Estic "buenorra", per si no ho sabieu....

Dimarts al matí, poc més de les 8, baixo sola, de normal ho faig amb en Martí un bon troç però avui he de fer una gestió abans de la feina i surto mitja hora abans.
A la Ciutat Jardí trobo el senyor que veiem cada dia escombrant, veig que em mira i diu alguna cosa. Jo, com sempre que vaig sola, duc el mp3 i no l'escolto, vaig amb un Reggeton a les orelles... aquest que he posat al vídeo i que sempre m'anima.....
Em trec els auriculars i li pregunto... perdoni?... el senyor es posa vermell, però molt! i amb un tímid somriure em respón... señora, está usted muy buenorra.... admento que em va sorpendre, no sabia si seguir, enviar-lo a fer punyetes o passar de llarc....
Però ell, tot animat de cop em diu... no se enfade, como siempre la veo con su hijo hoy he aprovechado....
Li dono les gràcies, la vermella soc jo aquest cop, i segueixo a mil per hora avall mentre com qui no vol treu un somriure avergonit.....
L'endemà el veig, em mira, el miro i segueixo com qui no sap de què va el tema, en Martí em pregunta: perquè m'he posat vermella.... no se de què parles, li contesto jo, tota digna!