dijous, 28 de novembre del 2013

Amistats i colors.


També pot ser els colors de l'amistat.
Poden tenir colors les amistats?, quan penso en els meus amics i amigues, mai hi penso per el seu color, per mi, tots i totes tenen qualsevol tonalitat amable, afectuosa. Un verd clar, un lila suau, fins i tot un taronja lleu.
Les persones que denomino amics i amigues no son masses, soc selectiva i ja sabeu, coneguts en tinc molts, amics i amigues, un grapat no molt gran.
El tema colors ve perquè algú ha mencionat que no podria ser amic/ga de ningú que voti el pp. Jo tinc una bona, estimada i amiga de molts anys, diria que més de 35, que és votant d'aquest partit que per mi, encarna tots els mals del món, però si alguna cosa distingeix la nostra llarga amistat és que mai, però mai, hem parlat de política. Tenim mil temes més importants que aquest.
Per un altre costat, tinc amistats, antigues i recents, que son molt independentistes, molt!, i en aquest grup en tinc, d'amistats, recents i d'altres de molts anys. I amb aquests/es, sovint si parlem de política, potser la seva, de política, no em produeix tant de rebuig....
Els amics i amigues, han de tenir el color que vulguin, la família, també.
Jo valoro altres coses, com pot ser la seva preocupació per la meva recuperació, per el nét que esperem, per el fill que viu lluny....
Amics, colors i varietat, enriqueix la vida, encara que de vegades no entenguem les altres opcions polítiques.
Els estimo i m'estimen, què més vull?. I és que una abraçada o una trucada a temps... animen molt!

dimarts, 12 de novembre del 2013

Tanta feina, tanta necessitat, tanta misèria….

No cal dir en quina situació estem, econòmicament la misèria empaita famílies que mai ho haguessin pensat, mai, i que ara han de recórrer a demanar, deure, viure de manera indigna, ser desnonats , quedar al carrer sense res….
I aquí ningú té “la culpa”, aquí sols veuen “brotes verdes” que ningú més veu, menteixen vilment i segueixen venent fum.
No vull parlar de política, vull, senzillament, demanar que un cop més, tants i tantes que ho feu sovint, cal, un cop més, un esforç de tot i totes per ajudar.
Cada persona dins les seves possibilitats, no demano impossibles, però cada persona que faci el que pugui.
Un cop més moltes famílies els hi fa falta menjar, lo bàsic, oli, llet, pasta, gra….
Aquests dies tenim moltes ocasions de donar una mà, és el que us demano, qui pugui, el que pugui, ajudeu?.
Aquest dissabte a Mataró hi ha Mataró per Càritas, moltes activitats, recull de menjar i coses diverses. A l’enllaç ho trobareu.
Per un altre costat tenim “Blocs contra la fam, que promociona la “Gran recapte” prevista pels dies 29 i 30 de novembre.
Podeu ser voluntaris/es, podeu portar menjar, en fa falta molt.
Us animeu?, podeu fer un petit esforç?, ni que sigui un quilo de llenties, tot és benvingut.


No hi podeu faltar!

diumenge, 3 de novembre del 2013

Dos mesos i anar tirant.


Avui fa dos mesos de la meva intervenció.
És evident que no estic al cent per cent, però cada dia, setmana, que passa, noto alguna milloria.
Crec que l'única cosa que no acaba de funcionar és l'esforç físic, quan em forço una mica tinc un ofegament, com falta de respiració profunda, que el metge diu que és normal, que cap al tercer mes això millora i gaire bé desapareix.
També entenc que estar més de dos mesos menjant sols líquids, doncs deixa fluix qualsevol cos. Ara he perdut uns 18 quilos.
Vaig tornar a treballar ja fa quinze dies, potser hauria d'haver esperat un parell de setmanes, però mentre no em forci, veig que aguanto. Això sí, quan arribo a casa poca cosa faig...
La valoració l'hauré de fer d'aquí uns mesos, ara és massa aviat, però crec, de veres, que serà positiva.
Vaig dir ja fa un temps que aquest any tenia tres grans projectes, aquest era el primer.
El segon el naixement del meu tercer nét, en Biel, que serà la primera setmana de gener. Fill de la meva filla i la meva jove. Ja estic impacient!
El tercer, de gran, però MOLT gran projecte, que també em fa molta il·lusió, serà per nadal, però aquest l'explicaré passat el naixement del nét, com podeu veure està resultant un any molt interessant.
La salut, sense cap dubte, ha de ser el primer, però estic tant il·lusionada amb les dues altres coses que gaire bé no hi penso.
Vull ser una iaia activa i punyetera, per això he d'estar en forma :)

(Gràcies, un cop més, a tots i totes els que heu estat pendents i heu preguntat, m'heu emocionat sovint. També els de la meva agrupació, que varen tenir aquest preciós gest amb mi. Unes flors per donar-me la benvinguda a la feina. Tot un gest!)