Situacions ridícules....

Sovint trobem a la vida coses que no podem entendre, per més que ho intenti, escapen a les nostres capacitats...
Mentir... de què serveix?, un pot mentir per aconseguir un objectiu, d'acord, però un dia o un altre es destapa el pastís no?.
Ja se, no tot.hom te "cara" o "valor" per dir les coses aixi, de front, jo si la tinc, per això de tant en tant trobo "males cares", però també trobo la meva tranquilitat.
No m'agraden les amistats interessades, les que son per o amb ún, objectiu, potser per aquest motiu no tinc massa persones que jo denomini amigues, de les de veritat, però les que tinc, ho son de fa molts i molts anys. Algunes més recents també les considero i estic segura que les podré conservar molt de temps.
Per posar un parell d'exemples una mica estúpids, però recents.... algú que diu: a mi no m'han trucat per aixó, quan consta la trucada, el document i la "entrega" del mateix....
Un altre, "aquesta", (servidora), m'ha cridat (?) , no ha fet la feina, (davant una sala plena de gent a reventar, prova que sí s'ha fet)....
Encara una tercera, enlloc de consultar si s'ha fet una gestió, fer un correu desagradable i dur donant per fet que no s'ha fet, preguntar abans no seria millor?.
No se, potser carregar tant provoca que algún dia deixi anar la llengua, perquè encara que pensin, els llestos aquests, que aqui xerro molt, no és cert..... però pot ser.ho eehhhh.
Apa! un bon llengot per els incompetents que amaguen les seves incapacitats carregant contre d'altres, això sí, amb la "melena" al viento.