divendres, 2 de març del 2007
Una dona valenta....
Una més....
Li vull desitjar un camí dolç, una sortida d'aquest mon, ple de dolor per ella, ple de patiments i màquines, una sortida al descàns, la vull felicitar per la seva valentia i saber estar, ha prés una decisió difícil, molt difícil, deixar la gent que estima i pateix amb ella fa ja 9 anys....
9 anys enganxada a una màquina, sense poder donar un pas, ni respirar sola, ni acaronar...
Li vull dedicar més que rés, una mica de tendresa per aquest camí, la tendresa que sento per ella, tendresa que avui sento i transmeto amb una de les cançons que més m'han fet plorar i enamorar, les dues coses acostumen a anar lligades.
Li vull dedicar més que rés, una mica de tendresa per aquest camí, la tendresa que sento per ella, tendresa que avui sento i transmeto amb una de les cançons que més m'han fet plorar i enamorar, les dues coses acostumen a anar lligades.
Inmaculada, jo hauria fet el mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
També felicito a la Inmaculada, la recolzo i dir que jo també hagues fet al mateix.
Un petó, Jordina
jo li hauria dedicat "Amor Particular"
Que mundo, nuestro mundo, agradable para unos, doloroso para otros, finito para todos, esperanzado para los que van siendo.
Petons
Tazzie de Memorias de una desmemoriada, ha sufrido una “violación” de su espacio blogero y me pidió que te pasara el enlace en el que se la puede encontrar actualmente.
Y así lo hago.
http://bolsanegra.com/2007/02/28/siempre-sera-a-mi-manera/
Besos
Costa molt ser valent /valenta davant una situació així però crec que el dret a una mort digne hauria d'estar a l'abast de tothom sense tribunals. La teva decisió per no patir més i no fer patir als que t'estimen.
També estic d'acord amb l'eutanasia pasiva.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada