcar i arrenjar camins, que si vendre cava solidari... em vaig emocionar, lo meu aquest any ha estat tant els ingressos econòmics dels inscrits i inscrites, com la gestió de dades i vendre el cava el dia de la caminada, amb moltes altres persones, vaig comprovar que la meva tasca és un granet de sorra, tots i totes junts, fem una immensa platja...
Una bona nit, un bon ambient i sobre tot, una molt bona causa.
Ja podem començar a preparar la de l'any que ve....

dijous, 18 d’octubre del 2012

Envalentonats...

Estem en un moment, que ja dura massa, on els extrems manen, almenys jo, tinc aquesta sensació i percepció del moment actual.
Ara mateix tothom pot garlar les coses més bèsties i inversemblants, i no passa res, no hi ha conseqüències.
Crec que és un temps d'abusos, principalment.
Abusos policials, aquests, i em sap greu dir-ho, van a repartir de valent i ara, amb la nova llei que vol aprovar en Gallardón, sort que és el "moderat", doncs gairebé que fer un vermut tota la meva família junts, podem ser més de 45, se'ns pot considerar una manifestació il·legal.
Hem pogut veure com reparteixen llenya, i poques conseqüències tenen, i aquí, no dimiteix ni deu.
Abusos empresarials, sota aquesta nova llei laboral que suposadament, sols se suposa, havia de crear llocs de treball i ha servit per acomiadar milers de persones, per quatre xavos i sense més dret a reclamar que el famós, cobra i calla.
Abusos verbals, miro cada setmana l'APM amb en Martí, ens ho passem "teta" els dos junts veient aquestes bajanades, un dolç moment d'esbarjo. Ahir vaig acabar emprenyada de les barbaritats, però de la mida d'un castell, que diuen els canals de televisió a Madrid sobre els catalans i catalanes, insults gratuïts, falsegen notícies, menteixen sobre la realitat social, i aquí, tampoc passa res.
Abusos econòmics, seguim veient com cada dia aquest país és més pobre, però els rics cada dia ho són més, molt més. No paguen més impostos, faltaria!!, i els que menys tenim, intentem, ser solidaris i donar un cop de mà, o dues, per tal que els que ara passen gana, a Catalunya 1 de cada 4 persones viu per sobre el llindar de la pobresa, doncs que puguin menjar, vestir la canalla o bé tenir un lloc digne per viure cal l'esforç de tots i totes.
Ara tenim un repte el dia 3 de novembre que porta per nom, Mataró per Càritas, un cop més, farem el possible per col·laborar.
I si parlem dels fatxendes?, amb aquest govern estan com diuen per Castella... "en su salsa"!
Podria seguir, però potser avui, que fa un dia d'aquells que tant m'agraden, ben núvol, acabaria ben deprimida, i tampoc és això no?
Stop, si us plau!
 
 

divendres, 5 d’octubre del 2012