dimecres, 31 de març del 2010

Refranys, per riure una mica...

I a veure si espabilo una mica, avui estig mig adormida! Què ha pasat aquesta nit al meu llit?, no trobo ni els coixins!


"Mas vale prevenir que amamantar"

"El amor es ciego, solo el matrimonio le abre los ojos"

"Dime con quien andas y si está bueno, me lo mandas"

"El que madruga, lo encuentra todo cerrado"

"Hazlo bien, sin mirar con quien"

"Amor de lejos, felices los 4"

dilluns, 29 de març del 2010

Diumenge de teatre...



Ahir vaig poder gaudir, i mai millor dit, d'una espectacular posada en escena del Col·lectiu de teatre Epma, Hola Federico!, retrat de l’obra La casa de Bernarda Alba.
Diuen que es teatre “d’aficionats/es”, no, senzillament NO, varen estar magnífics, em varen emocionar i també treure algun somriure, és un drama, però costa imaginar com vivien les dones en aquella època.
Per la reacció de part del públic podíem veure que molta gent no entenia el drama, deixant apart la poca educació d’algunes persones en no apagar el mòbil, varen sonar més d’una, dues i tres vegades!
He de reconèixer que tinc debilitat per Montse, una actriu immensa, (no parlo del seu físic), parlo d’ella, em transmet molt. Em va fer petar de riure en un monòleg que va fer a Rocafonda i ahir, en el paper de minyona de la casa... va estar fantàstica.
Em consta les moltes hores que aquests actors i actrius tenen que assajar i tot mentre fan la seva vida habitual, de feina, fills etc... La posada en escena és molt senzilla, ni que el vestuari, tot tan negre, imposa molt. Arribar al teatre i trobar aquest grapat de dones, vestides de negre rigorós, amb mantilles...
Va ser una tarda afectuosa, vaig saludar persones que m’estimo molt i veig poquet i vaig anar, com no, amb ella, sempre bona companyia.

diumenge, 28 de març del 2010

Interesos creats?..




Moltes coses funciones així, per interés.
Com entendre que no dimiteixi el anomenat "Papa de Roma" havent encobert abussos a menors i a sobre, menors disminuits?.
És clar, com tantes vegades el seu argument és que això és un atac a aquest senyor, les evidències no compten, les proves, els documents, els arguments i les versions directes dels que ho han patit no valen una merda, la seva paraula és "santa".
Em què compten?, amb milions i milions de diners per tapar boques, amb poder, amb males arts, amb secretisme imposat...
Quan tanta merda surt a la llum, tanta i tanta, algo pasa, encara que fa tants i tants segles que està pasant i mira... encara manen.
Això sí, aquesta setmana tots a missa i a les processons, ja van perdonats per endavant.
Tant criticar la llei de l'avortament, potser aquestes criatures ho haurien preferit habans de pasar tot això.
Ara, te previst venir a "postular" aqui, pagarem amb diners públics la seva visita, mentre, qui investigarà les vergonyes i les farà públiques?, quí el persseguirà amb un micro i li farà preguntes sobre aquestes indignitats?, ningú, ell està per sobre del bé i del mal.
No dimitirà?, és clar que no!, el "pobre capellà" que va abussar de 200 sordmuds estava malalt....
Quins pebrots home!, espero que cremi al infern, ell i la seva sigala!

dijous, 25 de març del 2010

Un inmoral, això és aquest tipus...



Aquest tipus és un impresentable. Com tants, tot val per guanyar, ni que sigui dir barbaritats com aquesta:
«La segona part del procés tindria dues dates determinants: les municipals, en què es tracta que ETA es faci present als ajuntaments i les institucions del País Basc, i les generals, en què ETA tornaria el favor a Zapatero» (El Periódico.cat)
I lo pitjor, ningú ha sortit a dir que el pp no pensa això. Rajoy ni mana ni deixa, si fos un cap com cal, el faria callar. I pensar que al País Vas governen amb aquesta gentussa.
Quin país mare meva!
Pd: Dubtes.

¿Se alegró Mayor Oreja del secuestro de Miguel Ángel Blanco?


Les imatges, un cop més, del blog "Los Calvitos"

dimecres, 24 de març del 2010

La sort de "La China"...




No he quedat mai tancada en un ascensor, ni ganes, la veritat, crec que m'agafaria un "yuyu" terrible.
Però és clar... si fos amb ell, seria menys dolorós. I mira que la cançó no es gaire del meu estil.
La sort de "La China".
Què voleu?, la carn és feble i la meva... encara més!

diumenge, 21 de març del 2010

Veritats, a grapats!

Queralbs 09

Poques vegades faig reenviaments de les moltes coses que rebo.
Aquesta, enviada per una companya de feina, m'ha agradat tant que la poso aqui.
És clar que venint les paraules de qui venen... no podia ser d'una altre manera.
Noies, va per vosaltres!


Sempre tindrás present que la pell s’arruga,

el cabell es torna blanc i els dies es converteixen en anys.

Però el més important no canvia.

La teva força i la teva convicció no tenen edat.

Darrera de cada repte hi ha un nou estímul.

Mentre estiguis viva, viu intensament.

Si enyores el que feies, torna a fer-ho.

No visquis de les velles i esgrogueides fotografies.

Segueix, encara que tothom esperi que abandonis.

No deixis que s'oxidi el ferro de què estàs feta.

Procura que et tinguin respecte en lloc de llàstima.

Quan els anys no et deixin córrer, apressa el pas.

Quan no puguis anar de pressa, camina.

Quan amb prou feines puguis caminar, fes anar el bastó.

Però mai, mai,mai et deturis

Teresa de Calcuta

divendres, 19 de març del 2010

Tinc un foradet....



Primer no sabia d'on venia aquesta corrent d'aire que em travessa i em gela la pell.
Aquesta sensació de buidor que m'ha envaït aquest vespre en veure el llit desfet, l'armari gaire bé vuit...
He arribat molt tard per feina, crec que ha sigut millor, pensar que les teves abraçades i el teu somriure no m'esperaven no motiven la tornada.
Perquè casa nostra, company de pis, de viatges, de cuina i de vida, no és la mateixa sense tu, els teus ulls i la teva mirada sempre feliç quan entro per la porta. O quan em vens a esperar a la parada del bus i passegem el gos junts.

Escudella de Nadal

Ara mateix miro la teva imatge i em pregunto si tot va bé... és un camí molt llarg.
En Martí ha marxat una setmana d'intercanvi musical a Alemanya, torna divendres 26 i l'endemà mateix marxa de campaments...
He d'acceptar que comença a tenir la "seva vida" i l'he de diexar volar.
Avui.... tinc un foradet... i per això escolto aquesta cançó que els dos cantem a "veu de pito".

dijous, 18 de març del 2010

Amistats "perilloses"...



Ahir, en mig d'un cafetó informal, algú em va dir que visita el meu blog, però mai comenta per evitar tenir "problemes"...
Resulta, que en una reunió, no tant informal, va sortir aquest tema i es va aconsellar als i les assistents, de manera "informal", que no es visités i que sobre tot, no es deixessin comentaris.
Crec que la meva boca em va toca el pit del desprendiment que va patir.
També és cert que no va ser l'únic blog diguem... mal vist?.
Ara fa uns dies vaig tenir una converssa amb algú que em va dir que no deixa comentaris al meu blog, malgrat que li agrada com escric i el que dic, per evitar que jo "tingui problemes".
Jo, sempre sincera, li vaig admetre que tampoc en deixo al seu per evitar que em digui el que ja em varen dir un dia "tens amistats perilloses, ves amb compte".
Fins aquest punt hem arribat, deu ser la famosa "llibertat" d'expressió que alguns fan servir en benefici pròpi però no volen que la resta faci el mateix, veritats a mitges no?.
Això és com aquell que diu que no em visita però imprimeix escrits per defensar la meva "persecució".
Trist, la veritat.
Però aquí, a "Ca la Joana", ningú està vetat ni bloquejat, trobo trist que algunes persones em facin arribar les seves opinions per correu però no gosin escriure les mateixes en "obert", més que res per no ser criticats.
En fí, va ser un café molt interessant i vaig descobrir coses que no sabia, algo és algo! I lo pitjor, més persones assistents ho varen confirmar.
Ho seguirem fent, com diu la cançó, escondidos?, jo no.

dimarts, 16 de març del 2010

"Coti Coti"....



Estem en un país de xafarderies. Tot hom es veu en cor d'opinar, dir i comentar la vida privada de la resta de la gent.
La vida privada, és, ha de ser, això, privada. Qui en pot parlar?, sense cap dubte els i les "titulars".
Però és clar, la versió pot diferir molt segons qui l'explica. La part A o B, això si no és un joc a "tres bandes"!.
Quan em pregunten, jo dono la meva, és clar i evident, ningú està més autoritzat que la persona que ho viu i no pot ser criticable explicar la teva história, per algo és teva. Després cada ún pot fer la versió que vulgui i d'aqui al final de les explicacions, el que has explicat ha crescut o decaigut segons els interessos del que ho "sub explica".
De versió n'hi ha una, la certa, la documentada i viscuda, però és evident que amb d'altres interessos per el mig, cada ún creu qui li dona la gana.
I tot això ho vaig rumiar divendres al vespre mentre intentaba trobar algo per veure a la tele que no fos "coti coti", a les 11 era al llit, ja veus.
Com tant bé diu Alejandro Sanz, "no es lo mismo"...

diumenge, 14 de març del 2010

Doncs sí, encara sí.....


Divendres al matí, que no treballava, vaig anar a fer una gestió a la Comissaria de Mataró.
En Martí marxa una setmana d'intercanvi musical amb l'institut a Alemania i em diuen que li cal un paper de permís per sortir del país al ser menor.
Lo primer que em va sorpendre és que has de pujar unes 20 escales per accedir, ni rampa ni punyetes, per sort no portava en Dídac. (Per cert, vaig haver d'accedir per l'escala on posa "Extrangeria"... deu ser per lo de Catalans?).
Un cop a dins un agent em pregunta, sempre en castellà, què vull, un cop explicat m'adreça a la cua on un grapat d'inmigrans esperen per recollir la seva tarja de residència.
Després de mitja hora em va tocar entrar, el senyor que em va atendre, molt amable això sí, no entén el català i em dona dos fulls per omplir amb les meves dades i les del nen, (noi, que si no s'enfada).
Em fa tornar a sortir mentre els omplo i el full també és en castellà, no sols això, tot el full és en masculí, res de en/na, no no, soc "hijo" dels meus pares... ja em diràs tu si als 48 anys he de posar el nom dels meus pares, ell ja és mort per cert!. Així que vaig posar unes "cuetes" a les "o", cosa que el va fer riure....
Un cop els vaig tinir plens vaig tornar a fer cua i és clar, no m'he em vaig poder estar de preguntar al mateix agent per quin motiu no teníen fulls de "llenguatge no sexista" i en català.
Crec que encara riu, va i em contesta que abans, deu fer 50 anys, només els pares anaven a fer aquestes gestions, les mares no podien signar aquests papers, però que jo no em preocupés, que ara ja podia signar!.
brrrrrrrrrrrrr, vaig comptar fins a 10, li vaig dedicar un somriure i li vaig dir: bueno, d'aqui 50 anys torno i signo els documents del besnèt, a veure si ja son "normalitzats"...
Això sí, li vaig dir amb un somriure y en la llengua del "país d'aqui al costat", ves que no hagi de trucar el meu fill gran que em vingui a treure de comisaria.

divendres, 12 de març del 2010

Un any en un click... o dos...






Un any espectacular, son ja 15 mesos. I sí, és tan dimoniet com sembla.
Espereu, vaig a buscar un pitet... :)

dijous, 11 de març del 2010

Per si us animeu...


Diumenge a la tarda vaig de concert i mira que costa que jo em mogui un diumenge a aquesta hora...
Però les bones causes tenen això. A més, canta la Gwuen Perry, entre d'altres, s'ho val.
Vinga, no sigueu així!

Concert benèfic per recaptar fons pel manteniment anual del pavelló de maternitat de l´Hospital de Goundi (Txad).
Detalls del concert.

dimecres, 10 de març del 2010

Ser de "missa"...




Sovint he parlat del concepte "ser de missa", com és evident jo no en soc.
Quan he rumiat sobre aquest tema he arribat a la conclusió que els que van a missa, sobre tot els que hi van molt, els reconforta. Les persones tenim moltes maneres de recuperar la calma, perduda sovint per camins inexplicables de la vida, sobre tot incomprensibles.
Jo, quan vull recuperar la calma, marxo al passeig marítim. Miro el mar, oloro el seu perfum de sal, observo les ones....
Reconec que torno a casa relaxada i amb un altre tarannà. També reconec que aquestes excursions les tinc que fer sola, sols així puc pensar i gaudir a la vegada.
Per tant crec que els que van a missa sovint deuen sentir una mica el mateix que sento jo amb el meu passeig.
Una altre cosa son els que hi van per ser perdonats, per les malifetes que fan, les mentides que expliquen i la hipocresia que fan servir...
Aquests van a missa per tornar a començar l'endemà a fer coses dolentes, a veure com poden fotre el veí, l'amant o la ex.
D'aquests en conec un bon grapat!
Crec en les persones, encara hi crec, però la majoria, no son de missa.
(Avui he començat el dia de manera deliciosa, amb aquesta bonica imatge de Jordi Gras, publicada a Diarimaresme.com)

dilluns, 8 de març del 2010

3 mesos i escaig... valoració.

Soc una espia....



Ja fa un xic més de tres mesos que vaig canviar de feina, amb els nervis d'una"novata", però amb la seguretat que era per bé, el meu bé.
La cosa és que m'ha passat volant, molt!, Tinc un munt de feina, com tenia abans, de trucades, de correus, de peticions... en això ha canviat poc la cosa. Si ho ha fet en les formes, en les gràcies, en la manera...
Tinc menys visites, aqui la gent ve per gestions més puntuals i el correu electrònic és el que mana.
He trobat paciència, he trobat amabilitat, petons i abraçades noves, d'altres ja conegudes, viatjo més per la Comarca, hem toca per formació per "un tubo", no per ignorant, aqui tot funciona d'una altre manera.
He de recordar més noms, més càrrecs, mes pobles, no és el mateix 1 executiva que 28...
NO oblido que serà un any molt dur, fins el maig de l'any que ve podem dir que estarem en campanya, però en això, no soc gens nova.
Total, estic feliç, de veritat, anyoro la meva companya de despatx, aixó sí, però sempre ens quedaràn els nostres dinars de "puesta a punto".
(Felicitats a totes les dones que sou treballadores, com jo)

diumenge, 7 de març del 2010

Revival dels 70...



Enganxo per aquest ciber espai, tard, com sempre, un "repte" llençat per J.M: Tibau de posar música dels anys 70. Deixo aquesta, Hotel California, canço que em porta uns records estupendos, lo bó del pas del temps és que et vas quedant amb lo millor de les persones, la memòria és selectiva.
El meu primer marit em va demanar de sortir amb aquesta i encara ho recordo!, tenia jo 16 anys...
Si la voleu subtitulada aneu aqui.

dijous, 4 de març del 2010

Poquet a poquet....



Avui he tingut una tarda diferent....
He tingut que anar a Malgrat de Mar per feina. Allà la Joana carregada amb el llibre, la música i contemplant aquest recorregut que tant m'agrada, amb tren, veient el mar...
A l'arribada m'esperava un jove encantador, afectuós i amable que ha estat el meu guia, reconec, amb certa vergonya que no conec la població.
Hem anat a veure el que m'havia dut allà i fins que hem arribat al lloc m'ha anat explicant què veiem, quins projectes estàn fent etc, tot aixó passejant.
Després, tant sí com no, que jo soc molt meva amb aquests temes.... m'ha dut a veure la Conxita, sense compliments, sense hora concertada ni punyetes!, ha trucat i hem entrat. Ella s'ha sorprés un munt de la meva visita i ha insistit que seiés una estona, que li agradava molt que després de tants anys l'hagués anat a veure! (Conxita Campoy és l'Alcaldessa de Malgrat de Mar) .
Hem parlat una estona, hem recordat i rigut, és una política d'aquelles d'abans, propera, simpàtica i afectuosa.
Després hem anat fins a la Seu del PSC de Malgrat, inaugurada fa un any. Allà he saludat la Caterina i un parell de c ompanys i després de veure la seu m'he despedit amb petons i petons.
He tornat a Mataró, i al meu despatx, amb un gust inmillorable a la boca, encara queda gent que fa política de proximitat, el meu guia, en Jordi, n'ha estat un bon exemple. Gràcies.
La tarda ha pasat poquet a poquet, de manera dolceta....

dimarts, 2 de març del 2010

La norma de desprestigiar...


Als que no pensen com ells.
Aixó és el que ha fet, i fa, el diputat socialista David Pérez.
Ha fet perles com aquesta el cap de setmana, tot un personatge, sobre tot a l'hora de matxacar els que estem en contra, que malgrat la seva opinió, no som pocs!
És clar que ves a saber què han fet a la visita a les deveses i que després, a toc de pito, se sortiràn amb la seva i aqui seguiràn maltractant animals...
I si ens deixen votar a les bases?, aiiss no... no ens deixen!

1.- Pérez también ha explicado que en Cataluña está, en relación con los toros, el debate "animalista", por un lado, al igual que en toda España, pero también se plantea la prohibición de las corridas como "rechazo a lo que es español", en relación con un debate de identidad del pueblo catalán.

2.- Pérez reconoció que tras la ILP firmada por 180.000 personas se esconden intenciones en pos de la protección de los animales pero también otras con marcado carácter identitario «para intentar prohibir aquello que no es propio de Cataluña».

3.- David Pérez reveló que el PSC tratará de poner de acuerdo a taurinos y antitaurinos en Cataluña antes de la votación definitiva que podría celebrarse en mayo o junio. Si ese acuerdo no fuera posible, reiteró, «el PSC no optará por prohibir los toros en Cataluña».

4.- El parlamentario catalán (referint-se a David) también ha explicado que dentro de su partido hay tres tipos de pensamiento en relación a las corridas:

  • Los que están a favor (la mitad más o menos)
  • Los que están claramente en contra (una minoría)
  • Los que están indecisos (más menos la mitad)

En cuanto a los antitaurinos, los socialistas catalanes han explicado que es cierto que existen dentro del PSC, "pero son un grupo reducido que no serán un problema para la decisión que hemos tomado".