diumenge, 30 de maig del 2010

Matí de diumenge al meu barri..... (distret).

Avui hem decidit amb en Martí anar a veure el nou parc de Rocafonda. Però abans no hem arribat, apart d'un munt de gent coneguda, hem trobat un grapadet d'incidències...

Avda. del Perú, escapament d'aigua, un munt de veïns no tenen aigua.


Una mica més endavant troben el meu germà Mingo i un grup nombrós de "mirons i mirones", en veure què mirem fugim esperitats! Un rusc d'abelles ha decidit visitar el barri, arriba llavors la policia.


Hem decidit marxar cap el parc, ni que ja estem una mica espantats!, cap dels dos ens agraden les abelles, més val que no en trobem per el camí...
El parc és magnific, ple de gent, amb molts gronxadors, està net i la gent gaudeix d'un matí de solet i bon ambient. M'ha agradat molt. Hem fet tota la volta em mirat i remirat... ha estat molt agradable.





Ara han de creixer els arbres, per tenir una mica d'ombra.
En tornar hem anat a veure com anava la "cacera d'abelles" i ens hem trobat molta més espectació i un especialista treballant.


Els "mirons" eren al mateix lloc.


Ell ha acabat la feina impassible, deu ser l'experiència.


Les imatges son d'en Martí.

dijous, 27 de maig del 2010

Petons....



Fa un parell de dies vaig rebre el primer petó d'ell.
La seva tieta, mentre ell anava de un gronxador a un altre li va dir... fes un petó a la iaia, i ell, a braços oberts va còrrer i em va estampar un petonàs a la galta, quina emoció!. Un petó gran, ple de babes i amb un gran somriure als seus llavis.
Els primers sempre emocionen, ni que siguin rapidets i com qui no vol.
D'aquí poquets dies fa 18 mesos ja, i sembla ahir que va nèixer.
Què més puc demanar?, rebo petons i en dono, sempre he dit que amb això, puc viure i ser feliç i avui, ho estic de manera molt especial.

dimarts, 25 de maig del 2010

Estic que mossego!!


Està vist que al Món hi han un bon grapat d'incompetents, i lo pitjor, la majoria tenen feina!.
Avui, un cop més, el Mataró bus m'ha tret de pullaguera, però encara ha estat pitjor el meu intent de fer una queixa al 010 de l'Ajuntament, i no és la primera vegada que em pasa.
El bus que agafo cada dia per venir a casa, pasa, bueno, ha de pasar a les 12:57 per la plaça de les Tereses. No ha pasat.
Jo, ja mosca, m'he dit, va Joana, es deu haver espatllat, això pasa no?.... paciència i a esperar el de les 13:15, doncs no!, aquest tampoc ha vingut, llavors veient que al "telepronter" posava que en quedaven més de 15, de minuts, he trucat, tal com indiquen totes les parades, al 010, vía mòbil.
He tingut que trucar 4 vegades! 4!.
La primera s'ha penjat. La segona una noia em diu que em pasa amb la companyia, no m'ha donat temps a dir que no, que em fes ella la queixa. Al fer el pas, s'ha tornat a penjar la trucada. Torno a trucar i una altre dona em diu que m'esperi, que fa una consulta i em deixa allà penjada, la trucada s'ha tallat. I ja anaven 3!.
Al tornar a trucar, aquest cop sí, cabrejada com una mala cosa, lo primer que li he dit es que pobre d'ella que em pasés amb ningú, que la seva obligació era atendre els i les ciutadans i ciutadanes i que exigia una resposta a la meva queixa, com pot ser que una linea com aquesta pasi cada hora un dia laborable? qui em dona explicacions?.
La noia, veien el meu cabreig, ha prés nota i m'ha demanat tot, dni, adreça, correu, parada on em trovaba i tot perquè?, per poder demanar que m'enviín un correu de resposta!.
Aquesta companyia te impunitat, no és la primera vegada que ho dic, és una merda absoluta i a sobre, si preguntes quan per fí ha arribat el bus després de 40 minuts llarcs a la parada el conductor ni et respón i et mira amb mala cara.
Se que no servirà de res la queixa, ja ho he pasat, però lo pitjor ha estat quan aquesta dona m'ha dit que demanés signatures a la parada a les altres persones que erem allà i fes la queixa a través d'una associació de veïns. Quins cullons!.
Llavors de què cony serveix fer una queixa a l'Ajuntament?, ja us ho dic, de res!.
Això sí, en arribar a la parada del carrer Picasso, mentre baixavem del bus com xaiets acalorats, ha arribat ben enganxat un altre nº2, vuit, és clar.

divendres, 21 de maig del 2010

Anem al llit!


Avui he arribat de la feina molt cansada, molt. En tinc molta i sempre que sembla que s'acaba, torna a entrar feina nova.
He deixat la bossa de qualsevol manera i m'he tret les sabates, he pensat seure deu minuts, em feia falta...
M'he assegut al sofà reclinable, m'he estirat i he tancat els ulls, deu minuts he pensat, després em faig una dutxa ràpida i em poso còmoda.
De cop i volta sento el timbre, el gos bordant, m'he llevat ràpida i en mirar l'hora, havia passat 1 hora d'ençà que havia arribat a casa!.
He obert la porta, t'he vist, allà, ben plantat, amb el teu somriure... de cop i volta jo ja no estava cansada, em sentia lleugera i àgil....
T'ha sorprès que anés tan arreglada per casa i abans d'entrar has preguntat... anem a algun lloc?, jo només he respost... sí, anem al llit!, mentre estirava de la teva roba endins de casa...
De cop i volta ja no estava gens cansada.
Tu t'has limitat a entrar, somriure i per una vegada, fer el que jo t'he "manat"....

dijous, 20 de maig del 2010

Premis blocaires....


La Joana, no, no jo mateixa, la Joana "Llum de Dona" em fa arribar un premi... ves per on, a mi....
M'ha emocionat, un gest tan senzill m'emociona sobre tot per de qui ve. Ella, que escriu algunes de les paraules més dolces que puc llegir per aquests blocs que visito...
Només li puc dir gràcies, per el gest i les seves amables paraules....

Si entenc bé les normes, ara, jo, he de "nominar" 5 blocs per rebre aquest "premi".
Sempre dic i explico els blocs que m'agraden, soc bastant fidel en les meves visites...
Avui miraré de ser una mica.... "original" i sortir dels blocs que tots i totes ja sabeu que en soc fan.

Aquí van els meus i meves premiats!

"Allò que han vist els meus ulls", de la estimada Pepi, escriu poquet però amb una imatge ens obre un món de sensacions...

"Albanta", escriu molt de tant en tant, imagino que te una etapa dolenta, però estic sempre pendent de si actualitza.

"El Gatot", el segueixo fa bastant de temps, ni que potser ara comento més, em feia certa.... vergonya. M'encanta com escriu i com ho diu.

"Ara mateix", la Zel... sempre directe, decidida, reivindivativa i amb les coses clares, m'hi sento molt identificada...

Garbí24, "picarón", divertit, directe.... li agrada escriure amb segones intencions i això m'encanta!

dimarts, 18 de maig del 2010

Retalls....


Com és evident aquests dies molta gent està empipada, a ningú li agrada que li retallin res i molt menys, el sou.
A mi, de moment, m'he l'han congelat, ni se sap per quant de temps.
També intento entendre que d'aquí no sortim, d'aquest forat negre, si no hi posem una mica entre tots i totes, cert...
Però, no seria més lògic que hi posin els que més tenen?, aquests que juguen a la borsa i la fan baixar i pujar al seu antull, aquests que mai s'abaixen el sou i segueixen fent vida de millonetis caigui qui caigui...
No soc economista ni faig estudis, però veig que el dia a dia és cada cop més dur, qua pago més llum des de que ho fan per mesos, encara que ells diuen que no, quan vaig al super i sense cap caprici la cosa puja i puja...
Estic d'acord ha posar la part que jo pugui asumir, és clar que sí!, però potser que valorin si les persones que cobrem tan poc, podem fer el mateix sacrifici.
Aixó sí, escoltar en Rajoy i la Cospedal parlar de drets socials.... em fa un fàstic imponent!, no tenen ni gota de vergonya. Fan de tot, menys ajudar.

dijous, 13 de maig del 2010

"Micro" post....



M'has demanat que balli per tu, encara que la vergonya em menja sencera, ho he fet, he ballat i he gaudit, m'he deixat anar...
He descobert, per fí, la sensualitat...

dimarts, 11 de maig del 2010

Lectures, exposicions, converses....


Dissabte a la tarda vaig fer una llarga passejada per el centre de Mataró.
La Fira de l'Art, Sant Ponç i la Festa de la Solidaritat, tot el mateix día en tres espais molt propers.
Vaig gaudir, com sempre, de les tres, però admeto que la gran quantitat de gent que hi havia no em va permetre veure bé tot lo exposat.
Vaig acabar la tarda amb una llarga conversa sobre política on vaig poder comprovar que les meves percepcions sobre l'estat actual de moltes coses no son úniques, son compartides.
Lectures....
Fa temps que encerto, i de valent, els llibres que compro. Acabo de llegir Sang vessada, d'Asa Larsson i te la intriga suficient per gaudir de bones estones.
També "Se sabrà tot" de Xavier Bosch, el vaig llegir en un plis plás, això sí, els que no pensen bé dels polítics..... s'acabaràn de desencissar!, una mica fort.
Per acabar, de moment, "Contra el Viento" de Ángeles Caso, la història de dues dones, molt diferents. També m'ha encantat.
Per acabar, vaig anar a veure l'exposició de Santi Estrany a Can Palauet, magnífica, ja sabeu, sempre dic que no entenc d'art, gens ni mica, però se què m'agrada i què no, s'ha de veure. Em quedo amb dos quadres, un de la Mesquita Blava d'Istambul i un altre de Cadaqués.... poblet de somni.

dissabte, 8 de maig del 2010

Tenim un castell...


On hem tancat els sentiments, on gaudim del silènci, agafats de les mans, cada vespre,
Un castell de 65 metres, petit, acollidor, vell, cert, però és el nostre.
Ens agraden poc els canvis, aquest castell ha estat el millor, ho diem cada vespre que sortim al balconet i mirem el mar, al fons, els estels i la lluna.
Tenim un castell on la música forma part del dia a dia, les bachates que encara que no son el teu estil em permets escoltar i les ballem, agafats...
Un castell on no deixem entrar els mals esperits, les males influències, els vents de terratrèmol ni les males llunes, així ho varem acordar quan el varem llogar.
Fins i tot quan em dona per canviar cortines fas bona cara, m'aconselles dels colors oportuns, busquem ofertes i gaudim gaire bé de tot. On amb la guia a les mans preparem ara el viatge d'aquest estiu...
Tenim un castell on cuinem junts coques, pastissets, pollastre amb llimona i macarrons, mentre es va omplint d'olors i sabors, anem movent els peus per aquesta cuina tan petita que compartim, però que tant ens agrada...
Tenim un castell, unes vistes i un munt de records, no podem demanar més, és el nostre refugi.
Ni que el nostre "saloncito" no sigui el de Dalí a París....

divendres, 7 de maig del 2010

Full en blanc....


Aquests dies, que estic més callada de lo normal, en tots els àmbits de la meva vida, no és per res especial, no ha canviat res de fa un mes, o dos, o potser més i tot.
Tinc molts temes per parlar, podria escriure de com es tracta a persones molt properes, amigues que ho passen malament. D'abusos viscuts en primera persona que ara pateix una altre que també ha acabat malalta, ja veieu si poden ser dolentes i malparides algunes persones.
Podria parlar de com ha de ser una responsable de personal, ha de ser, davant de tot, persona. Crec, de debò, que si jo fos aquesta persona, el primer que faria és conèixer bé les persones que depenen del meu departament, mai, jutjar sense conèixer i molt menys, ignorar.
També podria comentar sobre com va el meu tema, però aquest prefereixo esperar, després de veure un document ple de mentires i falsedats, puc esperar, la ràbia sempre és millor deixar de camini una estona i es ventili.
També podria parlar del "nou nom" que li ha posat cert individuu a el meu advocat, però és clar, el respecte no entra en els seus valors personals.
També us podria explicar amb quina il·lussió preparem les vacances, un cop més arribarem a les mateixes esgotats, amb ganes de córrer.
També podria dir que m'estic fent famosa, si, ja ho veieu, jo, que mai poso noms ni cognoms, ni tan sols linko, doncs els meus escrits han acabat en estaments judicials!!, ja veieu, alguns tenen manies persecutòries i això que han jurat que no em llegeixen!! Juasss!
També podria parlar de la immoralitat d'algunes persones volent cobrar diner negre en la venda d'un pis. No, jo no em compro cap pis, però com ja he dit, al meu voltant passen moltes coses, però de moment, deixo el full en blanc i espero....
Em limito, de moment, ha gaudir de la companyia estupenda d'aquest xicotet i és que cada dia ens entenem i compartim més.

dissabte, 1 de maig del 2010

Pont musical de llengües...


Aquesta setmana hem tingut a casa un noi alemany, de Marbach.
Un noi seriós, formal i que ha sabut estar en tot moment.
En Martí va ser a casa seva fa cosa d'un mes i amb l'intercanvi musical ara ha vingut ell.
No he pogut entendre gaire bé res del que parlen ells dos, en anglés, però he pogut comprovar el bon resultat de les classes que li estic pagant a en Martí. Han parlat de manera bastant fluida.
Aixó sí, la pubertat també la comparteixen, l'habitació que han fet servir era una autèntica trinxera!.
Mai havia participat d'una experiència d'aquestes. He agafat tres dies de vacances per poder estar una mica més pendents d'ells dos, de cuinar alguna especialitat "Torres", com ara macarrons i de poder anar a esperar aquest xicot quan arribava d'excursió i compartir un gelat tots tres junts.
El concert va ser magnific, em va encantar, el dinar d'avui al institut d'Argentona, fet per cada família i compartit entre tots i totes...


I ara, que ja ha marxat, després de grans abraçades i un munt de gent plorant, s'han fet estimar, notem la seva absència, fins i tot el gos el busca!
Espero que tos dos facin per mantenir aquesta amistat, ni que sigui en la distància.