dijous, 29 de gener del 2015

Furor municipal....


O és furor electoral?

Estem a 4 mesos d'unes eleccions municipals i això, ara mateix, a Mataró és ben evident.
El "govern" municipal de Mataró porta gairebé tres anys en "modo pausa", és a dir, parat.
Carrers sense arreglar, sots increïbles a les voreres, contenidors plens a vessar, i molt bruts, plens municipals sense gaire bé punts a l'ordre del dia...
I han tirat fins aqui tan cofois!! El més venut, i que la majoria de mataronins i mataronines no saben ni els interessa, ha estat la campanya Mataró ciutat de Valors, ningú sap quan ha costat aquest pacte amb una revista privada a la ciutat. És un secret molt ben guardat! A més, privilegiats. 
Doncs bé, des de fa un parell de setmanes aquest "govern" està a tope! Invertint en tot el que no han fet en 4 anys, asfaltant, podant arbres, comprant contenidors i camions de neteja...

Campanya? Diran que no però us ben asseguro que n'estic ben segura. 
Furor "campañil"!!

diumenge, 18 de gener del 2015

Caps de setmana per donar...


Abraçades, petons, sensibilitat, calidesa, tendresa, força...
Alguns caps de setmana no són com pensàvem, havíem fet plans per tal que fossin d'una manera i la vida, punyetera, de vegades, ho capgira tot.
I mires de ser present, sense interferir, sols que sàpiguen que hi ets, pel que calgui, tant com calgui.
Passen a segon, o tercer lloc, les previsions i oblides tot el previst per passar a fer de sogre, d'amiga, de mare, d'àvia...
I el dissabte esdevé un instants. El diumenge un mar d'emocions contingudes, i llavors, després del funeral, cuidar els néts i intentar que no palpin la tristesa de manera tant present, després de jugar al parc i riure, ni que sigui amb poques ganes, quedes sola.
I és llavors que vols ventilar emocions, veure la gent que m'estimo tant trista, m'afecta molt.
He cuinat, com cada cap de setmana, pollastre "alimonao" de Robin Food, galtes de porc amb vi negre, vi dolç i farigola, butifarra de foie al forn amb patetes, puré...
I llavors, ja relaxada, he donat un petit volt.
El lloc és ple d'emocions, les vistes són boniques, jo volia, tan sols, ventilar una estona. Tant és si aquest volt, ha acabat al cementiri.
Com sempre, la canalla, són els que ens lleven l'ànim. 
I cal seguir la vida, per ells, per nosaltres... Els hi queda una àvia, jo. I aquí estaré sempre que vulguin.



dijous, 15 de gener del 2015

Incongruents i insensats!


Ni més ni menys.
Aquests dos que governen Catalunya, bé, que cobren per fer-ho que governar, governen poc!. Han decidit convocar eleccions al setembre. Ja els imagino, jugant amb les dates per tal que l'inici electoral sigui el dia de la Diada!. No és pot ser més maquiavèl·lic.
Tres eleccions en un any, ahir vaig fer broma al meu Twitter, @JoanatTorres  sobre la foto que faré als fills per tal que aquest any recordin la cara de la seva mare, no crec que em vegin gaire...
Sabeu quin cost té això pel nostre país?, per quin motiu no les fa el mateix dia de les municipals?, a nooooo, imagino que la que ara mana, Forcadell?, no li deu agradar. Aquí tenim una nova "messies".
Parlem de la misèria que ens envaeix?, dels nens i nenes que passen gana?, de què si no fos per les entitats socials, això seria més que dramàtic?. No, aquí estem per altres coses, perdre el temps amb veure qui surt més a tv3, la "seva", que meva NO té res. Parlem d'un debat identitari?, ja em podeu dir mala catalana, però per mi ara mateix això no és gens important.
Bé, com deia, són indignes de representar Catalunya.
En Mas, ja sabeu què opino, és el "Messies", i en Junqueras?, aquest que cobra de "cap de l'oposició" però és qui mana al Govern?, aquest és més indigne encara del càrrec que ocupa, i que NO li pertoca.
No pots jugar a la puta i la ramoneta, fer veure que no hi ets però ser-hi. Indigne, un cop més!.
Estem amb els hospitals col·lapsats, urgències sembla el tercer món, per més bona voluntat que els metges hi posin ha s de preveure 5 hores per sortir amb un resultat de la teva malaltia.
Les escoles?, en Martí ha estat dues setmanes sense mestre en una de les seves assignatures donat que fins que un/a mestre no falta dues setmanes, no pots demanar substitut. Digues que sí home!!
Segueixo?, va... una mica pel que mana a Mataró. El PITJOR alcalde que ha tingut mai la meva ciutat, des de la democràcia, és clar. Ara, que porta tres anys manant i no ha fet res de res!, ha començat a asfaltar carrers com un boig, sense ordre ni concert. Mig Rocafonda tallat, el bus girant a un lloc impossible, la ciutat bruta com mai!, brutíssima!!!, les voreres amb uns forats esfereïdors....
En fí, tot plegat una merda. Joan Mora sort que plegues, la majoria de ciutadans i ciutadanes de Mataró ni saben quina cara tens. Poc "barri" i ciutat has fet...
No us preocupeu, aquí no passa res, sols hem d'esperar aquest dia i mentre anar veient com tiren els nostres diners, i paciència, en coses absurdes i mancats de sentit.
Ara lo fàcil és dir que sóc una mala catalana. No és això companys, no és això... 






 

dilluns, 12 de gener del 2015

Tinc un amic...



Que m'estimo molt.
Un amic que sempre hi és, malgrat la distància.
Un amic que veig poc, cada dos, tres mesos, més o menys, ens escapem a Barcelona, passegem pel Gòtic, mirem botigues antigues, compro espelmes mentre ell somriu...
Ell té un somriure planer, franc, amable i de vegades, té un somriure "picarón", sempre en porta alguna de cap.
Tinc un amic que un dia em va dur una rosa, fa un munt d'anys, vermella, enmig d'un grapat de gent, llavors, i ara, encara, em treu els colors sempre que vol.
Tinc un amic amb el qual, quan ens trobem, ens fem una forta abraçada, ens fem un "piquet" i ens mirem als ulls, enmig d'on siguem, ens emociona veure'ns, sempre.
Tinc un amic que de vegades ve fins a Mataró, i això que viu a 131 quilomètres, tan sols per fer un cafè amb mi, per somriure, posar-nos al dia de les nostres famílies...
El meu amic, ell és així, va venir quan em varen operar, malgrat que jo no volia rebre visites, no sabia quin seria el meu estat, a ell, li va ser ben igual, va venir i em va fer molta il·lusió que ho fes.
Tinc un amic, que ara que jo tinc més temps, ell en te menys, però tant ens és això.
Tinc un amic a qui puc abraçar i deixar que m'abraçi, fort, petonejar, donar la mà mentre voltem i ell, intel·ligent com és, sap que no busco altra cosa...
El meu amic és espavilat, manetes, generós, divertit, artista, cuinetes, elegant i jo... el vull tenir per sempre.
Ell és un molt bon amic.
Sap qui és, no em calen noms, sóc molt afortunada....
(la foto pertany a un regal seu i si em dona permís, no li he preguntat, poso una #selfie, que també ens en fem! )

dissabte, 10 de gener del 2015

Intolerants, intransigents, feixistes!


Per mi, són tots i totes els que no accepten qui pensa diferent, qui actua diferent i qui estima diferent.
No pot ser que per pensar diferent, et posin el dit a l'ull, et destrossin la seu, malmetin una propietat tan sols per pertànyer a qui ho veu, o bé viu, diferent.
Actuar així té un nom, ser feixista o bé nazi, així de clar.
Sóc contundent? SÍ!
Ha estat una setmana curta però dura, que et truquin i avisin del que ha passat, arribar allà i no poder accedir al teu lloc de treball senzillament perquè un eixelebrats feixistes no els agrada el que defenses, és dur.
Els costos econòmics són elevats però per mi, que no els he d'assumir, el pitjor és la inseguretat que això genera, perquè com saps que un dia no faran el mateix mentre sóc sola a dins treballant?, complint, tan sols, el meu deure.
Ja vaig patir una invasió imagino que dels mateixos elements, aquests que van de defensors de no se què!, però que el que practiquen és, tan sols, pur gamberrisme!.
I què en treuen d'això?, fanfar davant els amiguets?, es sentes més realitzats?, quina vergonya.
Jo no donaré noms, tots i totes sabem qui ho fa, sabem que la denúncia servirà de poc o res, per tant, almenys, m'esbafo!
I ahir a la nit els hi va tocar als companys de Premià de Mar i a CiU, també del mateix poble.
Feixisme en estat pur! Actuant amb nocturnitat, vàndals i prou.
Quan jo era jove em deien "roja", i si, ho era, però no em sentia pas insultada! Ara, els "moderns" em diuen "casta", i una merda!
Insisteixo, no defensen res de res, són intolerants, feixistes i nazis! Aquests han de "salvar" el país? anem bé!

dissabte, 3 de gener del 2015

Primer Nadal sense tu...


Aquest ha estat un Nadal estrany, diferent, senzill i una mica fred, per res en especial, sols que ha estat el primer Nadal sense la nostra mare.
Fa poc més de tres mesos que no hi és i ha costat tot, lligar el dinar, ser-hi gaire bé tots i totes, fins i tot per primera vegada hem canviat el dia, no s'ha fet el dia de Sant Esteve sinó el diumenge 28.
La nostra mare era una dona que marcava, no sols pel seu caràcter, també per la contundència de les seves opinions, no gaire discretes...
Tots l'hem enyorat, com sempre, en parlem poc, és com si no fóssim capaços de mostrar aquests sentiments.
Sí que en vàrem parlar al sopar de cap d'any a casa de la meva cunyada. Ella, la meva mare, des de sempre, que jo recordi, ha passat la nit de fi d'any amb nosaltres. Per tant hi vàrem pensar, en vàrem parlar i fins i tot, comentàvem alguna anècdota seva.... T'anyorem mama.
Per mi han estat unes festes amb alguns canvis, per primer cop el dinar de Nadal no el vaig fer a casa meva, sent l'aniversari d'en Biel ho vàrem fer  casa de les seves mares. Ni que sí vaig cuinar jo.
Vaig fer entrants molt variats i elaborats, potser el que més unes croquetes de Martín Berasategui que varen ser molt bones, espectaculars, ni que vaig estar tres dies per la seva elaboració!.
No va faltar l'escudella i carn d'olla i la multitud de croquetes posteriors amb les restes.
La resta de dies, o bé he anat convidada o tan sols he elaborats una part del menjar.
Potser el que més puc destacar d'aquest nadal, sense desmerèixer cap instant, ha estat la sorpresa que vaig rebre, vàrem rebre tots i totes, poc abans de marxar a sopar a Castelldefels, en Daniel, el meu fill "australià" va aparèixer sense que ho hagués avisat. Està de vacances a Dubai i va venir 48 hores!, espectacular, vaig cridar i plorar com una bleda, però és clar.... ja fa un any que no el podia abraçar!.
Això va fer que el día d'any nou juntés, després de gaire bé un any i mig, tots els fills, filla, joves i néts a la mateixa taula.
M'emociono sols escrivint això.


Sopar de cap d'any a Castelldefels. Gran nit!


Dinar de Nadal:

Pernil, com no!



Croquetes Martín Berasategui de pernil i ou dur.


 Brie amb melmelada de tomàquet a la vainilla, feta per mi.


Palets amb pernil.



Trufes de nabius i formatge rulo.



Xarrup de carbassa.


Pastís de foie amb poma caramelitzada al rom i cebra al vinagre de Mòdena.



Tartaletes de rulo amb melmelada de cebes i panses.


Voulevants de marisc amb ou filat.



Escudella i carn d'olla.






Han estat unes bones festes, sobretot per el dur que serà laboralment aquest any que ara estrenem. 
Queda el dia de reis, aquí tenim una reina que com cada any farà perquè no falti res a la seva canalla. Ni a grans ni a petits!















Espero que les vostres festes hagin estat tan dolces com les meves.