dissabte, 29 d’abril del 2006

Corporación dermoestética o Primavera...



Per aquestes dates, la primavera.... maca, sensual y alegre, a la tele i la premsa ens fan un autènctic "acoso y derribo" sobre dietes, règims, pastilles miraculoses, barretes per no dinar o sopar, cremes carísimes y inútils, en fi, tots/es a córrer que arriba l'estiu i tenim que estar... com no.. divines!!!.
Cert que si tants anuncis fan, es que donen resultat, que les vendes van bé... ens "entren" de maneres molt variades, la que més, aconseguir un cos perfecte sense cap esforç, però cap!.
Darrerament tenen molt d'èxit unes clíniques que duen per nom "Corporación dermoestética", fan anuncis tot l'any però ara mateix... els he aborrit!.
L'anunci planteja clarament aquests conceptes... t'operes i aconsegueixes un home jovenet, musculat i que somriu, deu ser que pensen que això busquem la majoría de dones, jo, a ser possible, em quedaría amb el del somriure.
El preocés sería més o menys aquest, primer la panxa és clar.. a puesto i sense cap greix.. però cony.. llavors et veus el cul gros i qué fas?.. doncs apa ara el cul, ben rodonet i també al seu lloc, de passada fem una liposucció i treiem les "cartucheras", això va millorant.. però... ara veig que els pits estàn caiguts... vinga els posem al seu lloc i de passada una talla més, per mamelles que no quedi!!. Un cop fet això... punyetes! ara em veig papada... doncs rés la treiem i les "patas de gallo"... de passada una mica de silicona o bé "colageno" als llavis.. així ben sensuals..., mires el mirall i psseee... encara veig el nas una mica gran... va el retallem i treiem les Bosses sota els ulls... això ja és una altre cosa.. a dieta tota la vida per mantenir.ho però et veus millor... però... ufff els panxells.. gruixuts no??... vina els treiem... i ara.. la darrera novetat!! m'opero els llavis vaginals.... fan uns liftings magnífics i perqué no... em torno a posar l'himen... més rejovenida impossible!!.
Així, tota maca vas a buscar els nets a l'escola, vols que vegin quina iaia més estupenda ha quedat... i llavors passen per el teu costat i no et coneixen, ni et miren malgrat que els has cridat dos cops!!, de sobte penses si no t'has passat una mica..... tens la confirmació quan en arribar a casa el "maromo" de torn no sap qui ets.
És un cas exagerat, ni que moltes persones son aixì, la primavera torna boges la majoría de dones, per el bikini etc..., jo aqui segueixo, com sempre, divina i.... rodona!, sigui l'estació de l'any que sigui...

dijous, 27 d’abril del 2006

El pais de les llibertats.....



Avui, abans de les 8, mentre prenía el meu primer café amb llet, escoltava les notícies a tele5 , parlaven de les tortures, un nou informe emès per algunes associacions de drets humans, parlen de que és possible que més de 450 presoners, hagin patit abusos i tortures a les presons on estàn tancats, alguns d'ells, la majoría, des de fa més de tres anys, sense cap judici ni condemna, jo estic segura que son molts més, Visca la Llibertat dels Estats Units!!.
Per aquestes tortures, han estat condemnats 40 soldats Americans, la gran majoría uns "pelacanyes" que han pagat per els seus superiors.
Mai he entés la violència, de cap mena, la verbal la tenim instalada a les nostres vides i anem camí que la física també ho faci, clar que el director de la CIA insisteix que els seus agents no empren la tortura en els seus interrogatoris als presoners, sinó "una varietat de mètodes únics i innovadors" , quina por....
No entenc qué fa la ONU , tan sols "aconsella" tancar Guantánamo, i jo em pregunto si això és tot el que poden fer, encara que estic segura que no, m'agradaría saber per quin cony de coses seveix aquesta organització si quan els EEUU fan un esternut, tot.hom calla i mira cap un altre costat.
No defenso pas els terroristes, defenso els drets humans i la presuncó d'inocència i si alguna cosa tinc clara és que els Estats Units la democràcia potser la fan servir a casa seva, la resta del mon som els seus camps d'entrenament per fer pràctiques abusives.
Per cert... avui comprovo amb cert desencantament que Aznar segueix bordant , mecachis... ja m'he contagiat de la violència verbal, però és que em poso.... dels nervis!.

dilluns, 24 d’abril del 2006

Em nego...


A pensar com alguns/es que la treva ha fracassat, que els darrers "actes" de quatre malparits, han desanimat el personal.
Crec i ho crec molt de veres, que aquesta treva és la bona, la que ens ha il.lusionat, la que ha donat trempera i ànims al Pais Vasc. No tinc cap dubte que alguns, abans que permetre que la Pau l'aconsegueixi en Zapatero, son capaços de posar els pals a la roda que faci falta, però confío en Zapatero, la seva temprança i calma, malgrat els entrebancs, crec que son la manera de conseguir la Pau.
Ningú va dir que sería sencill, ni curt el camí, ni que no sortirien quatre cafres a fer soroll i mal si poden, però insisteixo, crec que anem per el bon camí, li pesi a qui li pesi no Mariano?.

divendres, 21 d’abril del 2006

"Atac" de tendresa...



Acabo d'escoltar a El Periodico de Catalunya, una de les cançons noves de Joan Manuel Serrat, he tingut, mentres escoltava la seva lletre, i mentres en Martí em preguntaba qué em passaba de les llàgrimes que han vingut als meus ulls, un "atac" de tendresa, de vegades no sabem explicar el que tenim, jo sols se que els pels els tenía de punta, els ulls eren un munt de llàgrimes i estaba emocionadisima, ell és un mestre, sensa cap dubte, jo avui he estat aquella alumne que escolta i entén, no sols entén, gaudeix amb l'explicació.
Ara, aqui, asseguda amb en Martí al "nostre racó, soc feliç, vull compartir aquesta petita felicitat i aquesta foto de JPinto amb la Núria, ella ja sap....

'Cremant núvols'
(Lletre i música: Joan Manuel Serrat)


Cremant núvols passa el sol
vertical i el món s'atura.
Demanant pietat al focs'amaguen les criaturesa
l'ombra de qualsevolombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.

El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba.
I tot dol i res no voli tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada,
fantasia d'un amor
d'eternitat limitada.
No treu banyes el caragol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.

Vigila en travessar el bosc
que els matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

Patrona dels inactius,
Santa Mandra del Migdia,
protegiu l'amor furtiu:
si així ho vol Déu, així sia,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.

Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en altres contrades plou
i a una altra part el món plora.
Uns de festa, altres de dol,
uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

dijous, 20 d’abril del 2006

Pasqual... no...


Pasqual, no anem pas bé..., i perdona però com a companya, avui, et penso tutejar.

Els canvis de govern em semblen bé, ningú te la feina asegurada i ells/es tampoc, no penso valorar la qualitat dels canvis, ja ho faràn d'altres més llestos que jo.
El que no em sembla bé, i gens, és que amb la quantitat de dones vàlides que te el PSC, i son moltes, ara facis un canvi de govern i després de "presumir" de paritat, a la primera de canvi treguis una dona i no en posis una altre.

Se que moltes persones, properes a mi, estàn en contra de la Paritat, pero noi, jo se molt bé que si no fos per les quotes que hem reivindicat i les secretaries de la Dona que tenim a moltes agrupacions, no tindríem aquesta tan desitjada "igualtat", entre cometes, que encara NO és real. No puc evitar preguntar-me perqué no he sentit les veus de la Manuela, ni la Chacón ni la Tura han "chistat", ni una queixa...

No entenc, ni ho faré mai que punyetes!, que sempre que algú ha d'avançar en una llista, aquest algú sempre és un home, siguin municipals, generals, autonòmiques, aquest avenç sigui a costa d'una dona, les sacrificades sempre som nosaltres, les dones, i això que per sort, soc i seré, una dona sense aspiracións a CAP càrrec, els rebutjo i no en vull ni sentir parlar, m'agrada la meva feina a "l'ombre", però em nego a seguir veient coses com aquestes i no dir rés.

Parlem de fer compatible la vida familiar i laboral, però un cop més, els homes avançen un lloc, nosaltres fem tres passes enrera, però no ho deixarem així, estem preparades, en tenim ganes i estem capacitades, volem la paritat i la conseguirem.

Mira senyor Presi, tenía una setmana tranquileta i romanticona, avui tenía intenció de parlar dels presoners de Guantánamo, però has aconsseguit que em possi les piles i començi a vetllar per les dones que properament han de pendre lloc a llistes municipals, i eleccions que seguiran... no ho posarem tant fàcil.

Respectuosament... jo mateixa.

Dies de relax i reflexions...



Tot sovint analitzo, la meva vida, les meves emocions, la meva manera de ser i de com hem veuen, no em trenco tampoc el cap, ja soc gran i m'accepto. Accepto les meves formes "Boterianes", els meus múltiples defectes, el meu caràcter, explosiu i pasional, ho se, però soc així, ja no he de canviar, intento molestar poquet i seguir activa i reivindicativa, ni que de vegades em posi vermella com un pebrot, dic el que penso.
Algunes coses em segueixen indignant, les injustícies, les coses que no puc entendre, no per desconeixement, si no de comportaments, encara tinc ganes d'apendre, ganes de coneixer i saber, ganes d'estimar i de sentir, ganes de fer petons i abraçar, ganes, a la fi... de viure!.
Aquests dies he retrobat un amic, ja he posat alguna foto seva, les roses famoses...., és un home calladet però constant, observador de la vida, malgrat que ens separen bastants anys, compartim passions comuns, per les flors, el mar, la muntanya i la poesia, ell n'escriu de molt maques i li he demanat permís per compartir aqui una d'elles, com no podía ser d'una altre manera m'ha dit que si.
Gràcies Joan, per haber escrit coses tan maques i deixar que en gaudim, son precioses, per tu la rosa groga, recordes???.

Soc de poble ventós
Soc de poble clos
El mestral amb te tocat
I una bonica dona.......esbojarrat amb te d´amor
Ja saps, soc de poble i ben enamorat
Quant bufa amb sento tremolar
I si estic enamorat soc tremolós i espantat
Soc de poble, ventós, clos i esbojarrat
Joan 11.02.02


Amb el sol frec de la teva mà
La foscor es desavingueu claredat
Amb passes pausades....anaven caminant
I els pensaments d´amor es desavingueren realitat
Sols fou un moment dintre de l´eternitat
Quant de temps he perdut....... quant de temps podré guanyar
Joan 14.02.02

dimecres, 19 d’abril del 2006

I va aconseguir el meu somriure...


Ahir vaig tenir un dia "espès", estaba una mica "llunada" i amb migranya, un dia d'aquests li demano a la Carme o bé al Centpeus , que expliqui quina hormona provoca la "llunamenta", de totes maneres soc de les que si no dormen bé... no serveixen per gaire l'endemà.
En fi, vaig passar el dia de la millor manera possible, cafè va, cafè ve, vaig treballar i vaig parlar amb tot.hom de la setmana santa etc... al vespre l'únic moment bó del dia va ser el que vaig compartir amb en Martí, ell és qui va aconseguir "arrancar" un somriure dels meus llavis quan tot seriós veient en Zaplana a la tele mentre seiem tranquilets a la nostra "saleta", va expressar: "aquest home fa por mama!!!", vaig riure devant les paraules del nen, però també davant de la hipocresia del "tipus" en demanar transparència i comunicació , em vaig fer un fart de riure.
Aquest "personajillo", lo més fosc que recordo des de que tenim aquesta nostra i estimada democràcia, ell, junt amb Acebes, representen la mentida, l'engany i la foscor.
A qui varen ells preguntar si volíem anar a una guerra que ha acabat sent una guerra civil, amb milers de morts, tot per interessos dels EEUU?. I ara, no demanen no.... exigeixen!, comunicació i transparència!, senyors... siguem seriosos, si alguna cosa te Zapatero, és que explica, va al Congrés i informa... clar!.
Per sort, la memòria encara la tinc prou bona, espero que la resta de les persones també, no oblidem.

divendres, 14 d’abril del 2006

I com hauria estat?


Avui, que tots i totes recordem el 75è aniversari de la proclamació de la II República, jo no puc deixar de preguntar-me, com hauria estat Espanya, Catalunya... avui en dia, si l'assassí d'en Franco no hagués destrossat les il.lusions i la democràcia?.
De ben segur, que seríem un pais molt més avançat en moltissims aspectes, tant en sanitat, com en investigació, com en educació, com en drets, etc...
És evident que a les dictadures no els interesa que el poble sigui cult, som més fàcils de manipular des de la ignorància i el desconeixement.
Avui, com tants dies, mentres era a la dutxa escoltaba la cadena SER, parlaven avis que varen viure la proclamació i no he pogut evitar emocionarme, encara ho explicaven com si ho acabessin de viure, molts dels nostres joves tindríen que tenir aquesta passió que ells tenen amb 90 anys.
Recordo amb infinit afecte les converses amb en Tristany, el nostre President d'Honor, de vegades es repeteix, l'edat no perdona, però he sabut coses que cap escola m'había ensenyat, sols l'escola de la vida ensenya algunes coses, ensenya a mida que fem camí.
Llegeixo l'artícle de Pilar Rahola al Periodico de Catalunya, i un cop més, estem d'acord.
I és que ser Republicana, com jo em sento, no és ni va ser delicte, llàstima que fos vilment tallada i mutilada, a costa de tantes persones que varem morir cridant... VISCA LA REPUBLICA!!.

dimecres, 12 d’abril del 2006

+ Cinema...




Dilluns vaig anar al cinema, dos cops en una setmana!, això és un rècord per mi, varem anar a veure Vendetta, una peli, que francament, em va fer certa por...
Parla del pensament únic, de les veritats en un puny, dels que sempre tenen la raó i la imposen a la força, a través de fer patir, matar i torturar, com tans anys ha fet l'església, les religions, els bons, els dolents.
Només que en aquest cas, la por la imposa el govern del moment, realment vaig patir, ni imaginar que passés una cosa així avui en dia.
Acabo de llegir la crònica de la Judith Vives al Capgròs.com i la trobo encertadisima, jo que no tinc ni ideia de cinema, penso com ella.
El final fluixet i massa tòpic, la peli tampoc "mata", però estic contenta d'haber.hi anat i d'haber sopat amb dos joves encantadors.

dilluns, 10 d’abril del 2006

Dies de calma i tranquilitat...


Quan tens un "petit", gairebé tan alt com jo, però que no deixa de ser el teu petit de 9 anys, sempre estàs distreta, sempre te alguna anècdota per explicar, sempre fa sorroll, els munts de roba per rentar son increibles, la musica sona sempre un xic més alta del que voldríem..., però.. aaiiss el dia que no és a casa.. aquell dia tot és vuit, massa sileciós, anyores el seu somriure i com no... els seus petonts, aliment imprescindible a la meva vida, els petons i abraçades.
El protagonista de la meva vida, sense cap dubte, és en Martí, omple tants vuits que ara que el tinc de campament amb l'esplai des de dissabte, sembla que vaig coixa, sembla que em sobra temps per tot i lo pitjor.. les meves estades a la nostre "saleta", on sempre li dic xxxiiisss que no puc llegir si parles.... doncs ara anyoro un munt la seva veu, un xic alta, però seva, em descobreixo entrant a la seva habitació i mirant els seus llibres, allissant el seu cobertor i mirant el munt de cartells que te penjats a les parets...
En fi, que he aprofitat per anar al cinema el diumenge al vespre a veure Volver de Pedro Almodovar, em va agradar molt això que ell no és pas dels meus preferits com ha director, vaig gaudir de una bona peli i bons amics/gues al voltant, després un sopar al xinés Gran Moon i a casa. Avui, m'he deixat "enrredar" per el mitjà i vaig a veure Vendeta i aprofitarem per sopar allà mateix.
Estic llegint més, però em descobreixo absent i pensant... en ell és clar... sols queden dos dies perqué torni, perqué jo torni a rondinar :), però vaig aprofitant el temps i vaig a passejar per el nostre estimat passeig marítim, ara encara no fa massa calor i puc fer.ho traquila, sols he canviat la companya del petit per la del mitja, encantador també.
M'ha quedat un post molt tendret però ja m'agrada, i per acabar d'arrodonir el dia un benvolgut amic em fa arribar aquesta rosa, espectacular no? i és que encara recorden els bons amics com m'agraden!. Gràcies maco.

dijous, 6 d’abril del 2006

Canviar d'opinió.....



No acostumo a canviar d'opinió, soc "cabuda", però d'un temps cap aqui, admeto que la Pilar Rahola em comença a "caure bé".
Quan era a ERC li tenía una manía impressionant, massa "escandalosa", li deia "la gallina loca", ho admeto..
Ara la segueixo alguns matins, mentre faig de "maruja" per casa, entre planxes i camises, entre motxos i escombres, entre piles de roba per planxar, allà.. apareix ella. M'agrada l'apassionament amb que defensa les causes, les criatues i les bésties, les dones i el àvis/es, les persones que reben el seu suport, tenen una bona defensora.
Ara no se si ha canviat ella ho jo, no se per quin motiu ara l'entenc i abans no. Avui mateix parlaven d'una pobre gent que varen marxar 3 dies de cap de setmana i quan han tornat els habíen "ocupat" la casa, i la polícia em pregunto jo?, com no desocupa d'inmediat?, ella s'ha indignat i jo, asseguda al sofà envoltada de calçes, mitjons, camises i calçotets per plegar, m'indignaba amb ella.
M'agrada el seu apassionament, les ganes i força amb que defensa les injusticies.. punyetes si fins i tot em recorda a mi!!.
Ni que diferim, crec jo, en una cosa, ella és pro-israel i jo pro.palestina, he decidit donar una nova oportunitat a aquesta "nostre relació", fins i tot he pensat de demanar per Sant Jordi un llibre seu que duu per títol "Dona alliberada, home emprenyat" , crec que passaré bones estones amb la seva lectura, a veure si algún voluntari s'anima!!, i és que.... corretgir és de savis no?.

dimarts, 4 d’abril del 2006

Poesia o vida?


Diu la Núria en un post que em va dedicar i emocionar, tot s'ha de dir, en aquest camí d'una que veig llarga amistat i complicitat, que potser tenim que fer més poesia i menys política, ni que aquesta és molt important i ens agrada, és evident que tenim ganes de fer les coses més "suaus", amb menys estridències y la poesia, sense cap dubte, és un dels millors camins per això, alliberem el nostre romanticisme i els nostres sentiments ja!.
Sembla que només pensem en la poesia per Sant Jordi, per dates especials com aniversaris etc...
Doncs no, la poesia la podem aplicar a molts instants de la nostra vida, del nostre camí, de vegades una poesia enviada fora de temps, quan "no toca", pot ser de lo més emocionant i emotiu, en soc molt d'emotiva, és fàcil fer plorar la Joana, encara que la majoría tenen un concepte de que soc dura, ni de lluny, per la part del "cor" s'hem guanya, com a la majoría, és clar...
Algunes poesies formen part de la nostre vida, dels nostres somnis, records i vivències, de la meva, de vida, potser el llibre de La Rosa als llavis de Joan Salvat Papasseit és un dels que han marcat el meu camí, potser per un poema que en el seu moment era el reflexe de la meva vida, i és que estar tendreta o sensible, no és delicte no?. Avui és un dia inmillorable per "robar" a Quico Melero una foto seva, magnífica per cert, ja el vaig "amenaçar" que ho faría :).

QUIN TEBI PLER

Quin tebi pler l'estimar d'amagat

tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!


¿On és l'espieta que l'amor ens priva?

Joan Salvat Papasseit

dissabte, 1 d’abril del 2006

Il·lusions..


De vegades, moltes, em dedico a observar les persones que m'envolen, les properes, família, amics i amigues, companys/es..., crec que soc bona en això i m'equivoco poques vegades amb la gent, deu ser el meu sisè sentit "ex botiguera".

Em pregunto, quines i il·lusiones te la gent a la vida, de vegades i per culpa d'aquesta vida tan agitada i ràpida, no ens aturem a tenir il·lusions, coses que potser no passen, però que està bé planejar i millor aconseguir.

Les meves il·lusions.... son tantes... no la vull perdre mai, aquesta forma part de mi i la meva vitalitat.

Il·lusions...

Ser àvia...
Veure creixer en Martí..
Que les "nenes" és casin, ara que poden amb la nova llei.
Que el meu cor funcioni... sense esglais.
Visitar el Perito Moreno .
Fer, per fí, un curs de fotografía i un altre de cuina.
Anar a sopar al Bulli .
Passar uns dies a Cadaqués, amb algú estimat..
Fer un creuer per els fiords noruecs .
Que la meva millor amiga trobi "la calma".
Estimar... molt... i ser estimada de la mateixa manera.
Coneixer en Tomeu Penya...
Que les esquerres segueixin manant... i fent!.
Que Sant Jordi sigui tot l'any, roses flors i llibres..

Poden semblar tonteríes, però jo, espero impacient poder fer-les, son les meves il·lusions i la llista va pujant..