Pell....

Ha estat com si tornés a casa després de molt de temps.
Recòrrer els camins coneguts i que transmeten calma i sentiments.
Recuperar olors, abraçades, que malgrat el temps que ha passat, segueixen aqui, com si hagués estat ahir mateix.
No calien gaire paraules, el joc de mirades segueix viu, aquell formigueig, aquell somriure...
Segueix tot ben present, no en parlarem, no cal, tampoc se si val massa la pena, ens hem decidit a sentir, gaudir, tocar....
Amb calma, sense cap tipus de presses, de fet, tenim tota la nit no?.
Hem contemplat la ciutat, hem vist la gent passar, però res tenia a veure amb nosaltres, agafats de les mans, tendrets i espectants fins el primer petó.....
Ha arribat l'estiu, el meu sant bé ho indica, i ja sabem, la carn, de per si feble, quan arriba aquest temps...
Llavors, et despertes al matí, amb aquella mandra gustossa al cos, recordes... i abans de posar els peus a terra ja has fet el primer sonriure, forma part del misteri, del Solstici d'Estiu que allibera les carns i els cossos...
De vegades, els divendres al vespre, poden ser màgics.