dissabte, 17 de març de 2007

Melosa.....

Després d'una setmana realment esgotadora, més de nervis que de feina, entra un i surt un altre, escolto, entenc, m'enfado, vaig a dinar i escolto, m'indigno, paiexo, preparo, dono petons i abraçades, respiro profund, miro d'entendre i no puc, aconsello i mira que m'agrada poquet....
En fí, ha estat una molt mala setmana i ni avui que és dissabte, deixo de rebre trucades i donar ànims.
Aixi que he decidit llegir poesia, sempre funciona amb mi, poesia tendreta i melosa que aconsegueix relaxar-me. Amb el canvi d'ordinador vaig guardar un munt de documents en un llapis d'aquests tan magnífics i petits, un mun d'intimitats i records.
Avui, ara mateix, l'he obert i he retrobat les poesies que fa uns anys algú em va escriure, en aquell moment per mi eren les més boniques del mon, ara, que fa més de 4? anys que no ens hem tornat a veure, m'ha vingut de gust rellegir allò i he tret un fragment, crec que si aquesta persona, seré discreta i no donaré noms, és dediqués a escriure, seria una delicia, ni que ara mateix li ha donat per dissanyar joies, maques, molt originals.
Va per tu "Ventós" per això la teva rosa presideix el meu bloc.

De la cantarella del teu somriure, melodies he fet
De les mirades d'argent, fines joies he pensat
Del teu caminar per el meu cor, sendera d'amor a quedat
De la teva escalfor, caliu de passió m'abraçat
Que puc fer jo....si em tens enamorat.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

és molt bónic el poema, llástima que de vegades nomes ens quedin les paraules

Anònim ha dit...

ost3