dimarts, 13 de març de 2007

Per animar....

Simbol_dona




De vegades, una no sap com actuar, malgrat els meus 45, malgrat l'experiència, malgrat una verborrea important, malgrat saber que tenen raó, malgrat estar indignada, malgrat saber que tot el que digui ho faci no podrà canviar les coses, malgrat que bó i aixi ho faré, malgrat les ganes de fotre quatre crits i dir en veu ben alta el què sento i com ho sento, malgrat tot.... sols puc donar una forta abraçada i consol, moltes coses escapen al meu pobre enteniment, llavors surt aquesta Joana que sovint penso ja no hi és, però sí, surt la dona, surt l'activista, surt el gèni, surt la visceralitat, la passió, femenina o no, surt la amiga-mare-germana, abraço, animo, donc tot el que tinc, però ni aixi arribo al fons del dolor, soc bona estimant les amigues, no és presumir, se que ho soc, per això avui em sento tant impotent.
I quan em sento aixi, em sento fatal i escolto música com aquesta per calmar els ànims... és un regal d'un amic.


3 comentaris:

jordina ha dit...

La força que treus quant tens que fer de mare-amiga-germana-sogre...la tens que treure per tu també. TENS QUE SER FORTA!!!!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

pensa amb tu tambè, es el més important que tens, iel noi hi és clar, peròel noi volarà sol. Pensa en tu,m sense oblidar els altres.

Arare ha dit...

Una abraçada, companya!