No em dona la vida….
Per veure el feixisme, encapçalat pels innombrables, com avança, com creix, com suprimeixen drets, i espereu, que acaben de començar. Emparats i aixecats pel PP, vergonya nacional.
No em dona la vida….
Per la falta d’ideals, de compromís, de solidaritat, de defensar el que suposadament, han de fer. Primer jo, i després jo.
No em dona la vida….
Anar enrere en drets, LGTBIQ, drets que han costat sang, llagrimes, pallisses, menyspreu, dolor, i algunes alegries. No puc deixar de pensar que diria Pedro Zerolo veient el que ve.
No em dona la vida…..
Qüestionar la violència masclista, de veres?, 49 dones el 2022, i aquest ja van 22 i encara no som a mitjan any! Qüestionar tants anys de dolor, de por a denunciar, de pànic pels fills i filles.
No em dona la vida….
El retrocés en feminisme, en igualtat, que gent molt jove tingui actituds masclistes, homòfobes, actituds superades fa anys. Què falla?, on falla? Que ser una dona, gran, cert, que ha lluitat des dels 14 anys per una igualtat negada a casa, aconseguida molts anys després, que ja em vaig cuidar jo d’educar la meva família en la igualtat, de drets i de deures!
No em dona la vida….
D’aquí, que cada cop que em parleu, del desànim imperant, de no aixecar la veu per por, per no ser assenyalats, decantats, digueu, va la pena el vostre silenci?. No us sentiu malament per tolerar tot això?. Jo, des de la distància, us animo a dir prou.
No em dona la vida….
Em cal meditar, per poder, amb tot plegat. I cada vegada més família, petits instants, amics i tot petitet, endins.
I això que la meva, de vida, ara mateix, és un plaer gaudir-la.
