dilluns, 29 de febrer del 2016

Trobar la Joana….


Aquest cap de setmana he fet un kit-kat de vida. De la vida ordinària i habitual.
Hi ha vegades que has de tancar, dir no hi sóc, i cercar ànims, i força, en solitut.
A casa, és complicat desconnectar, sempre trobes alguna cosa per fer, alguna obligació per complir, per tant he fet un esforç i vaig demanar festa divendres. A les 10:30h ja era al meu paradís personal, Ribes de Freser.
A les 12 ja era a Núria, d’aquelles coses que fas sense pensar i surten bé. A Núria, un divendres de finals de febrer no hi ha ningú. Meravellós.
Vaig pujar al mirador, caminar, gaudir del fred i la boira gelada a la meva cara… vaig sentir molt i molt profund, aquell silenci, aquella pau, els pèls de punxa i mil emocions contingudes que van esclatar, van sortir, totes de cop. Després d’això, el somriure, menjar un entrepà asseguda, sola, a gairebé dos mil metres, té molt d’encant, i a 0 graus, és clar.
A partir d’haver buidat tot, aquesta tensió em passarà factura algun dia, ja vaig poder gaudir, descobrir alguns camins que mai havia fet, tocar l’aigua gelada, escoltar…. tot va quedar allà, entre la Vall de Núria i jo.
Després tornar cap a Ribes, amb un altre ànim, Els Caçadors, el seu menjar, la seva gent, sempre tan amable i afectuosa, llegir… gairebé tot un llibre, passejar, xocolata, no pensar, caminar gaire bé sola per Queralbs mentre neva, en definitiva, m’he retrobat amb mi mateixa, deu sonar estrany, molta gent es preocupa que marxi sola però per mi, ha estat retrobar una pau que segur no dura gaire, però m’ha permès llençar molta merda.
Sols han estat dos dies i mig, però estic vitaminada, de nou.
He trobat la Joana? no estic segura, sé que ha estat un gran plaer.


 La Joana, ja relaxada

  Aigua i boira a Núria
 El llac gelat!
Campanar de Queralbs



La vall de Ribes desde Queralbs


El camí a la Font del Coronel


 Verd, malgrat el fred



                                          Lluç i vi
















Xocolata i lectura

dijous, 18 de febrer del 2016

I a tu, com t'agraden?


He tingut el plaer de fer un cafè amb una persona que fa molt, molt!, de temps que no coincidíem. Massa.
Aquesta dona, sí, una dona, em fa unes abraçades d'aquelles que et tallen la respiració i a la vegada, t'omplen de tendresa i afecte.
Hem parlat de moltes coses, crec, que per lo baix, fa 15 anys que no ens veiem.
De llibres, de cuina, d'ex, de fills i filles, de néts, de política, d'homes, de mides.... ha estat un "remember" amb tota regla, molt sentit, molt viscut i les dues ens hem donat de bufetades per haver deixat passar tant de temps, ni que és clar... ella viu fora de Mataró i ja no milita, cosa que ens facilitaba el contacte.
Tot parlant de llibres, ens agraden coses molt similars i autors i autores també similars, m'ha dit, així, de cop... I Joana, a tu com t'agraden?.
Jo, endinsada com estava en les lectures, he respost, home, actius, dinàmics, amb diàleg, potents i emocionants.
Els homes?, ups.... jo vermella com un perdigot he respost, no parlàvem de llibres?, no!, em diu ella, ara parlo d'homes, per veure si et puc presentar algú.... I m'ho diu amb un gran somriure.
Per una vegada he respost sense engegar qui em vol col·locar algú....
Doncs mira, simpàtics, alegres, positius, amb un somriure planer i amb una mirada neta. 
Sols això?, ha quedat ben sorpresa. Dona, li he dit jo, tu em vols buscar parella "estable" no?, doncs són els requisits mínims exigits, ara bé.... si és per una nit, o dues... et dic com els llibres, actius, dinàmics, potents i emocionants!!!
Encara riu, m'ha enviat dos missatges mentre marxava a l'aeroport i diu que hi pensa... ja li he dit que no cal. Crec que hi ha una campanya d'amagat per buscar-me parella, evident-ment no els hi servirà de res.
Riure, em rigut una bona estona!!
Ara somio, no amb homes, amb una escapada.... A part de les que faig algun diumenge a la platja..

dijous, 11 de febrer del 2016

No passa res?


Sí que passa!
Sovint m'he preguntat, i us he preguntat, a quin país vivim. Passen coses tan increïbles i indignes que gairebé estem tan desencantats que passem de tot. Fem la nostra i cada cop més, estem ben convençuts que no podem canviar res. Per tant, no fem res.
A ells ja els hi va bé, no cal dir-ho.
Fa temps que parlo poc de política, fins i tot jo passo bastant, pocs cops t'escolten i quan ho fan, no els agrada el que dius, per tant estic distreta amb mil coses i d'alguna manera també passo.
Però noi, ahir, tots i totes, hauríem d'haver envaït els carrers, cridar, fer cassolades, tant alt i fort com haguéssim pogut. Com podem restar a casa tranquils/es veient, i sabent, que han blindat a Rita Barberá per tal que sigui impune?, quantes vegades hem dit quan auesta perdi unes eleccions sortirà molta merda?, doncs bé, ja ha sortit i ella diu que no sap res i el seu partit la protegeix entre cotons, cobrant gaire bé 5000€ al mes, més despeses, per tal que no sigui imputada. No sap res?, cap lider pot dir això doncs saben, molt bé, d'on venen els diners de les campanyes si no, els posen ells? JA!
Indigne, vergonyós, indecent, fastigós.... segueixo?, però és clar, ningú s'ha plantat, molt bla bla bla però i?, d'aquí a pocs dies ella farà la seva i ja no hi pensarem més.
Mentre, d'altres, van a la presó per robar per menjar, però és clar, són pobres, i no són polítics amb padrins i padrines.
I no enteneu que la gent voti "partits alternatius"? Jo sí.