dilluns, 31 de desembre de 2007

Pregària d'una descreguda....


Per l'any que comença demà vull:
Que ningú més faci judícis "sumarísims" respecte d'altres persones, sense acusacións on s'han de fer, als jutjats.
Que tot-hom tingui dret a una defensa justa i digna, si t'acusen t'has de poder defensar.
Que la gent raoni abans d'escriure, com jo he raonat abans d'escriure això, acusar des de l'anonimat és tan senzill...
Que la "pujada" o bé "caiguda" la dicti una sentència, no les enemistats personals o caure bé a desocupats que no tenen res més que fer.
Que darrera del "acusat", o com es diu ara, el "presumpte" , sempre hi ha gent que pateix, la famíla i els fills, per exemple, mereixen tant de respecte com ell mateix.
Que en aquest dur moment, tingui i rebi el suport d'amics i companys, és innocent fins que no es demostra el contrari.
Que els "suposats" amics, palmeros i resta de personal, no facin la "callada" per resposta, ja se sap, el dia que t'abandona el desodorant, i ens ha passat a tots i totes, no apareix ningú, silencis que delaten interessos massa foscos...
Que fins i tot jo, ex oficial i amb papers, em sento fatal per aquestes actituts, per l'abús que és fa d'internet i perquè jo, més que ningú, se què ha perdut en le camí i em consta, que sempre ha estat del costat de la llei.
Demano molt, ho se, però encara una coseta més, que els meus, la gent que estimo, m'estima i m'ha estimat, trobi la força necesària per mirar el futur amb optimisme, fins i tot els pitjors moments troben una sortida. Tu també la trobaràs, n'estic del tot segura.
Amén!
(ja perdonareu que no linki res, avui he llegit massa merda).

dissabte, 29 de desembre de 2007

Un passeig per Rocafonda...


Dia de Nadal, passen pocs minuts de les 10 del matí, tinc un pollastre de cinc quilos al forn, farcidet de poma, ametlles, nous, pinyons i prunes.... regat amb vi de Porto, te per hores i en Martí no ha dormit a casa, així que he de treure l'Elmer jo.
Només sortir per la porta, abans de la cantonada que és a 10 metres escasos, trobo en Cristóbal i la seva dona, amb el gosset, petons i bones intencions. Tombo la cantonada del carrer Méxic i allà coincideixo amb en Paco Cañadas, més petons i bons desitjos. Tiro Méxic amunt i trobo la dona d'en Paco, la Paquita, ens posem al dia dels nostres fills i més petonets.
Agafo Pablo Picasso, direcció Rafael Estrany, veig de lluny la Antónia, filla d'en José Martín, el militant més antic d'espanya fins fa poquets mesos que va morir. Li agrada molt de veure'm, més petons i tendressa, està molt anyorada del seu pare.
Segueixo Poeta Punsola avall, aqui trobo la Victória, la única persona que li permeto en digui "Juanita"!, em coneix de neixament, amb la Concha, començo a patir per regar el meu pollastre, m'expliquen lo bè que ho estàn passant aquestes festes, fills i nets, família del poble.... ens despedim 10 minuts més tard m'entre el gos em mira amb cara de pena, estic segur que pensa "quina porqueria de passeig"!.
Tombo l'Avinguda d'Amèrica i veig la Luisa, més petons i bons desitjos. Segeixo l'Avinguda i veig la Lola, aquesta si està feliç de trobar.me, fa molts mesos que no coincidim. Un cop ens diem adèu, veig la meva mare fer cúa a "Ca l'Ortega", petonets i surto corrents cap al meu carrer, el pobre pollastre deu estar sec!!!
Agafo Colombia i veig dues dones que em sonen i ara no se de què.... elles em diuen Joanaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, tu per aqui?, son dues companyes de l'escola!, ostresssss, aquestes fa 15 anys que no les veig. Em despedeixo ràpid però amb el número d'una d'elles i la promesa de fer una trucada i un café. De lluny veig en Canals i la dona anar cap a casa seva.
Un cop entro a casa i comprovo que el meu pollastre segueix estupendo, penso... qui cony diu que a Rocafonda ja no queda gent de "tota la vida" ???.
Aquest dia un jovenet em va cantar a "cau" d'orella aquesta cançó, és preciosa, casi tant com ell.
Per cert, el pollastre, super bò!, ni que en tindrem per uns quants dies...




dissabte, 22 de desembre de 2007

Un petit recés....




De tant en tant va bé, desconnectar i agafar forces per lo que vindrà.
Avui vull agafar aquest petit recés, que ja aviso no se si podré mantenir, tot depén de com vagin per aqui fora les coses, potser no veig cap injustícia i no em cal deixar el descans.
No diré Bon Nadal, ser agnóstica te aquestes cosetes, però si us desitjo un any 2008 ple de Pau, de petits plaers, de molts petons i moltes abraçades, les meves incloses i com no... de molta salut!.
Feu molt d'exercici aquestes festes, en vertical o horitzontal, tant és, això sí, si podeu, el feu ben acompanyats!, jo intentaré fer el mateix :)
Ens llegim ben aviat..... i siusplau, sigueu feliços.

divendres, 21 de desembre de 2007

Meme "entre volutas"...



El company blocaire "Veo el Mundo entre volutas", fumador i malgrat això, encantador, em fa arribar el darrer "meme" de l'any, i no li puc pas dir que no!. (El faig en castellà en deferència a un amic en concret que te molts problemes amb softcatalà...).

Balanç anual.

Aprendí:

1) A decir ¡basta!
2) A hacer cajas y empaquetar con una rapidez asombrosa.
3) Lo complicado que es cambiar de "cama".
4) Lo positivo de algunas despedidas.
5) A no implicarme más de la cuenta, lo sinto, eso de la otra mejilla se ha terminado.

(He aprendido otras, pero son cinco).

Olvidé:

1) Cuidar el corazón y blindarlo, pero ya está hecho.
2) Las penas para abrir puertas a las alegrías, y me han llegado unas cuantas.
3) Que nadie es imprescindible, ni yo.

Perdí:

1) 28 kilos ya.... ni que ayer me di el gustito de unos bombones de Navidad, creo que Javier no quiere que pierda más!.
2) La vergüenza, ahora digo y expreso lo que siento, tal com "raja".
3) El temor al "qué dirán", que digan lo que quieran, estoy divinamente feliz.
4) Una amiga, pero descubrí que no lo era tanto.

Para el 2008

Una promesa: No calentarme la cabeza, eso me va a costar mucho.
Un deseo: Que gane el PSOE las Generales, a pesar de algunos!.
Un anhelo: Je je.... "virgencita, virgencita, que me quede como estoy", en un muy buén momento.
Un objetivo: Seguir bajando kilos, queda camino.... y cuidar mi corazón, son dos, lo se...
Un reto: Mantener mi posición para que mis hijos sigan confiando en mi y acudiendo cuando quieren y desean, siempre y como no, ser feliz.

(Glòria, t'ha tocat, t'el passo... je je).

dimecres, 19 de desembre de 2007

El moment "adequat"...


Diu la portaveu del PSOE que ara no és el moment d'enfrontar una reforma de la llei de l'avortament.
Aquesta llei és vella, està del tot caducada i no és adequada per els temps que vivim.
He defensat d'altres vegades que la llei ha de contemplar més supòsits que els actuals, potser aixì no ens trobariem amb dones que busquen "sortides" no massa legals per poder avortar, i a la vegada, amb metges sense cap escrúpols que fan dines amb el patiment de les mateixes.
El país, Espanya, ha canviat en 20 anys, aixó no cal dir.ho, però les mentalitats del tot anticuades de certs sectors, entre ells la "Santamadreiglesia" o el pp, provoquen molts fills no desitjats i això és molt pitjor que un avortament a temps. i mireu qui ho diu, una feliç mare de quatre "criatures" que no els canvia pas per rés!. Les lleis no sempre avancen al ritme dels seus ciutadans i ciutadanes, bueno, de fet crec que mai ho fan.
Entre els "meus" també trobem gent que no aprova aquest fet, jo em pregunto si creuen que avortar és anar de festa, creieu, conec dones que s'han vist obligades a fer.ho i mai, però mai, han pogut oblidar el dia que va passar. La decissió final ha de ser de la dona, sense el mínim dubte, la que pareix i cuida els fills encara és ella.
Mai és el moment, ningú dona el pas, doncs espereu que torni Bono, llavors ja podem plegar!

dilluns, 17 de desembre de 2007

Sexe, mites i veritats....





El sexe mou el món, d'això n'estic ben segura. Algunes persones per un bon "clau" són capaces d'enganyar, mentir, estafar fins i tot...
Però avui parlo del sexe de "parella", dels mites i les mentides que corren i no són veritat. No ho són des del punt de vista femení, és clar...
Sabeu quantes dones menteixen sobre les seves parelles, principalment marits per fer-los quedar bé?, no us ho podeu pas imaginar.
Vaig decidir fa uns mesos fer un petit "estudi casolà" entre amigues i conegudes, sobre les xerrades que hem mantingut, i creieu que no són poques, i basant el meu escrit amb les converses i preguntes variades amb unes 25 dones, he arribat a la conclusió que el sexe, en la majoria de matrimonis o bé parelles estables, és un pur tràmit. De plaer, més aviat poquet.
Una gran part d'aquestes dones amaguen grans insatisfaccions, ejaculació precoç, poca dispossició dels seus mascles, poca afectivitat i molt ràpida...., expressións com és que estic cansat o bé estressat, no són pas de les dones, ni el mal de cap!!, tant fer conya pels homes.
He trobat tantes dones insatisfetes que fins i tot jo, he quedat sobtada, ni de lluny ho pensava.
La majoria d'aquestes dones passen els 40, la majoría estimen les seves parelles per tant, no en parlen malament, però són conscients que menteixen, que no estàn satisfetes, que nosaltres, les dones, passats els 40 estem esplèndides i plenes i amb ganes, ells... ja no tant.
Això sí, miren culets d'adolescents i presumeixen amb els amics de lo "mascles" que són, al bar i a la feina, però a casa, la veritat és una altra.
I tot això, la idea meva sobre aquest petit "estudi" va venir parlant amb amigues íntimes sobre utilitzar, o no, joguets sexuals. Les que tenen parella en són més reticents, jo mateixa no ho faig, no vull un joguet, vull unes bones mans que sàpiguen què han de fer i com, on tocar i com besar. Una de les casades admet que en fan servir un consolador amb el seu marit, precisament ell no està a "l'alçada" doncs pateix falta d'erecció, però es nega a anar al metge, un més.... Això sí, si la que no té ganes és ella, ell la fa córrer cap al metge a veure què té!!.
Les que no tenen parella, sis de les "enquestades" tenen totes elles un consolador, anomenat entre les amigues, sí senyora, no ronca, no fa mala olor i sempre està disponible, és el que elles em varen argumentar, sols li faltes braços per abraçar em varen dir.
En fi, que ningú s'enfadi ni és "piqui", no és per atacar ningú, és sols perquè el pròxim dia, us hi fixeu una mica més... i no oblideu una bona música i un bon ambient.



















divendres, 14 de desembre de 2007

El PSC no reconeix Bono com a candidat a presidir el Congrés, (El Periódico de Catalunya).


Oeee ooeee ooeeeeeeeeee oooeeeeeeeeeeeeeee!!!
Si al final resultarà que no estic soleta,!!! Ildefonso que potser tenim futur i tot!!!!
Bueno, doncs res, que aquesta setmana estic tant contenta que ja pateixo!! El meu cor més vermell i sociata que mai avui està del tot content.
Llegiu la notícia, ara sols falta que es compleixi aquest somni.... Com diu en Quim, no estic sola contra Bono.... ni que avui tinc un patiment.... els meus darrers escrits, en concret la carta a José Bono, no ha estat publicada a la Red de Dones Socialistes.... el motiu?.... espero que no sigui pas la censura, veig actualitzats els blocs més "oficialistes" però no el meu des de el dia 3..... dubtes....
El Periódico de Catalunya.

dimecres, 12 de desembre de 2007

Memòria Oral....


Quina frase més bonica.... la he trobat divina i la he memoritzat per aquest moment.
Acabo d'arribar de la presentació del llibre d'Assumpta Montellà, el Setè Camió, estic encantada, entusiasmada i impacient per començar a llegir el llibre.
Ella, l'autora, encantadora, agradable i molt, però molt didàctica. Si l'hagués tingut de mestre jo haria fet carrera!.
Creieu que ha estat un acte preciós, no se què dirà ella, però la Glòria i jo hem quedat del tot encantades!. Gràcies als amics i amigues, algún company i companya, ens hem sentit del tot acompanyades. Per cert, la gent del Robafaves encantadora, ens han tractat de maravella.
La foto l'ha fet en Quim Amargant, com sempre atent i encantador.

Para usted "señor" Bono....


En este "su" partido no cabemos todos, eso es evidente.
Ustedes, los "barones", autonominados salvadores del mismo, con su intoleráncia verbal, su autosuficiencia y ignoráncia de las diferentes sensibilidades que comparte el mismo, tienen la verdad en un puño, en ese puño que muchas veces esconden el las imagenes, pero por suerte algunos nos empeñamos en mantener.
José Bono, hace unos dias escribí del terrible fallo cometido por Zapatero al dejar escapar a Marín para ponerle a usted, y vaya por donde, acerté de pleno. Todavía no tiene usted el cargo y ya se está cargando nacionalidades y sensibilidades, ya está usted atacando Catalunya, sin pensar ni respetar.
Digame, "señor", ¿no estaría usted, con todo mi respeto a su españolismo casposo y antiguo, no estaría, repito, mejor en casa, con su querida señora, frecuentando la alta sociedad esa que tanto le complace, con sus cenas y vestiditos, en lugar de venir y recordarnos cosas que ni queremos ni deseamos?.
¿Es capaz de entender que Catalunya tiene una sensibilidad especial y que somos, si no una Nación con todo lo que implica esa palabra, sí tenemos una sensibilidad y unos sentimientos hacia la misma?.
Queremos el Estatut, ¿recuerda usted que ganó el sí?...... me temo que ni le importa. ¿Recuerda usted que el PSC hizo campaña por ese sí?. Hoy, más que nunca, soy del PSC, ser del psoe no me aporta más que cabreos continuados.
Lo dudo, dudo que usted entienda ni respete, debe estar del lado de los que se "cepillan el Estatut", pero sepa una cosa, esta catalana de Mataró, feminista, tozuda y sociata hasta la médula, no va a respetar esas vergonzosas declaraciones. Me tiene usted contenta coño!.
(ho sento, avui estic enfadada y tenía que escriure en castellà, a veure si algú li explica....).

dimarts, 11 de desembre de 2007

Confessions veritables...



El Veí de Dalt, home realment curiós, a mi sempre em sorprèn i creieu que això no és pas senzill, em passa un altre meme, prefereixo fer els dos seguits avui, demà amb lo de la presentació estaré feta un sac de nervis, segur!.

Jo, deu anys enrere....
Era feliç, això ho tinc clar, tenia un nadó de mesos, després d'un tractament costós i dolorós ho vaig aconseguir, era, especialment, molt feliç, crec que mai a la vida ho havia estat tant. Pesava bastant més que ara, a casa érem 6 persones, i jo, com sempre, la mare "cofoia". Treballava al mateix lloc, Can PSC, i m'agradava la meva feina. Estava enamorada "hasta las trancas".

Jo, cinc anys enrera....
Estava separada, amb esperances de.. i si fos possible?, positiva, com quasi sempre, a casa ja sols érem 4, crec que també era feliç, ni que potser ja no estava tan entregada. Tenia i tinc la sort de comptar amb bons amics i amigues, més que no pas amb la família.

Jo, un any enrera....
Doncs ja no era tan feliç, ja veia venir la "caiguda", ja patia el desinterès, veia les festes de Nadal com un pes insofrible i negava les evidències que d'altres ja notaven a la meva cara i al meu esperit, aquest sempre tan positiu. A la "casa" érem tres, ni que quasi sempre érem dos.

Jo, ahir 10 de desembre...
Torno a ser feliç, estic tranquil·la, contenta, amb ganes de sortit i riure. Estic divorciada, sóc a casa meva, ni que sigui de lloguer la sento del tot meva, peso bastant menys, torno a fer soparets i a fer "picardías", faig petons, molts, abraçades, penjo estanteries, el futur laboral millora i segueixo estimant "Can PSC", malgrat tot. Faig un sopar amb les meves "nenes" i estic del tot, encantada de la vida. A casa ja sols som dos.

Avui, 11 de desembre...
Estic del tot dedicada a les quatre frases que demà he de dir, tant de bo això de xerrar en públic ho practiqués més, no estaria tan nerviosa!. Faig rostit per dinar, si no s'ha cremat mentre escric aquí, és clar...

Cinc cançons que em sàpiga la lletra...
I el més antigues possibles....
Jardín Prohibido... Sandro Giacobe, no l'he oblidat mai.
Linda, Miguél Bosé... els meus primers lents....
Illes dins d'un riu, Tomeu Penya, m'emociono cada vegada que l'escolto...
L'Estaca, Lluís Llach, com no...
Más y más, la Unión.. ufffffffffff

Cinc llocs per visitar...
París
Estambul
Ribes de Fresser
Bilbao
Granada

Cinc coses que m'agrada menjar....
Entrant, amanida de tomàquet de Montserrat i olives d'aragó, una mica de sal gruixuda i gota d'oli verge i un polsim d'orenga.
Primer, sopa d'escudella de l'àvia Ramona.
Segon, sortit de formatges, la carn puajjj.
Fruita, tota!!! m'apassiona.
Postre, el meu cake de nous, ho sento....

Cinc joguines preferides....
El domino, amb en Martí.
El parxís, també amb ell.
Escriure, malament, però m'ho passo "teta".
El Super Mario.. je je..
El Tetris, ho faig bastant bé.

5 blogers a qui torturar passant això?, no pas! que no em parlen mai més!!!.

Premi blog solidari...


La Arare, Reina del Mar, em fa arribar un d'aquests memes tan famosos i no li puc pas dir que no, abans l'hi he d'agraïr, considerar el meu un blog solidari, és un honor, no diré que no.
Jo l'he de passar, al meu torn, a altres set blocaires que consideri susceptibles de mereixer-lo.

Imagina-ción Poques vegades no estic d'acord amb ell, per no dir sempre.

El club de los Corazones Solitarios, magnífic!

Francesc Puigcarbó, bon, molt bon escriptor i reivindicatiu.

Pere Pascual, reivindicatiu, no compartim el 100%, però m'agrada molt el seu estil i la llibertat d'opinar.

Oriol Vaquer, jove, socialista i de moment "net", pensa en el seu poble.

El Mirador, amb ell comparteixo una amistat que ve de lluny, llàstima que escriu tan poquet.

Assumpta Montellà, gràcies, per recordar tantes coses als desmemoriats com jo i per reivindicar tant.

No li passo a ningú, crec que fa temps que circula.

dissabte, 8 de desembre de 2007

Estic preparada...



Per un cap de setmana especial, després d'un any i mig sense.... per fí, he donat el pas i ho vull viure amb intensitat, amb dessig, amb passió, amb delit i sense preses....
M'he portat bé tot aquest temps, m'he "sortit de mare" en contades ocasions i sempre, amb algú conegut i motius especials, aquest cop serà a casa i en bona companyia.
He comprat melmelada de taronges amargues, la més bona, he ventilat el pis degudament, m'he posat roba lleugere i còmoda, de vegades aquestes coses donen certa calor. He buscat la música adient, suau, sensual i alliberadora.
Cal que sigui una ocasió que recordi temps, no se quan podré repetit sense ser observada i descoberta, lo més segur és que torni a passar bastant de temps i a mi, com a la majoria, aquest, no em sobra.
Aquest cap de semana.... he comprat una pastilla de xocolata amb llet i ametlles i trenco el règim!!, aquest que m'ha posat divina amb 26 kilos menys, però avui en especial, li vull ser infidel.... no ho direu a la meva dietista oi?.

divendres, 7 de desembre de 2007

La mala educació....



Aquesta ha estat una setmana on els mal educats, els exaltats, els fatxendes, els poca vergonyes, i els de l'AVT amb ells, per no dir que son ells, han campat a plaer.
No respectar els morts per terrorisme, no respectar els minuts de silénci per condemnar els mateixos, insultar de manera vil i barruera una persona per la seva condició sexual i no per la seva gestió política, exaltar la bandera espanyola com a símbol de "bons espanyols", com en el seu moment d'altres varen fer amb la senyera catalana, cridar més que ningú per tenir raó i vexar Pedro Zerolo fins que va marxar amb el seu cotxe, això sí, ells eren un grapat, però amb la raó de la violència i els crits i amb l'únic argument de cridar maricón!!.....com si lo més maco del Mon no fos estimar...
I aquests, encapçalats per un "personajillo" sinistre i estúpit, un bocamoll que no respecte ningú, amb una diarrea verbal fastigosa, que acusa sense cap prova, però a la vegada, compta amb el suport del primer partit de l'oposició.
Aquests, benvolguts i benvolgudes, son els que volen governar el proper any, espero no veure aquesta barbaritat. Son, els que amb la bandera ben gran i lluent volen imposar una manera de fer política retrograda y xenofòba.

dilluns, 3 de desembre de 2007

Aclaparada del tot....



Doncs sí, aquesta donota encara queda "patidifusa".
He tingut un cap de setmana molt mogudet, he estat bastant desconnectada, fa dies que bromejo amb les amigues dient, espero el dilluns per anar al PSC i seure 4 hores seguides!.
Avui, de bon matí, sempre miro el correu a primera hora, prenent el meu primer café amb llet, mentre en Martí treu l'Elmer a fer un petit volt.
Tenia un mail de la Glòria, on em comenta que l'Assumpta Montellà ja te dia per presentar el seu llibre, El setè camió, a Mataró, al Robafaves.
Fa dies que esperem saber el mateix per poder anar.hi i conèixer, per fí, l'Assumpta.
Vaig fer un escrit, fa cert temps, expressant la vergonya d'un mail d'aquesta autora, referent al meu bloc, sempre tinc la sensació de que escric per mi i poca cosa més. Li vaig agraïr, que una escriptora t'afalagui... ostres tu... Havia llegit la Maternitat d'Elna i vaig escriure sobre el que em va provocar, que no va ser poc.
Bé, doncs la Glòria em comentava aquest tema en el seu mail, el dia 12 de desembre fan la pressentació, a les 7 de la tarda a la llibreria Robafaves, i m'he despertat de cop en llegir que les dues teniem que ser.hi, doncs l'Assumpta ens convida, no sols a ser.hi presents, a presentar el mateix!!!.
Ara, jo, que no se parlar en públic, que em poso vermella, que lo més segur és que ho passi fatal, doncs estic com una nena amb sabates noves!!.
Per cert, vindreu?.

dissabte, 1 de desembre de 2007

I van?...


Això ha d'acabar, aviat, tantes morts, tant joves... penso en les mares d'aquests nois assasinats avui a França i... ostres tu, fins quan?.
Per una vegada han estat tots d'acord, no han aprés encara?.
Prou, siusplau.