dimecres, 21 de març de 2007

Ni més fort ni més alt....


Ja tinc la resposta a les meves preguntes dels darrers temps, el problema, no és que no parli clar, ni alt quan estic nerviosa, que sí ho faig, el problema real és que soc..... INVISIBLE!!!.

Vaig escriure sobre una dona que se sentía així, invisible, pretenia ser un conte, però com tots a la vida tenen alguna part de nosaltres mateixos.

Després vaig escriure sobre la Dona marcada, i per fí he descobert, no sols que soc una dona invisible i també marcada, ara soc inexistent i ni val la pena atendre cap petició ni pregunta meva....

En fí, estic tranquila, almenys ja se quin problema tinc i us puc avançar el títol del meu post següent.... Dona blanca, busca.....

Hi tinc que pensar una mica, ja entendreu que estic estressada i he d'anar a veure la meva dietista, la tinc que felicitar, no sols ha aconseguit que perdi 18 kilos.. no.. no... no sols això, ha aconseguit que sigui invisible la meva presència, això sí és un èxit!.

I ara a treballar!, una rumbeta a l'ordinador i endavant, a mi no em desanima casi bé ningú.

4 comentaris:

Isa ha dit...

Molts ànims!

Francesc Puigcarbó ha dit...

No et capfiquis, la invisibilitat no es questió devolum fisic, sinó d'edat, de vegades ser invisible, tambè va bé, i pensa que ja et veurà qui t'estimi o t'hagi d'estimar.

Francesc Puigcarbó ha dit...

entra al bloc d'en Xavi Vidal i mira aixó: Una cura visual contra l'anorèxia.
és l'ultim del meu bloc: Versió Rac1

El veí de dalt ha dit...

Vaja, et veig amb la directa posada...!