Sigui en una botiga, un centre comercial, gestions, fins i tot, oficials.
Aquesta setmana he trucat al 010 de l’Ajuntament de Mataró per una recollida de mobles. Un servei que funciona bé. El contestador em va preguntar si volia ser atesa en català o castellà. Vaig picar en català, doncs no, em surt una dona, en marcat accent sud-americà i malgrat que vaig insistir a parlar en català, ella va seguir en castellà i vaig haver de canviar jo d’idioma perquè no m’entenia.
El més divertit va ser quan em va dir que a Mataró no sortia el meu carrer… Davant la meva insistència al final em va dir “és que sale en catalán”, Tremendo perquè sols un accent diferencia la paraula!
No em queixo de la seva atenció, sinó que un organisme oficial no m’atengui en la meva llengua.
No soc independentista, ni extremista, mai m’ha fet res canviar d’idioma amb qui no el parla, però veig el nostre jovent, fins i tot a la família, que han estudiat aquí, que cada dia parlen menys el català, i són el futur per mantenir i estimar la nostra llengua tan rica i maltractada.
Ara mateix és difícil que fins i tot a l'hospital, et parlin en català.
Cuidem el català, a la fi és, també, la nostra identitat davant l’assetjament del feixisme que ja sabem no els agrada que el parlem.
