diumenge, 25 de març del 2007

Ell i jo....


Tants anys, tantes experiències, tants petons, tants balls lents i amarraditos, tanta sensualitat, el meu primer sexe al son de Linda, el primer casament amb Te amaré, descobrir que Los Chicos (Sí) lloran amb el meu primer divorci, i tantes i tantes cançons que han marcat moltes parts de la meva vida.
Ara va, ell, i treu un nou disc que porta per nom... Papito.... nom per mi seductor i sensual, com ho és ell, se que no agrada a tot.hom, sempre s'ha parlat de la seva sexualitat, que si mascle o no, a mi, això, francament, m'és del tot igual, si dorm amb un home o no, si va tenir rollo o no amb Nacho Vidal... ummmm moltes voldríem!, no sols amb el Nacho, amb els dos a la vegada!. Lo important, és que a mi, personalment, m'agrada, l'estimo, i demà mateix corro a comprar el cd i a gaudir del mateix.
Aquesta lletra que poso a qui sota, és per en Martí, aquests dies pobret meu no para de donar petonets i abraçades, em sento molt culpable que és doni compte de com està la seva mare, és un gran consol.

IMAGINATE QUE TE QUIERO

Imaginate que soy todo valor
sueña tu que yo voy a abrir mi corazon
hay cosas que son secretos locos
de un tipo que se muere por ti

Silencio a veces dudar
atreverme a decir que te quiero
imaginate te quiero
sigue imaginandote
y que solo a ti

Imaginate que el mundo va a acabar
que al final del final
me quedas solo tu

hay cosas que son mil notas
y son pequeñas pero grandes en ti
mil gotas que hacen un mar
que no puedo explicar imaginatelo
que te quiero
imaginate te quiero
sigue imaginandote
y que solo a ti

imaginate que te quiero
sigue imaginandote te quiero

(Miguel Bosé)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi, a més d'aquestes que dius tu i, d'altres; m'agrada: "Sólo pienso en ti". (una altra)
Me pongo a pintarte
y no lo consigo
después de estudiarte lentamente termino
pensando
que faltan sobre mi paleta
colores intensos que reflejen tu rara belleza
no puedo
captar tu sonrisa,
plasmar tu mirada
pero poco a poco
sólo pienso en ti...

Tu sigues viniendo
y sigues posando
con mucha paciencia porque siempre mi lienzo
está blanco
las horas
se pasan volando
y hay poco trabajo adelantado para tu retrato
sospecho
que no tienes prisa
y que te complace
ver que poco a poco
sólo pienso en ti...

Unknown ha dit...

Visca Sant Photoshop!

Francesc Puigcarbó ha dit...

sembla ens n'anem sortint. cuida't

Anònim ha dit...

Posiblemente sea un problema generacional, pero a mí nunca me ha dicho nada, en cambio mi sobrina, nacida el día (de los inocentes) de la nevada del 63, era una forofa de Miguel Bosé cuando cantaba aquello de “Super, super-man” (ya hace unos años de aquello).
Lo que si he admirado, incluso envidiado del personaje es su capacidad de hacer siempre lo que ha querido o le ha gustado (naturalmente, también envidio que te guste a ti).
Jo si que et dono petonets

Dan ha dit...

Miguel... Nacho... I alhora!!!
Buf, cada vegada poseu els llistons més alts. Després que n'espereu dels pobres que som normalets? Ara em sento deprimit.
;-)

Unknown ha dit...

Deuria tindre feina el del photoshop amb tant tatoos... Bosé penso que és un artista d'aquells que saben estar i que tenen les idees clares!

Montse ha dit...

A mi sempre m'ha agradat...
"Lindaaaaaaaa" " "Te amaré, te amaréeeeeee", n'hi ha una que es diu "Por vos muero" que m'encanta, també... i "Don diablo" i tantes i tantes! Però és curiós, això de "Papito" no ho sabia. El nostre vaixell, que ara es diu Blauet, quan el vam comprar, es deia Papito... qué cosas!