dijous, 11 de maig de 2017

Falta d'amor?


En pocs dies he llegit que algunes dones han estat estafades per suposats "estimats" que han conegut a les xarxes socials.
Jo, de mena desconfiada en aquests llocs, intento descobrir com és possible que confiïn fins al punt de donar els seus diners, propietats, i joies... a una persona que no coneixen de res, en molts casos ni els han vist en persona!.
Sóc freda?, no, ben bé al contrari, sóc bastant realista.
Llegeixo a El País una australiana que ho va vendre tot, per un pàjaru de Madrid que després va resultar era casat, i que va posar els cales en un pis sols a nom d'ell.
Puc entendre moltes coses i sobretot, puc entendre que aquestes dones es troben soles, enyoren ser estimades i quatre paraules ben dites a cau d'orella, les desmunta del tot.
Mai he estat apuntada a cap xarxa de buscar parella, sóc de les que no canvien res per un cafè mirant els ulls i pell, molta pell!, però com miro Firts Dates, he escoltat sovint gent que diu que no hi ha un pam de net en aquestes xarxes, menteix, fins i tot, l'apuntador.
Bo i així, són tan seductors els que pul·lulen per les xarxes com per fer aquests disbarats de donar-ho tot?, fa poc un altre tipus va estafar un munt de diners a dones que va conèixer pel Facebook, i dic jo, una cara bonica o val tot?, aquest, en concret, ha seguit estafa'n des de la presó!
Falta amor, sense cap dubte, i com més grans ens fem més costa trobar persones afins a nosaltres. Potser la solitud, potser la falta de pell, potser la família que no està prou pendent...
Mai em riuria d'algú que passa aquest tràngol, imagino quina cara de paparra t'ha de quedar en saber primer que no ets l'única i segon, ja has vist prou la pasta, que no la tornen!
A part de la sensació de ridícul enorme que t'ha de quedar.
Vigileu, no confieu, i sobretot, no obriu el cor, ni casa vostra, sense referències segures.
No és dolent cercar amor, ben al contrari, però nenes.... sortiu pel barri, pels vostres llocs habituals i el dia menys pensat... trobareu un manso de manera inesperada, sense buscar. 
Senzillament perquè és el moment. 
I si no apareix, tampoc és la fi del món.

(La imatge d'aquí)

divendres, 5 de maig de 2017

Sense justificació possible!

 
No passa dia que a la premsa no surti alguna agressió, sexual o física, contra una dona.
No sé si ens hi estem acostumant les orelles, si estem insensibles, com ja passa amb Síria, no se ben bé, perquè, encara passen aquestes coses.
Si surts de nit i beus, és evident que estan convidant algun mascle a què abusi de tu, sol o en grup, que això els posa molt catxondos. Vexar i agredir una dona mentre s'animen els uns als altres i per descomptat, ho graven!, que després volen gaudir de les barbaritats de nou.
Llegeixo que els malparits de Pamplona els volen condemnar a 22 anys, ja toquen sentències dures, ni que molt em temo que els hi rebaixaran, per sort un jutge responsable els manté a presó.
Cada dia es denuncien tres violacions sexuals a Espanya, denuncien, segur que són més, per vergonya, per por per.... moltes ho amaguen i carreguen ben soles amb la vergonya, sí... ho he dit bé, una dona violada sent vergonya, a part de mil sentiments, aquest, domina.
Tres de cada deu han perdut la consciència abans de la violació, això és convidar el mascle o mascles?, les drogues posades a les begudes, sense consentiment és clar, guanyen terreny.
L'any passat, a Bilbao, com admiro les feministes d'allà, quina pressió i presència, tan imponent a la societat tenen, doncs vaig assistir a una manifestació contra les agressions sexuals, abans de les festes de Bilbao, van repartir tríptics amb informació de què fer en cas de sentir-se agredides, on buscar suport, una implicació molt gran del jovent en aquests tipus de coses que aquí, a Catalunya, sols he vist en el jovent d'Arran. Actius i reivindicatius, i mireu que estan ben lluny de la meva ideologia, molt!
Per un altre costat, he escoltat gent dir.. Clar amb aquesta vestimenta van provocant els homes.... re cony!, és que ara hem de tornar als temps on algú vetllava què portàvem?, si portes escot, malament, si portes shorts, també, la mini ni tocar-la!, si us plau... retrògrads d'aquest molt, no serà que el vostre cap va calent i us cal una justificació per atacar la primera despistada que pilleu?
De veritat, m’encén la sang tot aquest tema, entre d’altres, no hi ha res, res!!!, que justifiqui això, ni sol ni en grup.
Cal sensibilitzar, molt, el jovent sobretot, els fills i filles, la gent que ens envolta, cal, sobretot, educar. Contra el masclisme, els clixés, la violència, a favor de la tolerància...

dimecres, 3 de maig de 2017

Llibres, llibres... llibres!!!


Aquests dies, que tot just ha passat Sant Jordi, per cert quin dia més preciós va fer, per passejar, mirar, comprar llibres, olorar les roses...
Les persones que ens agrada llegir, aquest dia en concret, tenim un problema, també comprem llibres.
És un "problema" lleu... no cal dir-ho, ben profitós i que ens fa gaudir molt. Però si de normal ja som lectors, aquest dia, és com entrar a una bona bomboneria... perdem, del tot, el cap.
Sempre he pensat que els llibres, per la majoria de persones, són una mica cars. Massa impostos per un tema de cultura, un tema que enriqueix les persones, de moltes i variades maneres.
Jo sóc addicte, als llibres, em puc estar de moltes coses, però del meu llibre mensual, o dos.... de moment, no m'hi estic pas.
Intento estar al dia de les novetats, dels autors i autores que ja sé segur m'agraden, però també d'autors i autores desconeguts, sempre hi ha una primera vegada.
Em sento malament per una cosa, em fa certa vergonya reconèixer que no he pogut llegir el Quixot, malgrat que ho he començat tres cops... no passo mai de les primeres cent pàgines. Espero, en un futur, arreglar aquest "problema".
M'agraden llibres molt variats, acció, poesia, aventures, sentiments.... per sobre de tots, els d'intriga.
Aquest Sant Jordi he comprat tres llibres, dos per mi i un per una persona estimada.
Per mi, Care Santos, Media Vida, Passions, de Josep Garriga i per regalar, Lux Mundy, de Diego J. Fernández que a més em va signar el mateix.
Ha estat un bon Sant Jordi, en tots els aspectes. Tant és si són en català o castellà, o qualsevol altre que domineu.
Us animo a llegir, a endinsar els vostres caps en històries emocionants, en poesies que us esgarrifin la pell, que provoquin, com ho fan amb mi, milers d'emocions.
Gaudiu de la lectura, no cal que sigui Sant Jordi.

(Escrit que vaig fer per la revista Skorpio d'aquest mes, la imatge és de Diego Fernández)