dijous, 31 de maig del 2007

Manipula que alguna cosa queda...


Les persones manipuladores han estat sempre unes de les que de més mala llet m'han posat.
Els grupets de manipuladors és variat, maipuladors de l'àmbit polític, dieun mentides evidents i que és poden rebatre sense problema, però segueixen tan cufois i com si rés, demà han oblidat les mentides i n'inventen d'altres, per sort la majoría te memòria històrica i recordem...
Després tenim els manipuladors de paraules, tu dius una cosa i sempre, però sempre, et volen fer veure que n'has dit d'altres, canvien sentit i contingut del que vols expressar i apa!, tant contents, acabes pensant que no et saps expressar ni explicar.
Després tenim els manipuladors de voluntats, tens clar el que vols i el que no vols, però et fan dubtar tant que acabes fent el que volen i lo pitjor, ni t'adones.
I al final trobem els manipuladors de sentiments, aquests son per mi els pitjors, els que quan no se surten amb la "seva", menteixen, enganyen, manipulen la vida dels altres al seu antull, ni que aquests altres els hi importin un "pepino", acaben fent que els odiís, et facin un fàstic inméns. Son aquells que mentre deixen anar una llagrimeta on cal, amb l'altre mà t'estàn clavant un ganivet i quan crides i et queixes per el dolor, amb cara de "dolorosas" diuen ... i jo qué he fet?", aquests, creieu-me, son els pitjors, son dolents i malparits i després, mentre et vijilen, registren i volen escoltar fins i tot les teves converses sota la màxima... la informació és poder..... aquests a la seva vida social acostumen a ser ben considerats, un altre tema és les persones íntimes que pateixen la seva mala llet i la seva cara B.
Ara imagineu un que es pugui englobar en tots aquests grups..... fà por no?.

dimecres, 30 de maig del 2007

Meme ecologista...


La Sara, un encant de noia que viu a un lloc privilegiat, el País Basc, em fa arribar un "meme" i com no pot ser d'una altre manera el responc.
Consisteix en expressar un objectiu de índole ecologista i que em comprometo a cumplir, de fet tot el que posaré ja ho faig, crec....

1. Sempre, però sempre, reciclo, separo tot el que es pot separar i ho poso al contenidor corresponent.
2. Mai deixo llums encesos sense ser necesaris, ni llums, ni ordinadors, ni rés de rés.
3. Apago les aixetes quan em banyo, poso el rentaplats quan és ple i sempre renyo en Martí per trigar a la dutxa.
4. Intento fer campanya amb les persones que tinc aprop sobre el reciclatge, no sempre m'en surto, però ho intento.
5. Faig servir transport públic, per mi és una mena d'ecologisme comunitari.
6. Sempre que vaig a la muntanya no llenço rés de rés, la gent acostuma a deixar de tot per allà.

Bueno, tampoc és poc no?, jo sols li passo a la Glòria, se que li agraden!, i ara marxo al llit aviadet, he passat tot el dia, però TOT a la Junta Electoral de Mataró fent el recompte, estic esgotada!.

dilluns, 28 de maig del 2007

El dia després.....



Per fí ha passat tot, per fí s'ha acabat la campanya, els nervis, les corredisses, el patiment, per fí en Joan Antoni ha demostrat que guanya unes eleccions i serà un Alcalde escollit per la Ciutat, alguns l'acusaven del contrari.
Avui, amb els turmells inflats, la cara uff...... ulleres i molta son, avui per fí intento relaxar i desconectar, ni que la primera cosa que m'ha vingut al cap aquest matí és si ahir, en marxar, vaig apagar tots els llums....
Vaig fer broma ahir al vespre amb la nostra Secretària d'Organització, la Montse López, autèntica autora d'aquesta victòria i a la que espero algú faci arrivar un bon ram de flors agraïnt la seva tasca, sobre l'horari d'ahir, vaig entrar a la seu a les 7:07 del matí i en vaig sortir a les 11:07 del vespre.... d'aqui el mal de cames que tinc avui. M'agradaria donar les gràcies a tot.hom, ni que no em "toca" fer.ho a mi, gràcies als que heu estat en els bons i mals moments.
Estic molt contenta, segueixo pensant el mateix de l'ordre de la llista, però com és de llei, he de donar l'oportunitat de demostrar la valúa a algunes persones, ni que l'actuació d'alguns i algunes i la poca implicació durant la campanya, ja m'han deixat clar que no m'equivocaba.
Rés entelarà aquesta felicitat i satisfacció que avui sento, aquest gust per la feina feta i cumplida, demà serà un altre dia, demà, torno a buscar pis.
Pd: ahir vaig veure a la sala d'actes en Roger Pera.... mare meva qué guapo en persona i no vaig gosar ser "tonta" i dir a l'Ivan que m'el presentés!!! snnifffff, ser tan sensata m'ha de matar.

diumenge, 27 de maig del 2007

Va de vídeo

Sobren les paraules.....

dissabte, 26 de maig del 2007

I avui..... reflexionem !


Per fí un dia per pensar una mica. Ni que com és evident tinc molt clar qué penso votar, avui és un dia de transició.
Serà un dia cansat, tinc un munt de roba per rentar, mil coses per endreçar i he de anar a la feina un parell d'hores aquest matí, tenim les habituals xerrades per interventors/es i apoderats/des, sempre va bé refrescar les normes per un dia tant important com és demà.
Aquestes cosetes, son les que fan partit. Aquestes persones anònimes, o no, que dediquen un diumenge seu al partit, van a les taules desinteresadament i vetllen per una jornada tranquila i sense incidents. M'agrada l'emoció i els nervis dels més joves, els avis i iaies que malgrat la seva edat volen ser.hi presents, els de mitjana edat ho porten més tranquilament i van carregats amb el seu diari, però des de jo mateixa que a les 7 del matí soc allà, fins els darrers que arriben amb els resultats, ens poden donar les 12 del vespre allà, és d'agraïr tots i totes els que hi participen.
Demà és un dia molt important, no deixis que ningú decideixi per tu, ves a votar i vota amb el cor, amb el cap i els projectes, si no ho fas, després no et queixis!.

dijous, 24 de maig del 2007

Boig o imbècil?..


Ahir al matí vaig escoltar a les notícies les "amables" paraules que el nostre "estimat" ex president, Aznar, José Mari per els amics, va dedicar no tan sols a Zapatero, no tan sols al Govern, si no als milions de persones que varem confiar en el Partit Socialista i en totes les altres opcions que no fosin el pp. Fins i tot el radical i derechón Rajoy, li ha tingut que recordar qui mana al pp.
Va insultar milions de persones dient que si no es vota pp es vota Eta.... i es va quedar tan tranquilet i relaxat, amb aquesll somriure seu que a mi em posa tant....... de tan mala llet vaja!.
Em pregunto si aquest home està afectat per alguna malaltia mental, si fos així, doncs que el tractin, una enfermetat mental és pot tractar i millorar la vida del pacient i a la vegada en aquest cas concret, les orelles dels pobres que l'hem de patir, llavors no tenim més remei que dir pobret....
També em pregunto, aquest és un Mon de dubtes, si sencillament és imbècil, cosa que ja tinc casi segura, llavors m'emprenyo i em sento insultada de mala manera.
Potser algú li hauria de passar els videos dels darrers anys, tant de Rioja li ha esborrat la memòria, i que vegi qui enfronta els ciutadans d'aquest país, qui, mentint com ell, ha aconsseguit que tants siguin insultats i agredits, recordem Bono en aquella manifestació....
Parlen sempre com si els únics agredits per Eta fossin ells, i no oblidem, no hem d'oblidar mai, que han mort persones de ideologies molt diferents, les víctimes no s'hauríen mai de fer servir, però és clar, el victimisme també és propietat privada seva.
Decididament, és un insensat, un mentider compulsiu i un imbècil!.
Ves per on..... pensaba que estaba esgotada i la campanya m'habia deixat sense forces ni vitamines... je je... encara em queda de les dues.

dimarts, 22 de maig del 2007

Fet diferencial, masculí & femení....


Dissabte al vespre, un cop més, vaig gaudir d'un bon sopar en bona companya. D'altres vegades us he parlat de les "Divines", grupet format per 4 amigues i 3 amics, els tres son gais, i son un amor, a més, aquest cop ens va acompanyar el fill d'una de les amigues, te 34 anys i accepta les bromes de manera molt natural.... je je.... com podeu entendre era el "objeto de deseo" de "totes".
Aquest grupet son els que ara per ara estàn al meu costat, sigui un missatge de mòbil, una trucada, un arreclar la roba sense voler cobrar, per ajudar la meva economia, amb gestos i detalls petits, dels que arriben al cor.
Tot parlant amb ells veus lo maravellós que seria si els homes, parlem hetero, tinguessin un xic de gais, totes seriem molt més felices.
Varem arribar a la conclussió que estem disposades a renunciar al sexe a canvi d'afecte, a canvi de tendressa, a canvi..... d'aquesta abraçada oportuna i a temps, d'aquesta carícia....
Els gais, tenen una sensibilitat, ja se que no tots, parlo del grupet que jo freqüento, tenen uns petons sempre a temps, un agafar la mà, un saber escoltar, unes abraçades magnífiques..... ho sento però els "homes" que he tingut jo, no ho tenien.
Ara, que espero impacient moltes coses, una d'elles que passi diumenge i posar fil a l'agulla, celebrar haver guanyat les eleccions, trobar pis, cosa que ja se no serà sencilla, ara que la única cosa que m'impedeix ser feliç és el fet de no controlar la meva vida, d'altres ho fan i espero que per molt poc temps, no vull ser una marca de rotulador vermell a la llibreta de ningú.
Ja espero impacient dijous, dinar i somriures, els i les amics, els fills i la filla em fan sentir.... afortunada!.

dissabte, 19 de maig del 2007

Dona, blanca, treballadora i separada busca....



Pis a Mataró, dins les Rondes, amb un mínim de dues habitacions, un balcó o terrasseta, de gent de confiança, lloguer no gaire car, les possibilitats son les que son, en bon estat i sense mobles a ser possible, per anar.hi a viure una mare i un fill.
S'ofereix, garantia de pagament i conservació del mateix, persona amb feina fixa i ben considerada, amb avals i garanties i considero que bona persona.
Si algú en sap d'un pis i uns propietaris que busquin el mateix..... doncs informaré una mica més.
A veure si estem de sort.....

dimecres, 16 de maig del 2007

24 hores amb la Joana.....



7:30 del matí.. pi..pii.piiiii.... apago el despertador, m'assec al llit ràpida doncs si trigo una mica no em llevo, lo primer de tot és obrir la finestra de la meva habitació.
Prenc, com cada matí, un vol de café amb llet amb en Martí al meu costat, és un ritual deliciós, encara que no estic massa desperta, escoltar les primeres notícies mentre ell esmorza, és un plaer.
Llavors la dutxa, ràpida i contundent, per despejar la ment i el cos.
Un cop ell marxa a l'escola, esmorzo jo i tot seguit i després de les netejes personals cap a la feina, sempre baixo el Torrent, m'agrada, música a les orelles i pas lleuger.
Arribo a la feina, sempre amb un mínim de 15 minuts adelantada, m'agraden aquests moments prèvis, allà soleta i organitzar un xic la jornada. Un cop instal·lada comença la bojeria més absoluta.
Actualitzar web, no m'acabo les notícies, és evident que el meu candidat no para un minut, segueixo fent aixó entre signatures d'interventors/es, el telèfon que no para un minut, inscripcions a sopars i dinars, gent que entra i surt del meu despatx, la Montse activa i decidida, ni un café puc fer, café al que em conviden almenys quatre cops al dia i mai puc acceptar.
Arribesn les 13:30 en un sospir, torno a agafar el Torrent amunt, ara toca treure l'Elmer, el nostre gos, un passeig ràpid de 15 minutets i un cop a casa, fer el dinar, per fí, sobre les 14:15 puc seure una mica a dinar.
Quan acabo, recollir la taula, endreçar la cuina i estendre roba, he deixat la rentadora posada al matí, acabo d'estendre sobre les 3 i per fí tinc 30 minutets per mi, una mini bacaineta i rentar dents i tornem Torrent avall i sobre les 15:45 ja soc a puesto, a veure que porta la tarda...
Tornem a començar, activitat similar al matí, potser més visites, escoltar i animar, hem de ser una pinya i fer campanya, tots a una, tal com cal.
A les 8 em recull la meva filla, avui ha cuidat ella el seu germà, en Martí i em porta a casa en cotxe, agraïxo aquest darrer camí, estic esgotada!.
Arribem a casa amb el petit i apa, tornem a treure l'Elmer, 20 minutets per el Parc Central, arribar a casa un altre cop, una dutxa rapideta, recollir la roba estesa al migdía i tornar a posar.ne una altre.
Fer el sopar per tots dos i tot mirant les notícies i comentant la jornada, sopem.
Recollir la cuina, un altre cop, posar el rentaplats, fer la compra a Condisline, xerrar una estoneta més amb ell, el poso al llit i torno a estendre roba, després guardo la plegada abans i per fí.... sec una estona i aprofito per cosir uns pantalons d'aquest marrec.
Ara, les 11 llargues de la nit.... vaig a llegir una estoneta i abans, he pensat... fes saber que soc per aqui, potser estressada, potser cansada, però decidida.
Bona nit.... encara vull llegir una estoneta.

dilluns, 14 de maig del 2007

Petons amb ensopecs ....


Soc a l'autobús, amb el meu mp3 a les orelles, una mica distreta fins que seu davant meu un jove, primet, cabells de punxa, ulleres inmenses que ara estàn de moda, texans estripats, bambes de tub i una samarreta amb un escrit que mal traduit entenc que diu... fes-me un petó si t'atreveixes, més o menys aquest és el text.
M'adono que va carregat de piercings, un a cada cella, un al llavi de dalt a la dreta i un al llavi de baix a l'esquerra, ple d'arrecades a les orelles i el millor, al mig de la llengua i no para de jugar amb ells, treu la llengua continuament, imagino que és un hàbit, estira ara el de una cella, ara el del llavi, ara toca dins la llengua i tornem.hi.
Tanco els ulls, admeto sentir cert fàstic i per un instant, sols un de petit, imagino que els meus llavis tendres i la meva boca càlida fan un petó a la seva boca.... espanto el pensament tant ràpid com ha vingut!!!.
Siusplau!, qui fà un petó a aquest munt de microbis???.
No em considero pas anticuada, però noi....

diumenge, 13 de maig del 2007

La maleïda sinceritat....


No està de moda, no puc dir una altre cosa.
Ahir una benvolguda amiga, que m'estima i pateix sovint per mi, em deia i se que ho fa amb el cor, Joana... no corris perills, no siguis tan sincera....., tot.hom llegeix el bloc i t'obres massa, poses en perill la teva integritat....
No cal dir que la vaig tranquilitzar, ella no llegeix el bloc, de fet ni entén massa bé què son, però li han comentat.
Se com soc de transparent, ho se i ho asumeixo, però la veritat, tampoc crec haber donat detalls del que m'està passant i estic patint, cert que les persones que em coneixen, ho saben, però tampoc n'hi ha per tant.
Per exemple, se d'algunes persones que mai admeten llegir blocs, però estàn asabentats de tot, diuen alguns que m'envolten... jo no llegeixo a tal o qual, però saben tot el que diuen.
No acostumem a ser sincers amb el que llegim, ningú admet visitar pàgines "verdes" però son les que reben més visites.
Ningú admet llegir blocs una mica crítics però els he agafat "infraganti" fent-ho i no passa rés, però cony podem ser sincers no?.
En fí... com he llegit recentment a un messenger... jo sols soc... una imbécil con carnet de opinante......, manda huevos que diria un de molt conegut!.

dissabte, 12 de maig del 2007

Cama de rosas....


Ayer, en uno de esos ratos largos y tranquilos que paso sola, zapeando casi sin ver la tele, pensando... estos dias pienso demasiado, en un canal de música escuché esta canción.
Insisto, no se si son mis pensamientos, si soy yo o es la Primavera, pero la encontré preciosa, la letra es magnífica y Jon Bon Jovi.... madre mia, eso ya es otro tema je je... su voz sensual y en castellano, me ha encantado.
Escuchad o leed la letra... el título... una cama llena de rosas... debe ser precioso que alguien te prepare una cama de rosas....
Dice parte del estribillo..

Quiero tener tu Amor entre vino y rosas
y olvidar por fin el dolor de ayer
Cerca de ti, ser tu nombre, ser tu sombra,
Tener tu amor, en tu cama de rosas.

Porqué nunca ocurren estas cosas?.

dijous, 10 de maig del 2007

Estem en campanya... ho sabíeu?


Acabo d'arribar d'un sopar d'Inici de Campanya, les Municipals 2007, sí... aquestes que sovint em sentiu, millor dit em llegiu al respecte, aquestes que m'he queixat de diverses coses, però per les que treballo a "tope" i seguiré treballant fins el darrer dia, a mi no cal animarme a fer.ho, ho faig per els meus ideals, el Socialisme tal com cal.
Cent persones a taula, soparet sencill i animat, molts somriures i petons, algunes persones fà mesos que no les veig, abraçades tendretes i fins i tot una pessigadeta!!.
Sempre acabo aquest dia esgotada, he, no, hem treballat més de 12 hores però allà estem. La meva tasca, un cop al sopar, és cobrar el mateix, soc com una senyal lluminosa, la Joana és a la porta... treiem la cartera!!.
Avui, com a fet excepcional, he hagut de dur el meu nen petit amb mi, per tant m'he estalviat els discurssos... je je.... que dolenta, sempre em quedo fins el final, però ell ja estaba cansat i jo també, així que ens hem "escapat" discretament i hem vingut fent un passeig tranquil fins a casa, Mataró a les 11 de la nit i entre setmana... és un plaer.
Ara queden per davant... 15 dies de bogeria absoluta, espero que disculpeu els meus silèncis, seràn pocs, però al vespre i després de més de 8 hores a l'ordinador... ja no en tinc ganes.
Aixó sí.... Visca visca visca, Mataró Socialista!.

dimecres, 9 de maig del 2007

Anònims.... cobards d'amagat?...


Sovint hem comentat amb algunes persones sobre els anònims que deixen comentaris punyents als blocs, comentaris per una altre part bastant desagradables.
Poques persones deixen una opinió discrepant amb el seu nik o nom registrat. Però també sovint, s'hi t'hi fixes una miqueta, veus similituds, veus que alguns d'aquests anònims pertanyen a la mateixa persona, o bé també veus que algú, una mà negre, ha demanar suport si és atacat en algún bloc.
Al bloc de Imagina-ción, escriu un anònim, llargues parrafades i sempre bastant contundents i desagradables, almenys per mi, ell, Imagina, home educat i sempre correcte, respón i punt, a mi em posa a mil!.
Al bloc de Javier Naya, fà poquet i havia un anònim, ni que potser no ho és tant, que li preguntaba per el seu èxit amb les... quarentonas.... jo li diria que l'èxit d'en Javier passa per la seva correcció i educació, principal.ment, apart queda la seva magnifica capacitat amb la poesia.
Al bloc d'en Pere Pascual, Pic, sovint trobo anònims alguns dels quals respondria jo mateixa, donat que es nota molt la seva procedència i "canal".
I jo em pregunto.... no podem defensar les nostres opinions en públic?, jo ho trobo més correcte que no pas anar fotent canya i apa, tan feliços!.
Potser fem una trobada d'anònims i deixem que alliberin tensions no?.
És clar que.... quan opines, i dones la cara.... mai és agraït, també s'ha de tenir en compe!.

diumenge, 6 de maig del 2007

Mati de diumenge.....


Post theatrum...
Ahir vaig anar de comunió, una neboda de Granollers, l'Aina, tot maco si no fos per el capellà de l'esglèsia dels Frares, una passada de carcamal i que més aviat feia por, tant als nens com als pares!.
No sols va allargar massa la cerimònia, costa molt de fer callar un munt de canalla, pares i mares, iaies i avis, nebots i nebodes, i cada cop que ho feia, era sota coaccions com per exemple.... faré com als partits de fútbol, afegiré tems de més per el que perdem.... silèncis in.necesaris, una xarrameca completament fora de lloc, però lo millor va venir quen aquest "telepredicador" va dir.... vivim en un Mon laic, i aquests ja sabeu que no raonen... llavors si que després de 45 minuts bestials, de renyar en públic i fer "chirigota" dels pares que havien faltat a alguna de les reunions i ell no creia les excuses, vaig dir a la meva cunyada Rosa.... marxo al carrer, a mi ningú em diu que no raono sols per ser atea!.
Un munt de gent va marxar llavors, ni calien les bronques, ni les paraules sortides de tó ni renyar ningú per les seves creences, això sí, després de carregar contra el materialisme ens va passar la cistelleta de dines NO declarats perqué entre tots l'omplissim, no cal dir que no vaig possar ni cinc cèntims!.
Apart d'això, el dinar molt agradable, la companyia encara més i varem acabar el mateix amb una taula plena de canalla i jovent rient una bona estona i fent broma.
Vaig arribar a casa amb el temps just per canviar-me de roba i aprofitant que en Martí és a Londres de cap de setmana, anar al teatre amb dues amigues, la darrera obra de Joan Pera, no és la millor que he vist, potser li sobren 30 minuts a la mateixa, així seria més dinàmica, però vaig gaudir i riure una bona estona.
Avui... ostres tú... m'he llevat a les 11 casi... quina vergonya.... :)

dissabte, 5 de maig del 2007

Ara entenc moltes coses......


És clar... tant de temps pensant, com és posible?, ho diu en sério?, no veu els disberats que fà?, és creu un Dèu?, està "cuerdo"....
Ahir, amb les seves declaracions ho vaig entendre....
No ens volía posar a una guerra, anaba mamat, no ens va portar el terrorisme islamista, anava mamat, no va fer el "casorioreinal" de la filla, ens ho va semblar, el seu somriure no està tort, está, sencillament, mamat!!!.
Qui és ningú per dir a una ¿persona? com ell, que s'ha "codeado" amb les més altes i ¿dignes? autoritats, si pot beure o no?, evident, quan és va abraçar amb Bush... anava trompa!.
Ara entenc unes quantes coses més... o no?, que ho preguntin als familiars de la gent que ha mort per conduir begut o els han mort d'altres que ho anaven.
Exigeixo que li posin un poli que vigili quan condueix aquest impresentable!, encara que lo més segur és que porti un xofer que li paguem entre tots.... com el Rioja que prén.

dijous, 3 de maig del 2007

Tot val en política?




Uns que demanen proves, inexistents, rebuscant en els morts del 11M el que no han pogut trobar en testimonis ni declaracions. No tenen vergonya ni sentiments.
Mentides, agressions, persones com Pilar Manjón que han de portar "segurates" per poder sortir al carrer, sols per haver opinat i dur la contrària als que manaven llavors. Una dona que admiro cada dia més, el seu valor i la seva voluntat de que surti la veritat. Malgrat haver perdut un fill, ha tret la força de molt endins i segueix buscant la veritat. Jo no se pas si hagués pogut.
Ahir el meu fill petit la va veure a la tele, tot sopant els dos i em va dir... mama, aquesta senyora te cara d'amargada.... , llavors li vaig fer cinc cèntims de la seva situació i em va respondre.... és valenta no?. Ho és i molt.
D'altres notícies diuen avui que el PSC, els "meus", no pensa convidar en Maragall a participar de la Campanya Electoral.... malament, MOLT malament.
El nostre, almenys el meu, ex President, al qual els "meus" no varen donar el suport total, com calia en aquell moment, ha d'estar present, molta gent confiem en ell i volem sentir les seves paraules.
En Pasqual és com és, però ja no sorprén ningú, ha estat el millor Alcalde de Barcelona de tots els temps coneguts, ha estat un gran polític, i encara ho es, que ha donat la cara per el PSC sempre!.
I ara "los otros", també anomenats sector "anticatalanista" van i el decanten, com aquell nen petit que castiguem sense postres per no haber fet els deures, no anem pas bé!. Insisteixo en una cosa que sovin dic, en aquest partit no és tracte les persones bé, ni tan sols en la seva despedida, els que discrepen, patapam als morros!.
Sort que sempre ens queda el dret a la pataleta, i l'acabo d'exercir.

dimecres, 2 de maig del 2007

No els suporto...



No puc amb les persones hipòcrites, les "persones", sí, entre cometes, que donen una imatge i son ben bé el contrari.
De cara a la "galeria" son els dèbils, si convé, son els afectats, son els ... i jo què he fet...., son els que sempre tenen preparada una llagrimeta quan cal, però llavors, en la intimitat treuen els ganivets, treuen la mala folla, treuen fins i tot un punt d'agressius, d'actitut dictatorial.
Però és clar, acostumen a ser persones intel·ligents, saben on i com han de fer les coses, amb una fredor espatarrant, una fredor que sols veuen i pateixen les seves persones més properes, acostumen a ser les persones que els duen la contraria als seus desitjos, siguin de poder, siguin capricis, tant és, son uns actors bonissims.
Llavors, a l'altre costat estan les persones passionals, les persones que porten escrit a la cara els seus sentiments, el no haber dormit de nervis, els o les que criden més, però després... rés de rés!.
Les persones que son massa evidents, no manipulen afectes ni emocions, sencillament les viuen, les senten, son les persones, de vegades, que per caràcter o sinceritat prefereixen "una vez roja que cién amarillas".
Aquestes persones, entre les que em trobo, son les que molta gent critica, per massa sinceres o caràcter decidit, però en el fons, no manen mai, treuen el que senten i es cremen, o bé els cremen.
De vegades, la majoría, no ens hem de quedar amb les primeres impresions, si rasqueu una mica, sols una mica i aprofundiu, veureu que " a perro ladrador, poco mordedor!".
Cuideu.vos dels que guarden silencis, acostumen a tenir una mà negre.
En fí, he tingut una mala nit, tinc la mateixa pinta que la Mafalda, per cert, ella tampoc els suporta els hipòcrites i venedors de fum.