I de com he de despedir el nen, per trobar el jove, el noi, gaire bé l'adult.Dissabte va ser un dia molt, però molt, important per en Martí, l'Anxaneta va despedir els alumnes de 6è.
Aquests, i aquestes, que les mares encara veiem massa joves per anar a l'Institut, per compartir espais amb gent de 16 i 18...
L'Ampa va organitzar una festassa, ni imagino les hores que hi varen dedicar, detalls, emocions a flor de pell, algunes mares amb llàgrimes als ulls, alguns dels alumnes també.
Passi de fotos de tots aquests anys, mestres antics, vaig saludar la mestre de p3 i ens va costar a les dues reconèixer-nos, han passat 9 anys!
La "Orla", l'àlbum, les dances i les flautes, un conjunt molt maco. Fins i tot varen tenir un detall per les mares, també els pares que hi varen anar, que aquest any deixem l'escola per no tenir-hi més fills.
Aquestes dates, sí son importants, aquests dies especials per ells i elles, son els que no podem fallar.
Per sort, en Martí va comptar amb una important representació familiar, el seu nebot, la seva germana, la seva cunyada i jo, gens malament no?
Al vespre un sopar ben mullat, un ruixat anunciat però no escoltat ens va fer còrrer amb els plats i gots per buscar aixopluc.Aquests, i aquestes, que les mares encara veiem massa joves per anar a l'Institut, per compartir espais amb gent de 16 i 18...
L'Ampa va organitzar una festassa, ni imagino les hores que hi varen dedicar, detalls, emocions a flor de pell, algunes mares amb llàgrimes als ulls, alguns dels alumnes també.
Passi de fotos de tots aquests anys, mestres antics, vaig saludar la mestre de p3 i ens va costar a les dues reconèixer-nos, han passat 9 anys!
La "Orla", l'àlbum, les dances i les flautes, un conjunt molt maco. Fins i tot varen tenir un detall per les mares, també els pares que hi varen anar, que aquest any deixem l'escola per no tenir-hi més fills.
Aquestes dates, sí son importants, aquests dies especials per ells i elles, son els que no podem fallar.
Per sort, en Martí va comptar amb una important representació familiar, el seu nebot, la seva germana, la seva cunyada i jo, gens malament no?
Ells estaven tan feliços que ni la pluja ni la vergonya a l'hora de ballar varen comptar, va ser una gran, molt gran nit.
Hem anat a dormir a la 1 esgotats!
Ara começa una altre etapa, ben diferent... com pasen els anys no?
6 comentaris:
El records i les etapapes d'escola mai s'obliden, sort al Marti en la nova etapa. Bon dia.
Com m'ha fet recordar aquesta etapa dels meus fills!!! És increible com passa el temps...
Me n'alegro moltíssim que estigués tan ben acompanyat. La família també té molt a veure en el "creixement" dels fills...
Un petó
mira, la meva té 27 anys i ara estava intentant recuperar una peli VHS de l'any 1999 amb el mac ... però es que es veu fatal, quina llàstima!
increïble, si!
fa quatre dies que vam sortir de Blanes i ja fa un mes :)
Abraçades des del Rhône al Mediterrani!
Bona revetlla i feliç dant, guapa!!
Noia En Martí es fa gran.
Petons
Publica un comentari a l'entrada