diumenge, 29 de maig del 2011

Somnis de poesia....


¿Qué dirías si hoy te invitara a mis sueños?
Tus labios de manzana
sobre la piel golosa de mis ingles
toda la noche -di, ¿qué pensarías?-,
tu saliva frutal levemente aromando
el hambriento contorno de mi vientre...
Qué cosecha tan dulce
(semillas y caricias y extravíos)
para un mundo sin sol.
Dime, ¿no acudirías
si también esta noche te convoco a mis sueños?

Josefa Parra
De "Alcoba del agua" 2002
(Poesia retrobada una matinada d'insomni....)

divendres, 27 de maig del 2011

Professions....


Que mai podria tenir.
Metge: patiría massa per els meus malalts, ho tinc clar.
Política: Sería incapaç d'anar a sopar per Nadal i seure a la mateixa taula, i fer broma, amb els que tot l'any m'han dit de tot als plens municipals.
Treballar de nit: Soc incapaç de estar desperta més enllà de la 1... serà l'edat?.
Advocadessa: No podría defensar ni maltractadors físics, ni psicològics, ni assassins de dones. Més aviat els condemnaria.
Podría seguir, però de moment, aquestes, son ben segures que no les podría fer.


dilluns, 23 de maig del 2011

Voler, vull dir moltes coses.....


Pensar, en penso encara moltes més.
Però no és senzill explicar com sents algunes coses, com valores d'altres, potser no cal parlar tant clar, sols cal assumir i acceptar, ser democràtic ho comporta, però a mi, em dol molt.
No, ni de lluny penseu que parlo de la pèrdua per part del PSC de l'Ajuntament de Mataró, crec que era una cosa esperada.
Parlo de l'entrada de un partit xenòfob, racista, feixista, lo pitjor de lo pitjor, en una ciutat que sempre ha estat més d'esquerres que de dretes, trobar, així, de cop, 3 regidors d'aquesta formació que em nego a mencionar.... això, m'ha deixa del tot feta pols.
Quan vaig rebre la seva propaganda electoral em vaig enfadar de valent, un xec, imaginari, és clar, a nom d'un emigrant, fan servir la mateixa forma de fer que el PP, escampar merda a dojo que alguna cosa queda. No veig que demanin la il·legalització d'aquest partit, però tot el dia fan merder amb Bildu.
Avui, com sempre, he intentat animar, he donat petons a dojo i abraçades, alguna molt sentida.
També he felicitat al Xavier Amor, prova contundent que no valen alguns arguments que avui he escoltat, la davallada te a veure amb el tema "nacional i la crisi". A Pineda de Mar no en tenen?.
Cal renovar idees, missatge, i sobre tot, persones. De moment no ha dimitit ningú i per el que sembla, ningú ho pensa fer. Els queda tant per aprendre....
Com diu en Víctor, ara més que mai, socialista i catalanista.
Tornarà la primavera, tornaré a somriure, sols em calen unes vacances i caminar vora el mar.....

divendres, 20 de maig del 2011

I de vegades pot ser tan bonic....



Un instant, pot omplir tant...
Un cafè inesperat, una conversa tranquil·la, un aire suau i lleuger a la cara...
Un soparet a la fresca, ni que sigui un entrepà, compta amb qui el fas...
Un petó, també inesperat, una ma que acarona, una tendresa als ulls...
Una visita, un munt de capses, un tallat i uns bombons...
Retrobar somriures, complicitats, abraçades, persones que fa temps no veus ni abraces....
De vegades, pot ser tot tan bonic i suau....
Sols cal escollir el moment, i com no, la companyia....

dimarts, 17 de maig del 2011

Paraules en campanya.....

Aquests dies poques vegades puc venir a casa a dinar, massa feina per una de sola.
Però consti que la faig de gust, a mi m'agrada la meva feina.
En anar i venir, és primavera, miro amunt i avall i m'he fixat en els lemes de campanya de gaire bé tot-hom.
La meva frase de campanya preferida:
M'encanta.

La més sosa irreal i que amaga unes estisores:

I mireu que en soc molt de positiva!

Aquesta, més que res, em recorda una famosa frase dels meus, "ara no toca":

No dic parlar d'independència, que no ho soc d'independentista, parlo de per exemple per quin motiu no son només PSC, sense "cueta".

Aquesta m'agrada per dues coses, una, que m'agrada poder decidir i la segona, surt una ex cunyada meva, m'ha fet gràcia.


La pitjor, de lluny, que em fa "yuyu", que sols la he vist en castellà, si aquest senyor vol estar amb mi... deu excloure catalans?, que som a Catalunya cony!!

I per acabar, i treure el mal gust de boca del darrer, una de les que més m'ha agradat dels meus, els socialistes, la "frase" eslogan etc...
"Noves energies, noves il·lusions", potser perquè em sento així. I també perquè son un molt bon equip. Son la candidatura de Canet de Mar!


Per cert, no he vist cap pancarta protegint els arbres, tal i com marca la llei, per evitar mal als arbres, ni una!

dimecres, 11 de maig del 2011

A petició...


Aquest any havíem previst unes vacances a Cantàbria, ho varem parlar i varem començar a mirar.
M'agrada escollir on anirem amb en Martí, a la fi anem junts i ell ha de dir la seva.
Quan semblava que tot apuntava que sí, doncs em va demanar de tornar a Bilbao.
Primer vaig arrufar una mica el nas, i mireu que n'estic ben enamorada del País Basc, però ja hi vaig anar i a la tornada em vaig divorciar... clar que ara... no corro aquest perill!
Total, que ens ho hem pensat i anirem a Bilbao. Ahir varem comprar la guia, ja tenim hotel i bitllets i estem, del tot, delerosos que arribi.
Falta molt, en som conscients, però per mirar què visitarem, quins dies i com, no costa res no?.
Aquesta imatge és de l'estiu de fa molts anys, ara, ja no el puc agafar a coll, ell m'agafa per l'esquena doncs em passa un pam, com a mínim.

dilluns, 9 de maig del 2011

Preguntes que decideixo NO respondre....


Una companya em va venir a trobar divendres i em va dir, un xic enfadada: Perquè no vares venir ahir al sopar d'inici de campanya?, la gent pregunta per tu i ho fan per lo "bajini" donat que si pregunten als que "tu" saps, responen malament. T'enyorem.
Primer sorpresa, després un somriure. Sempre és agradable saber que la gent et recorda, ni que hagin passat gaire bé 2 anys. He recordat lo bé que ho passaba als sopars, quan erem les treballadores les que fèiem la feina, i rèiem, i l'ambient era tant distés...
La meva resposta va ser breu: No milito a Mataró, no tinc res que veure amb l'agrupació, val, si, hi tinc que veure doncs forma part de la Comarca, però no porto res, ja ho saps.
No, ella no ho sabia, no sabia que el meu carnet porta ja fa un temps el nom d'una altre agrupació.
Aquesta pregunta, sumada a d'altres que no responc els darrers temps, ara ve un munt de gent per la seu, ha provocat que algunes persones pensin que m'han "pujat els fums" per haver marxat.
Ni de lluny.
Cada paraula, cada escrit, cada opinió, és revisada amb lupa, és enviada als caps i ja ho vaig dir fa temps, vull viure tranquil.la, vull gaudir de la vida, dels nous ambients i noves maneres de fer, sense "vendetta" cada cop que obres la boca.
Ja ho vaig dir fa temps, la sinceritat, te un preu. Jo l'he pagat amb escreix, però sense perdre ni un xic de la meva essència, ni gota. Jo sí crec en les sigles que defenso, m'entre d'altres les amaguen.
I és que de manar, també s'en ha de saber, no n'hi ha prou amb males maneres, cares i actituds.

dissabte, 7 de maig del 2011

He de recordar.....


Follia

Desfulla'm
amb tota la força
del teu ventre

i agafa'm
abans no defugi
aquest vertigen.

Enceba'm d'amor
fins l'infinit,
fes-ne filagarses
dels meus cabells
i giravolta amb
aquestes mans
que et besen
a frec de pell.

Liba'm amb força
i tota l'esma
per regar la teva flor
i besa'm fins que
els teus llavis plorin
sang d'amor.

Enric Umbert, del llibre Boscos.

( I és que em cal recordar que soc aquí, que tinc vida, ni que la tingui aparcada i res millor que una bona i sensual lectura per aquest propòsit)

dimarts, 3 de maig del 2011

No era el que havia previst.....

Una tarda de diumenge, com qualsevol altre, intento mirar alguna peli suau, que no faci pensar gaire, acompanyada d'en Martí i unes crispetes.
Però aquest diumenge va ser un xic diferent, primer per la visita matinera d'en Daniel, amb un esplèndid ram de flors acompanyat d'algunes sorpreses que mica a mica avançarem.
A primera hora de la tarda una companya te el detall de dur una capsa de maduixes de Sant Iscle, regal de l'Eduard Turon, no vulgueu saber lo bones que son.



Després, a la tarda, en Martí va marxar a fer una volta amb amics/es, això va arribant.
Visita de les meves "nenes", obsequi, conversa, humor, els hi esperen alguns canvis molt positius i jo n'estic encantada.
Un cop vaig tornar a quedar sola, vaig decidir fer la pols dels llibres, les llibreries, de moment son a la entrada del pis, al rebedor.
Vaig começar per els llibres de cuina, son a la part de baix i els petits a la part de dalt. Em va donar per començar a fullejar receptes, vaig descobrir al mig d'alguns d'aquests llibres algunes targetes de viatges rebudes d'amics/es i els fills, i coneguts/des...
Rellegint alguns textos vaig recordar temps passats, Sovint, quan rebo una postal, sí, encara en rebo, la guardo en un llibre. He deixat llibres a algunes amigues que després m'ho han dit, he trobat una postal...
Quan he passat al segon prestatge, per la part de dalt, he trobat poesia....
No hauria d'haver obert el primer dels llibres...he acostat una cadira he començat a fullejar, ara un, ara un altre, sense cap ordre. Saltava d'un llibre a un altre feliçment, recordant aquí trobaré aquesta, aquí l'altre...
He tingut un ensurt en sentir el timbre de la veïna i veure l'hora!.
Total, la pols segueix allà, vaig passar a canviar les tomaqueres de test, era més urgent...
De vegades, en pensem una i acabem fent una altre, però ha estat un diumenge.... superior!

diumenge, 1 de maig del 2011

Ha trucat a la porta.....




Qualsevol diumenge al matí, a les 9, em podeu trobar en camisa de dormir i un cafè. Fent voltes per aquest "ciber món" i mirant de posar-me al dia llegint els blogs amics, que us tinc molt abandonats...
Per això, una trucada al timbre em sorprèn, vaig en camisa de dormir, acabada de llevar...
I ha vingut a trucar, quan jo ja he decidit que no, que estic lluny de l'amor, de sentiments, estic cansada, estic, mai més ben dit, a règim de sentiments, de complicacions, fins i tot diria, que estic lluny de voler sentir res, que no sigui pels meus nens.
He estat esquerpa, no he obert, però sé que pensa insistir, el conec bé.
Diu la cançó: Dile al amor que no llame a mi puerta, que yo no estoy en casa, que no vuelva mañana, a mi corazón ya le ha fallado en ocasiones, me fui de vacaciones lejos de los amores...
Ara queda que ho entengui, però de moment, m'he de preparar per a la propera trucada.
Potser, si li poso aquesta música que tan bé balla..... ho entengui.